Resultats de la cerca

La seva activitat principal és la transformació de la bleda-rave en sucre, amb fàbriques a Salamanca, Aranda de Duero i Arcos de la Frontera-Jédula Té el 100% del capital de la Sociedad Azucarera Ibérica, amb sucreres i destilleries d’alcohol a La Bañeza i San José de La Rinconada, i és plenament propietària de la Compañía de Industrias Agrícolas del Paraguay soia N'és també important l’aprofitament dels seus subproductes polpa, melasses, etc, i la producció i comercialització de pinsos composts amb fàbriques a Vilafranca del Penedès, Utrera, Valladolid, Saragossa, Figueruelas i Lugo En l’…

Els sindicats constituïts s’hi havien d’acollir i remetre llurs estatuts i reglament al Consell Superior de la Cooperació, i els que es constituïssin ho havien de fer en una assemblea general, en la qual s’establien els estatuts i l’acta de la qual s’havia de trametre també al Consell Superior

Fou presidida, successivament, per FSantacana 1931, CJordà 1931-35, PCabot 1935 i FZuleta 1936, el seu òrgan de premsa era La Pagesia agost del 1932 — desembre del 1936, i tenia diverses seccions especialitzades cereals, fruites i verdures, oli, ramaderia, unió de vinyaters de Catalunya, etc Formada sobretot per mitjans i per petits propietaris, pretenia d’ésser una entitat apolítica, exclusivament econòmica i preocupada només per la revaloració dels productes del camp i l’augment de la producció agrària intentà de mantenir-se neutral en el conflicte entre rabassaires i grans propietaris,…

Fou resultat del decret de Sindicació Obligatòria dictat per la Generalitat de Catalunya

Pretengué la defensa dels interessos corporatius i la difusió de coneixements i de tècniques agrícoles Tingué com a immediats precedents la Unió Agrícola de Catalunya 1889 i la Federació dels Gremis Agrícoles de Catalunya 1893 Promoguda i sostinguda sobretot per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, celebrà regularment congressos anuals entre altres, a Manacor el 1907, a Tàrrega el 1910, a Eivissa el 1912, a Maó el 1917 i a Lleida el 1920 El 1903 aconseguí la creació de la Unión Agraria Española, que reuní diferents federacions regionals d’Espanya En foren…

El 1860 organitzà les primeres càtedres d'agronomia, química aplicada i zootècnia Entre els seus presidents es destacaren J Desvalls i de Sarriera, marquès d'Alfarràs 1851-60, Pelagi de Camps, primer marquès de Camps 1872-75 i 1882-89, Carles de Camps, segon marquès de Camps 1897-1901, Ignasi Girona i Vilanova 1902-06 i 1915-23, Manuel Raventós i Domènech 1907-10, Carles de Fortuny i de Miralles, baró d'Esponellà 1923-31, Santiago de Riba 1931-34, Josep Cirera i Voltà 1934-36, Josep Bassedas i Montaner 1936, Epifani de Fortuny i de Salazar, baró d'Esponellà 1940-46, Xavier de Ros i de…

La seu és a París Privatitzat el 1988, el 1996 absorbí la Banque Indosuez procedent de la fusió de la Banque de l’Indochine i de la Banque de Suez i passà a anomenar-se Crédit Agricole Indosuez Amb unes 8 000 agències a tot França, el 1999 tenia uns fons propis de 258 000 milions d’euros Té una important presència internacional

El sindicat disposa de la FADEAR Federació Associativa pel Desenvolupament del Treball Agrícola i Rural, un organisme encarregat de sostenir i promoure el seu projecte sindical En les eleccions de les cambres agrícoles de l’any 1995, la Confédération Paysanne obtingué el 20,6% dels representants Està implantada en 85 departaments i participa activament en l’àmbit internacional formant part de Via Campesia, el primer moviment rural internacional, format per 70 organitzacions i sindicats agrícoles

Com a Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya federà i coordinà diverses entitats camperoles d’àmbit local o comarcal, davant la crisi vinícola de superproducció i la baixa de preus subsegüents a la Primera Guerra Mundial Intentava d’enquadrar no sols els rabassaires, sinó també parcers i arrendataris, i en fou fundador el dirigent pagès de Martorell FRiera i Claramunt, amb els polítics republicans Lluís Companys, AAragay, PEstartús i EVentós El seu òrgan de premsa era La Terra Molt esmorteïda la seva activitat sota la Dictadura, el nou règim republicà permeté un ràpid…

El capital inicial de 600 milions de pessetes fou subscrit per uns quatre-cents industrials espanyols, pel Banc Atlàntic i el Banco de Ribagorza i per diversos grups financers estrangers Fou el banc promotor de les autopistes catalanes —Autopistas Concesionaria Española SA— Afectat per la crisi financera, el 1982 passà sota el control del Fondo de Garantía de Depósitos para Establecimientos Bancarios, el qual procedí al seu sanejament i venda al Banco Hispano Americano, que el fusionà amb el Banco Urquijo, creant el Banco Urquijo-Unión SA, amb domicili a Madrid