Resultats de la cerca

Situat en un edifici remodelat que ha conservat la façana modernista, conté un important fons de més de 5 000 obres d’art català dels s XIX i XX, que Joan Abelló donà a la vila, amb obres de destacats artistes com Miró, Dalí, Tàpies, Picasso, Cuixart, Fortuny, Ramon Casas, etc També disposa de colleccions d’escultura romànica i barroca, art asiàtic i africà i objectes d’arts decoratives Acull un gran fons documental i biogràfic sobre els moviments i els artistes més importants dels últims segles, així com obres del mateix Joan Abelló

Es definí “de centre” i “regionalista català” En fou impulsor i secretari general l’industrial de la tintoreria Daniel Alavedra Gassol i el president fou José Abelló García Edità Alternativa Es dissolgué el 1981

Organitzat pel GAE Rubí, la major part de les edicions han tingut lloc al bosc de Can Oriol En el palmarès apareixen, entre d’altres, José Miguel Bartolomé, Pere Casacuberta, Reyes Estévez, Ignasi Càceres i Carles Castillejo en categoria masculina i Carme Valero, Montserrat Abelló i Sílvia Montané en categoria femenina

Fundat el 1993 a partir de les quadres del mas Tallapedra, prepara genets i amazones de doma clàssica, salt d’obstacles i concurs complet També organitza competicions d’aquestes modalitats i activitats com volteig, hipoteràpia i sessions tècniques d’equitació En destaquen les germanes Nuñez Aguilar, Marc Abelló i Sandra Giró

Fou fundat pel Club Tennis Mollerussa, que presidia l’exatleta Josep Ignasi Culleré Quan aquest morí el 1978, el cros afegí el nom de Memorial Culleré Inicialment fou una cursa urbana sobre asfalt Posteriorment es consolidà en el circuit de la Serra, organitzat per l’Associació Atlètica Xafatolls El 17 de febrer de 1985 fou l’escenari del Campionat de Catalunya de cros, que guanyaren José Manuel Abascal i Montserrat Abelló

Organitzat pel CA Manresa, es disputà al voltant de l’estadi del Congost i substituí la cursa sobre asfalt Manresa – Sant Vicenç Fou l’escenari dels Campionats de Catalunya de cros dels anys 1969, 1970, 1975 i 2004 L’any 1975 arribà a la categoria internacional, que mantingué durant set anys Vicente Egido el guanyà tres cops i Mariano Haro, Pere Casacuberta, José Pro i Pere Cocera, dos En categoria femenina, Carme Valero obtingué sis victòries, mentre que Montserrat Abelló, Lourdes Miquel i Judit Pla n’obtingueren quatre

La seva actuació era purament jurídica, i es referia a matèries de dret civil català, en el qual la seva competència fou total, i contenciós administratiu No tenia funcions polítiques, com el Tribunal de Garanties Constitucionals de la República, ni sala per a afers penals, puix que la Generalitat no hi tenia competències pròpies En foren presidents SGubern i Fàbregues 1934-36 i JAndreu i Abelló fins el 1939 Entre els magistrats es destacaren Borrell i Soler, Martí i Miralles, Comes i Calvet i Roca i Sastre Atesa la seva curta durada i el fet que les seves decisions no pogueren…

Sota la presidència d’Albert Calafell, es dedicà principalment a l’organització de tot tipus de proves, com la Pujada a Mont-ral, el Ralli Baix Camp de clàssics esportius i diverses proves d’autocròs i de kàrting Les seves activitats impulsaren l’automobilisme a Tarragona Posteriorment, Josep Masdéu i David Abelló continuaren la tasca de Calafell fins el 1985 Malgrat que no fou dissolta, l’entitat estigué aturada durant trenta anys El 2015 reprengué les activitats i organitzà el I Ralli Costa Daurada Legend, del qual, fins el 2019, se n’han disputat cinc edicions El 2018 l’entitat recuperà la…

Nasqué impulsat per la secció d’atletisme del Club Balonmano Granollers, però actualment és organitzat pel CA Granollers Les tres primeres edicions es disputaren en un circuit urbà sobre asfalt El 1967 es traslladà a un circuit al voltant de l’estadi municipal, aconseguí la categoria internacional i reinicià la numeració com a primera edició del Cros Internacional Ciutat de Granollers El 2011 fou seu del Campionat de Catalunya de cros Al palmarès figuren grans noms com Trevor Wright, Mariano Haro, Chris Stewart, Ian Stewart, Mike Tagg, Mohamed Gammoudi i Bronislaw Malinowski A partir de la…

Primer vespertí, el 9 de juliol de 1933 passà a ésser diari del matí, ja com a òrgan oficial d’Esquerra Republicana de Catalunya A més de Companys, en foren directors Josep M Massip, Marià Rubió i Tudurí, Josep MLladó i Figueres, Manuel Valldeperes i Antoni Roig i Guivernau Suspès arran dels fets del 6 d’octubre de 1934 i substituït momentàniament per La Ciutat novembre-desembre del 1934, reaparegué del gener de 1935 al 24 de gener del 1939 Hi collaboraren Antoni MSbert, Antoni Rovira i Virgili, Jaume Aiguader, Ventura Gassol, Pere Coromines, Carles Pi i Sunyer, etc A l’exili, aparegué a…