Aplegava socialistes, catòlics progressistes i comunistes dissidents. Federada amb el Frente de Liberación Popular i Euskadiko Sozialisten Batasuna (Organitzacions Front), reflectí les seves posicions socialistes d’esquerra i tercermundistes en publicacions com Revolució (1961-62), Presencia Obrera (1964-65) i Poder Obrero (1969). Tingué una forta incidència a Comissions Obreres, especialment el 1968, que dominà la coordinadora de Barcelona. En foren membres I.Molas, J.I.Urenda, P.Maragall, A.C.Comín, J.A.González Casanova, M.Roca i Junyent, etc. Dissolt el 1970, fou el gresol de molts grups d’extrema esquerra posteriors.