Resultats de la cerca

Fundat el 1992, en el seu palmarès destaquen diverses medalles de bronze dels Campionats d’Espanya doble scull masculí 1999 i femení 2003, esquif femení 2002, 2004, dos sense timoner masculí 2004 i quatre sense timoner masculí 2004 Té com a base el Canal Olímpic de Catalunya, a Castelldefels

Tingué lloc al velòdrom de Tortosa el 16 de març de 1963 dins del programa de la Copa del Món darrere moto Hi participaren Guillem Timoner, Leo Proost, Jaap Oudkerk i Robert Varnajo, entre d’altres La prova es desenvolupà en tres mànigues, dues de 15 km i una de 20 km El guanyador fou Timoner

Era patrocinat per la casa de cafè italiana Faema segons models similars duts a terme a Suïssa, Itàlia i França Formà un equip de vuit corredors amb Federico Martín Bahamontes, Salvador Botella, Gabriel Saura i Bernardo Ruiz, entre d’altres, que competí durant part de la dècada dels seixanta i incorporà figures com Josep Segú i Guillem Timoner Collaborà en l’organització de diferents proves

Fou fundat el 1964 amb seu a la platja de Cambrils, on una seixantena de famílies compraren el local social de l’entitat En una primera etapa, els socis es dedicaren al rem competitiu i organitzaren dues edicions de la baixada a l’Ebre amb iols amb timoner, sota la denominació de Curses Iberus Marenostrum Els darrers anys preval la pràctica de la vela lleugera Els presidents de l’entitat han estat Andreu Pujol, Ismael Boj, Francesc Xavier Capdevila, Miquel Caelles, Miquel Garcia i Anton Brufau

Sota la fórmula de sis dies, la primera edició esdevingué la primera prova de pista celebrada a l’Estat espanyol Rebé el nom de Gran Premi Freixenet i es competí en diverses proves d’americana de 80 km en dies consecutius entre vuit equips de dos ciclistes Miquel Poblet, Jordi Clarós i Guillem Timoner, prengueren part en l’edició inaugural, que guanyaren els holandesos Cor Bakker i Henk Lakeman La segona edició es disputà al setembre de l’any següent entre dotze parelles, i el triomf fou per la parella formada per Miquel Poblet i l’italià Ferdinando Teruzzi

Organitzat per l’Sport Ciclista Català en memòria del periodista Francesc Canto Arroyo, les primeres edicions tingueren lloc al parc de la Ciutadella de Barcelona Posteriorment es disputà en un circuit interurbà d’uns 48 km amb sortida a Barcelona i arribada a Santa Coloma de Gramenet Els tres primers guanyadors foren Miguel Bover, Miquel Poblet i Antoni Timoner Després d’un parèntesi, es recuperà el 1962 amb motiu dels cinquanta anys de l’Sport Ciclista Català Durant el període 1973-93 s’integrà a la Volta Ciclista a Catalunya, en forma de meta volant sota el nom de Memorial…

Fundat l’any 1926, fou impulsat, entre d’altres, per Eloi Català, que també fou president del club El 1935 promogué la construcció d’un nou velòdrom a Mataró, que es convertí en seu de l’entitat El 1936 organitzà la Festa del Pedal i, des d’aleshores, un seguit de curses de ciclisme de pista en què participaren ciclistes com Guillem Timoner o Federico Martín Bahamontes Una de les curses ciclistes més destacades que organitzà fou la prova de les Sis Hores de Mataró D’altra banda, també es feu càrrec del Campionat d’Espanya de velocitat 1963 i del Campionat de Catalunya darrere…

Fundat al setembre del 1951 i conegut també per les sigles CNAM, està especialitzat en vela lleugera i vela de creuer, tot i que també practicà esquí nàutic i motonàutica La primera prova important que organitzà fou el Campionat d’Espanya de classe snipe 1951 L’any 1956 organitzà la primera regata internacional d’Espanya, la Portvendres – Arenys, l’última edició de la qual tingué lloc el 1982 Fou un dels fundadors de la fórmula del Campionat Interclubs, que es disputa des del 1975 Fou un dels màxims impulsors de la classe optimist organitzant el primer Campionat d’Espanya de l’especialitat…

Integrat al principi per vuit estudiosos, especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l’art i història jurídica, l’Institut fou ampliat el 1911 amb dos altres nuclis, consagrats a l’estudi, l’expansió i el desenvolupament de la llengua catalana i al conreu de les ciències naturals, exactes, fisicoquímiques, filosòfiques, morals i polítiques El nucli primitiu prengué el nom d’Institut Històrico-Arqueològic, o Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i els altres dos, el d’Institut de la Llengua Catalana i el d’Institut de Ciències, o Secció…