Resultats de la cerca

Recull d’usos i fonts jurídiques de diverses procedències, algunes molt anteriors, aplegava, per tant, el dret comú consuetudinari de la Mediterrània Serví de base per a la formació del Llibre del consolat de mar

D’orientació renaixentista, aplegava en les seves sessions literàries, musicals i científiques diversos representants de la cultura holandesa d’aleshores Vondel i Huygens, per exemple, que experimentava una florida parallela a l’expansió econòmica del país A partir del 1639 el cercle esdevingué cada vegada més un saló literari

Amb el subtítol Anuario internacional de los deportes , aplegava els resultats de les competicions esportives internacionals i estatals de l’any anterior Fou dirigit per Agustí Jolis, amb la supervisió tècnica de Lluís Meléndez, i tingué la collaboració de Mundo Deportivo S’editava dins la collecció “Herakles” de l’editorial Hispano Europea Se’n publicaren com a mínim dues edicions

Activa al Principat de Catalunya, especialment a Barcelona, del 1901 al 1914 Dirigida pel Comitè de Defensa Social, es presentà a diferents eleccions, infructuosament, sovint aliada amb la Lliga Regionalista i amb els tradicionalistes Aplegava elements confessionals pertanyents a diverses tendències polítiques La presidí Alexandre Pons i Serra, i en foren directius Francesc Albó, Joan Alandí, Gaietà Pareja, Enric Sagnier i Benet de Pomés i de Pomar, comte de Santa Maria de Pomés

Entre els fundadors, cal esmentar Josep Ametller i Bassets, Enriqueta Bru i Pujades, Amèlia Antolí, Joaquim Torres, Adela Pérez i Albert Pujolà Josep Puigvert fou el primer president, i posteriorment ho foren Amèlia Antolí i Jaume Cases Al cap de pocs mesos l’entitat ja aplegava un centenar de socis, i, més tard, arribà a tenir-ne 150 El 1990 la presidència era exercida per Mercè Junyent i el nombre de socis era d’una quarantena Des del 1982 publica la revista “Flama”

Aplegava socialistes, catòlics progressistes i comunistes dissidents Federada amb el Frente de Liberación Popular i Euskadiko Sozialisten Batasuna Organitzacions Front, reflectí les seves posicions socialistes d’esquerra i tercermundistes en publicacions com Revolució 1961-62, Presencia Obrera 1964-65 i Poder Obrero 1969 Tingué una forta incidència a Comissions Obreres, especialment el 1968, que dominà la coordinadora de Barcelona En foren membres IMolas, JIUrenda, PMaragall, ACComín, JAGonzález Casanova, MRoca i Junyent, etc Dissolt el 1970, fou el gresol de molts grups d’…

Tenia per objectiu assegurar els pilots civils en casos d’accident i fou impulsada per Josep Canudas, Guillem Xuclà i Josep Maria Carreras, entre d’altres El 1933 ja aplegava el 90% dels pilots professionals i amateurs catalans El 1934 creà el Trofeu Sabata i passà a ser la delegació catalana de la Liga Española de Pilotos Civiles de Aeroplano Gràcies a una subvenció de la Generalitat de Catalunya, l’any 1935 creà la primera assegurança de l’Estat espanyol per a pilots d’avió

N'eren antecedents la Coordinadora Socialista Federal Ibèrica 1964 i, més directament, la Conferència Socialista Ibèrica 1974, i aplegava Convergència Socialista de Catalunya més tard PSC-Congrés, Partit Socialista del País Valencià, Partit Socialista de les Illes —vinculats, a més, en una Coordinadora Socialista dels Països Catalans—, Partido Socialista Galego, Eusko Socialistak, Partido Socialista de Andalucia i altres grups De línia socialista d’esquerra autogestionària i federalista, la força electoral del PSOE el 1977 i el pas a l’òrbita d’aquest partit d’importants membres…

La presidia Lluís Nicolau d’Olwer i n'era secretari Ferran Cuito Miquel ABaltà en fou el cap i l’instructor Les classes, teòriques i pràctiques, es basaven en els manuals militars de la infanteria francesa Un altre assessor principal era Pere Màrtir Rossell i Vilar, i aplegava un centenar de voluntaris —Josep Rovira, Miquel Ferrer, MGonzález-Alba, Abelard Tona, Àngel Morera, etc—, i hi collaboraven, entre d’altres, Pau Vila, CAJordana i Alfons Maseras Descoberta el 1925, Baltà i d’altres foren empresonats i molts se n'anaren a l’exili La causa dels futurs guerrillers…

La primera denominació fou Secció Excursionista del Club Esportiu Júpiter, fins que el 1921 esdevingué Agrupació Excursionista Júpiter, i amb el temps adquirí la denominació actual Després de la guerra civil de 1936-39, l’Agrupació es reorganitzà amb les seccions d’excursionisme, esquí, càmping, fotografia, escacs, tennis de taula, biblioteca i activitats marines Durant els anys cinquanta es consolidà un grup d’escaladors autoanomenats els Bèlits amb noms com Hermenegild Carreté, Antoni Niemann i Ferran Abella, entre d’altres, que amb el temps ingressaren al CADE del Centre Excursionista de…