Resultats de la cerca

Des del 1980 publica Quaderns Agraris És una filial, adscrita a la Secció de Ciències, de l’Institut d’Estudis Catalans

Fou l’òrgan financer de la Federació de Sindicats Agraris de Catalunya FESAC Fou concebuda com una federació de caixes locals seccions de crèdit dels sindicats agrícoles locals, agrupades en caixes comarcals, que depenien de la Caixa Central, adscrita al departament d’agricultura de la Generalitat, bé que amb autonomia financera i jurídica

Creat per la Llei 15/2000 sota la tutela del departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb les funcions de supervisió i d’acreditació del compliment a Catalunya del sistema de control establert pel Reglament CEE 2092/91 que regula la producció agrícola ecològica i la seva indicació i etiquetatge en els productes agraris i d’alimentació

Era l’òrgan de la Unió de Rabassaires de Catalunya Periòdic de combat, defensor de les reivindicacions dels conreadors agraris, sofrí nombroses denúncies i suspensions, i tingué diferents formats N'era director Lluís Companys, i entre els redactors i collaboradors hi hagué Francesc Riera i Claramunt, Amadeu Aragay, Ernest Ventós, Josep Pujols, Josep Picó, Humbert Torres, Jordi Arquer, Àngel Ossorio y Gallardo, Gabriel Alomar, Lluís de Zulueta, Àngel Samblancat, Marcellí Domingo i Julio Álvarez del Vayo A la fi del 1936, fusionat amb Pagesia , donà lloc al nou periòdic Terra Lliure

Nasqué de la fusió de les organitzacions professionals agràries Ramaders i Joves Agricultors de Girona, Joves Agricultors de Girona i Unió de Sindicats Agraris de Catalunya El seu objectiu és vetllar pels interessos dels professionals del sector i la millora de les seves condicions de treball Pertany al Consorci Forestal de Catalunya El 2000 inicià una fase d’expansió amb l’obertura de diverses oficines al territori de Catalunya Des del 1998 són la segona força a les Cambres Agràries de Catalunya , després d'Unió de Pagesos, amb 26, 20 2002, 23 2007 i 22 2011 sobre un total de…

Al Principat aconseguí l’adhesió de la Peña Blanca Josep Bertran i Güell, Jordi Girona, baró de Viver, Santiago Nadal, Lluís de Foronda, etc i després de la Dreta de Catalunya Fernando Álvarez de la Compa, comte de Fígols, etc L’assumpció de la defensa dels interessos agraris per part de la Lliga en dificultà enormement l’extensió i fora de Barcelona sols tingué una certa presència a Girona, a Terrassa i a Arenys de Mar Pel novembre del 1933 s’alià electoralment amb el Partit Agrari i pel febrer del 1936 obtingué un lloc Santiago Torent dins el Front Català d’Ordre A Mallorca,…

La secció que aporta més documents és l’anomenada Administración Central Delegada conserva la documentació procedent de les delegacions de l’administració perifèrica de l’Estat a la província d’Alacant Comissaria General d’Abastaments i Transports 1939-83 Comissió Delegada de Sanejament 1945-80 Direcció Provincial d’Agricultura i Pesca 1942-86 Direcció Provincial d’Estadística 1970 Direcció Provincial d’Hisenda 1692-1960 Direcció Provincial de Treball i Seguretat Social 1894-1986 Gerència Territorial del Cadastre d’Alacant 1976 Govern Civil 1917-83 Direcció Provincial del Moviment 1935-77…

Era un tipus de cambra d’agricultura El seu funcionament i la seva estructura es regien per principis democràtics Hi eren representats les organitzacions professionals agràries o els sindicats agraris, elegits mitjançant llistes tancades Era composta de quatre cambres, corresponents a les quatre províncies catalanes, cadascuna de les quals tenia vint-i-cinc membres que formaven el Ple, el qual en constituïa l’òrgan sobirà A més de les funcions de representació i de consulta, podien també exercir competències delegades en els termes establerts pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca…

El punt fonamental de discòrdia era l’esclavitud El Nord volia abolir-la o almenys que no es propagués als nous estats de la Unió El Sud, contràriament, volia mantenir-la i estendre-la Durant anys les tensions s’havien resolt a base de compromisos provisionals Però l’elecció d’A Lincoln —decidit abolicionista— com a president de la Unió 1859 provocà la separació d’onze estats del Sud, que constituïren la Confederació Sudista , i el desencadenament de la guerra, que tingué tres fronts El front de l’E, entre Washington i la capital confederada, Richmond, que no era gaire lluny, fou estacionari…

Desenvolupament enciclopèdic Escrita després de l’èxit de Records d’un excursionista 1887, Bosch s’hi proposava presentar, a la manera de la novella realista francesa, un ampli panorama narratiu entorn de la vida catalana Així ho explica al pròleg, en el qual defensa el gènere i adapta el realisme de Balzac a la seva visió de la realitat rural, una visió idealista i conservadora més pròxima a la novella antinaturalista de Georges Ohnet o d’Octave Feuillet, que no pas al seu teòric model La novella, publicada amb el títol general de Lluites per la vida que prové d’Ohnet i amb el subtítol…