Resultats de la cerca

D’orientació estrictament nacionalista, era adreçada al públic de les comarques agrícoles Arribà al número 17

Adreçada a l’esport amateur , se centrava en l’activitat esportiva de la ciutat de Barcelona, tot i que incloïa notícies de Catalunya En fou director Valentín García Tingué una vida efímera

De caràcter multiesportiu, fou editada pel Centre de Sports d’Igualada, adreçada a la joventut local Tot i anunciar-se com un periòdic quinzenal, en sortí únicament un número, on publicaren firmes destacades com Josep Elies Juncosa, Àngel Millà, Albert Maluquer, Josep Astell, Joan Nochs i Salus

Adreçada a la societat benestant barcelonina que s’introduïa a l’esport, en fou director Ricard Cabot i redactor en cap Josep Elies Juncosa D’acurada presentació i ben illustrada, oferia seccions temàtiques com “Sección doctrinal”, “El apostolado del sport”, “Crónica gráfica”, “Nuestras sociedades”, “La moda en el sport”, “De sociedad” i “Las industrias del sport” Incloïa un suplement independent, titulat Guia del sportman De periodicitat quinzenal i setmanal, se’n publicaren 562 números i estigué activa fins al desembre del 1930

D’ideari higienista, prioritzà la divulgació de temes tècnics i de cultura física a la ressenya de la informació esportiva Hi collaboraren, entre d’altres, JA Trabal en temes d’higiene i alimentació i Rossend Calvet en la secció de didàctica dels esports Hi intervingueren els dibuixants Ele, A Mestres i Passarell i tingué la redacció a la impremta Millà De periodicitat quinzenal, cada número tenia setze pàgines, però tingué una vida efímera

Adreçada inicialment a la joventut, tractava especialment de l’esport universitari i escolar, amb entrevistes a esportistes famosos Aviat evolucionà cap a un públic més ampli i esdevingué una revista d’informació esportiva, amb abundants pàgines dedicades al futbol També oferia la crònica de les activitats artístiques i culturals de Barcelona En fou editor en cap Alejandro Grau de la Herran Hi collaboraren Lluís Meléndez, Francesc Gibert, Ferran Fornells, Luis Lainz, Vicenç Esquiroz, Josep M Vidal Torrens i Crack , entre d’altres La informació gràfica era de Josep Bert, i les…

Adreçada a esquiadors que viuen a una distància de 60 km –antigament eren 25 km–, pretén reunir els practicants que viuen a les grans ciutats i que esquien, generalment, els caps de setmana No hi poden prendre part esquiadors que formen part d’algun equip nacional L’any 2007 es tornà a organitzar després de vint anys d’absència Puntua per al Campionat del Món de Ciutadans, sota la tutela de la Federació Internacional d’Esquí En els seus orígens fou organitzada pel Club d’Esquí Supermolina i després, conjuntament, per la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, la Reial Federació…

Fou creada el 2002 a Barcelona amb el nom d’Associació Catalana de Terminologia ACATERM L’any 2007 es convertí en societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans, on té la seu, i l’any següent canvià el nom per l’actual Pretén, entre altres tasques, reunir la informació sobre totes les activitats que es preparen arreu relacionades amb aquesta matèria, compartir-la i difondre-la per tal que els usuaris i professionals interessats puguin establir i mantenir relacions amb altres organitzacions del mateix tipus Organitza jornades acadèmiques i s’ocupa d’actualitzar notícies i novetats…

Fins el març del 1972 la redacció de Lluc fou pràcticament en mans de Miquel Gayà i Sitjar De l’abril del 1972 al desembre del 1973 se'n feu càrrec Damià Ferrà-Ponç, que intentà una renovació en una línia més aviat intellectual i minoritària Des del 1974 al 1987 se'n feu càrrec l’Obra Cultural Balear, representada sobretot per Pere Llabrés, que optà per una orientació de tipus més general i adreçada a un gran públic Malgrat les seves crisis constants i les seves vacillacions, durant aquest període ha estat pràcticament l’única revista en català de les Illes Posteriorment, la…

Sortí del 1927 al juliol del 1936 Influí sobretot entre els sacerdots joves i contribuí a crear una nova concepció pastoral donant especialment una orientació per a les homilies aportava també estudis teològics L’editorial, escrit sempre per Cardó, donava el to de la publicació, alt exponent d’un temps d’expansió religiosa