Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Vallès Palace
Esquaix
Club d’esquaix i raquetbol de Rubí.
Fundat el 1986, fou el primer club de l’Estat espanyol que tingué pistes de raquetbol homologades Organitzà els dos primers Campionats d’Espanya de raquetbol 1986, 1987 Destacaren José Romero i Antonio Maza Tenia set pistes d’esquaix, dues de raquetbol i sis de bowling El 1987 acollí una exhibició de l’equip de raquetbol dels EUA i fou seu del primer circuit Winston d’esquaix Desaparegué anys després
Squash Diagonal
Esquaix
Club d’esquaix de Barcelona.
Fundat el 1984, destacà per l’organització anual de l’Obert Ciutat de Barcelona, i fou seu de proves com el Circuit Winston Entre les seves files passà Shirley Brown, jugadora que fou número dos d’Escòcia Fou campió de Catalunya per equips masculins 1987 Tingué vuit pistes d’esquaix, piscina, gimnàs, solàrium, sauna i escola d’esquaix i arribà a tenir fins a 500 socis Tancà les portes durant els anys noranta
Squash Lleida
Esquaix
Club d’esquaix de Lleida.
Fundat el 1985, fou molt actiu durant els primers anys i organitzà la Lliga Catalana per equips 1985 i el Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques 1986 També organitzà anualment l’Obert Internacional Ciutat de Lleida i diverses proves del Circuit Winston Inicialment destacà el canadenc Patrick Ossman i als anys noranta i al principi del 2000 Iván Flores, Jesús Troya i Enric Falcón En la categoria d’equips fou dues vegades subcampió d’Espanya, guanyà una Copa del Rei i un Campionat de Catalunya Tenia cinc pistes d’esquaix, gimnàs, sauna i escola d’esquaix Tancà les portes l’…
carta de l’Atlàntic
Història
Declaració signada el 14 d’agost de 1941 per Franklin D. Roosevelt, president dels EUA, i pel primer ministre britànic Winston Churchill.
La carta, que resumia els principis dels aliats en política internacional, un cop acabada la guerra amb els alemanys garantia la lliure determinació de tots els pobles, la inviolabilitat territorial i l’accés de tots els estats a la cooperació econòmica internacional
premi Nobel de literatura
Entitats culturals i cíviques
Literatura
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la literatura.
És concedit per l’Acadèmia Sueca de Literatura De manera excepcional, a causa d’un escàndol que afectà el jurat l’any 2018, aquest any es posposà l’anunci i la concessió del premi al guanyador a l’any 2019 Relació de premis Nobel de literatura 1901 Sully Prudhomme França 1902 Theodor Mommsen Alemanya 1903 Børnstjerne Bjørnson Noruega 1904 Frederic Mistral França, José Echegaray Espanya 1905 Henryk Sienkiewicz Polònia 1906 Giosuè Carducci Itàlia 1907 Rudyard Kipling Gran Bretanya 1908 Rudolf Eucken Alemanya 1909 Selma Lagerlöf Suècia 1910 Paul von Heyse Alemanya 1911 Maurice Maeterlinck…
Labour Party
Política
Partit polític britànic de centreesquerra.
Dels inicis a la dècada final del segle XX Fundat pels sindicats el 1900 en collaboració amb cooperatives i societats socialistes, no es diferencià gaire d’un grup de pressió del Liberal Party fins el 1914 Inclòs pels liberals als governs de coalició durant la Primera Guerra Mundial , elaborà unes noves bases i un programa propi que representà un compromís entre un socialisme d’inspiració marxista i el pensament social liberal Això i la divisió del Liberal Party li permeté d’esdevenir el segon partit al parlament el 1922 El 1924, amb el suport dels liberals, formà el seu primer govern,…
The Conservative and Unionist Party
Política
Partit polític britànic, successor del Tory Party.
Després d’acceptar la Reform Act de l’any 1832, Robert Peel reorganitzà el vell partit entorn del nucli del Carlton Club 1831, l’anomenà Conservative Party i el dotà d’una organització central fora del Parlament Després de la derrota electoral del 1852, Benjamin Disraeli el reorganitzà i li donà els fonaments ideològics els principis bàsics, formulats definitivament el 1872 al Crystal Palace, eren mantenir les institucions del país, defensar l’imperi colonial i elevar la condició del poble La Reform Act del 1867, en ampliar el cos electoral, forçà el partit a crear una organització de masses…