Resultats de la cerca

Intentà de representar la continuïtat i la legitimitat de l’imperi Bizantí caigut, i arribà a abraçar els territoris de Lídia, Bitínia, una part de la Frígia i algunes illes de l’Egea entre les quals Rodes Fou regit per cinc emperadors Teodor I Làscaris, Joan III Ducas Vatatzes, Teodor II, Joan IV i Miquel VIII Paleòleg, que estigueren en lluita constant contra els usurpadors llatins i que, per mitjà de pactes i d’aliances amb altres potentats els tsars de Bulgària, els dèspotes de l’Epir, els reis de Tessalònica, els soldans seljúcides d’Iconi, els venecians i els…

Fou succeït per Joan III Ducas Vatatzes 1222-54, que transmeté el tron al seu fill Teodor II 1254-58 Joan IV, l’altre emperador 1258-61, fou occit per Miquel VIII Paleòleg, i així acabà el poder d’aquesta dinastia, que, per damunt de tot, protegí les lletres i les arts i patrocinà un autèntic renaixement Alguns dels seus membres estigueren vinculats als reis del casal català Així, Eudòxia Làscaris , filla de Teodor II, que desembarcà a Salou el 1278 i, establerta a Catalunya, protegí, com era norma familiar, la cultura clàssica i n'impulsà la difusió per tot el…

Un sol llibre en aparença que, a mesura que passaren els anys, conegué cinc edicions i ampliacions, totes a València tres en vida de l’autor 1885, 1902 i 1909 i dues després de mort 1914 i 1936, la darrera de les quals del llibre ja convertit en volum d’ Obres completes La primera edició, vint-i-vuit anys després d’haver publicat en premsa les primeres poesies valencianes, recollia trenta-set composicions entre les quals hi ha La barraca i era dedicada a Marià Aguiló, el seu «volgut amic i savi mestre» A l’endreça que l’encapçalava, Llorente atribuí al llibre dos mèrits el de contribuir a…

En fou proclamat emperador Balduí I, comte de Flandes i d’Hainaut Fou organitzat segons el sistema feudal, dins el qual restà constituït el regne de Tessalònica 1204 a favor de Bonifaci I, marquès de Monferrato, el qual subinfeudà la Beòcia i l’Àtica a Otó de la Roche 1205 —origen del ducat d’Atenes— i concedí 1205 a Guillem de Champlitte el que seria principat d’Acaia, que passà a dependre directament de l’emperador el 1209 La república de Venècia ocupà una situació dominant dins l’imperi posseïa 3/8 de la capital, amb Santa Sofia, s’arrogà la designació del patriarca i controlà la vida…

Imprès per JMGarín, el redactaven Miquel Vicent Roca, Teodor Llorente i Olivares, Carles Calvo, Rafael Blasco i Enric Gaspar

S'ocupava de ciències, literatura, indústria i teatre Acollí les primeres composicions de Teodor Llorente i Rafael Ferrer i Bigné també hi collaborà Rafael Blasco i Moreno Deixà de publicar-se a mitjan 1858

El 1883 era ja diari, polític, de notícies i interessos generals Fou, de fet, el portaveu de la família González, encapçalada per l’alcalde Teodor González, i desaparegué el 30 d’abril de 1903, en perdre les eleccions la candidatura d’aquest

Fou establert el 1348 com a principal centre de la política dels grecs després de Constantinoble i donat a Manuel I Cantacuzè mort el 1379/80, un dels més famosos soldats i administradors bizantins del segle XIV, fill de l’emperador Joan VI El succeí 1379/80-83 el seu germà Mateu I Cantacuzè mort el 1383, associat al tron imperial 1357-58 pel seu pare, ambdós en molt bones relacions amb els catalans, car una neboda o potser neta de Joan VI — Helena Cantacuzè — s’havia casat amb Lluís Frederic d’Aragó, vicari dels ducats d’Atenes i de Neopàtria Demetri I Cantacuzè mort el 1384, fill de Mateu I…

El fundador d’aquesta família, Gabriel Aragón, nat a Granada a mitjan s XIX, fou el famós clown Pepino Es casà amb Virgínia Foureaux, i tots llurs fills esdevingueren pallassos Els més famosos són Josep Maria Pompoff, Teodor Thedy i Emili Emig Els fills d’aquests són també clowns