Resultats de la cerca

D’orientació nihilista, la seva filosofia es basa en l’afirmació de la vacuïtat de les coses

Des del punt de vista de la teoria sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic, representa la superació del concepte del monument com a objecte aïllat, i l’afirmació clara de la necessitat de l’extensió del concepte de “patrimoni arquitectònic” o “monument” al conjunt dels centres històrics de les ciutats, i als ambients urbans en general

Hi pertangueren Parmènides, Zenó d’Elea i Melissos de Samos En fou un tret característic l’afirmació de la unitat de tot el que existeix, en oposició a la teoria d’Heràclit Hom considera que els eleàtics, i sobretot Parmènides, foren els primers a plantejar els temes de la metafísica, en particular els de la relació entre la raó i la realitat el pensament i l’ésser

El que unia aquests poetes era un fort desig de renovar la poesia francesa, davant l’escola de Marot i les propostes de Thomas Sibilet L’afirmació de llur voler classicista fou clarament exposada per tots, el 1549, en l’obra de Du Bellay Deffence et illustration de la langue françoyse , inspirada sobretot per Ronsard i imitada d’una obra italiana de Sperone Speroni

Fou instituïda el 1932 sota els auspicis del PNB —com a homenatge als germans Luis i Sabino de Sabino de Arana Goiri — a partir del model pasqual irlandès Commemorat cada any, ha tingut, des de la seva institució, un accent marcadament popular, d’afirmació i reivindicació nacionalista, si bé durant el règim franquista hom hagué de substituir les concentracions massives com a acte principal, per altres de més simbòlics

Marca el punt àlgid de la política papal medieval A partir de l’afirmació que “fora de l’Església no hi ha salvació” i de subratllar la posició del papa com a cap de l’Església, sosté que tot aquell que en rebutja l’autoritat i no se sotmet al seu poder temporal derivat del poder espiritual deixa de pertànyer a l’Església i no pot atènyer la salvació

Fundada l’any 1971, té com a finalitat l’afirmació de l’ideal esportiu i la difusió dels seus valors morals, culturals i formatius És membre del Panathlon Club Internacional creat a Venècia l’any 1951 Entre les seves activitats destaca la concessió anual, des del 1979, del Premi Panathlon per a persones que hagin treballat a bastament en l’ajuda i el desenvolupament d’una activitat esportiva, i el premi a l’Esportivitat, atorgat des del 2006

La majoria dels seus membres provenien de l' Agrupació Valencianista de la Dreta El setmanari Acció , publicat des del maig de 1934, en fou el portaveu La seva ideologia és un calc de la Derecha Regional Valenciana, de la qual únicament diferia en les seves concepcions nacionalistes Els punts doctrinals més característics són afirmació de l’existència de la personalitat nacional valenciana i, en conseqüència, exigència de plena autonomia per al País Valencià confessionalisme catòlic propugnació d’una “democràcia jeràrquica corporativa” monolingüisme oficial a les comarques catalanes del País…

Mitjançant aquest text, els bisbes catalans transmetien un triple missatge l’afirmació i el reconeixement dels elements que identifiquen Catalunya la constatació de la presència de la fe cristiana i de l’església al llarg de la història i la formulació del compromís de l’església a seguir prestant servei a la societat catalana, tot reconeixent els canvis profunds, socials i culturals propiciats després de la Transició espanyola L’any 2010, els bisbes catalans feren públic el document Al servei del nostre poble , que commemorava els 25 anys d' Arrels cristianes de Catalunya alhora que n’…

A Catalunya el comitè creat per a la seva aplicació 7 de maig de 1931 era format pels òrgans de cultura de l’ajuntament de Barcelona i la Generalitat i pel seminari de pedagogia de la universitat Joaquim Xirau fou president d’aquest comitè, i Alexandre Galí, secretari, i els seus principals objectius foren el control en la publicació dels nous texts escolars i de l’ensenyament en català La utilització de la llengua materna a l’escola fou també tractada en el decret de la Generalitat de 12 de setembre de 1936, que hi donà un sentit pedagògic i d’afirmació nacional