Resultats de la cerca
Es mostren 776 resultats
Ara

Portada del primer número del diari Ara
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en català publicat des del 28 de novembre de 2010.
Cobreix la informació general Inicialment en fou el primer accionista el Grup Cultura 03 , el director del qual, Oriol Soler, en fou nomenat president El juny del 2012, Cultura 03 i Soler es desvincularen del diari i foren rellevats per Ferran Rodés ISP/Havas, el qual n’ocupa la presidència, i que és l’accionista majoritari, especialment a partir de 2019, que la Fundació Carulla arribà un acord per a la venda de la participació Entre els principals impulsors i collaboradors hi ha Antoni Soler , Antoni Bassas , Albert Om , Xavier Bosch i Carles Capdevila , director del diari des dels inicis…
Ara Balears
Periodisme
Diari en català de les Illes Balears publicat pel Grup Serra i per l’editora del diari Ara.
El seu llançament tingué lloc el 23 de maig de 2013, data en què se n’activà també la pàgina web És, de fet, la continuació del Diari de Balears , creat el 1996 i clausurat el 22 de maig de 2013, el qual des del 2011 contenia una versió reduïda de l’ Ara És dirigit per Catalina Serra
Ara Digueu Ofensiva Catalana
Partit polític
Grup independentista fundat al setembre de 1991 per l’Associació per a la Delegació Olímpica de Catalunya en resposta a la negativa a reconèixer el Comitè Olímpic Català per als Jocs Olímpics de 1992.
Al mateix desembre de 1991 s’integrà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC Dirigents Albert Bertrana i Francesc Serra
La Novel·la d’Ara
Col·lecció de narracions breus, fundada el 1923 a Barcelona per Antoni Monplet i dirigida per Francesc Esteve.
Hi aparegueren sobretot autors vuitcentistes i modernistes Àngel Guimerà, Prudenci Bertrana, Narcís Oller, Enric de Fuentes, Joan Nogueras i Oller, Cristòfor de Domènec, Santiago Rusiñol, Raimon Casellas, Víctor Català i Joan Puig i Ferrater, entre altres Entre els illustradors hi havia Toni, Passarell, Gols, etc N'aparegueren una cinquantena de títols
Museu de la Colònia Vidal

Vista aèria de l’antiga colònia tèxtil, ara complex museístic
© Museu de la Colònia Vidal
Museu
Complex museístic situat a Puig-reig (Berguedà), integrat al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, i inaugurat l’any 1995 amb la finalitat d’explicar la vida en una colònia tèxtil al principi del segle XX.
Hom hi pot veure la turbina i la màquina de vapor i la nau dels telers amb la maquinària més significativa del procés de transformació del cotó S'hi pot visitar també un pis obrer, l’escola, la biblioteca, el cinema, l’església, la peixateria, les dutxes i els safareigs
Orquestra Joaquín Rodrigo
Música
Formació de cambra fundada el 1994 pel mateix Joaquim Rodrigo i Agustín León Ara, amb el suport de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.
Els seus components, tots ells membres de prestigioses orquestres nacionals o professors de conservatori, formen part d’una de les més brillants generacions d’instrumentistes valencians, amb el violinista A León Ara al capdavant El repertori de l’Orquestra Joaquín Rodrigo se centra principalment en la música espanyola des del Barroc fins a l’època contemporània Des de la seva presentació, el 1994, ha actuat a les més prestigioses sales del País Valencià, com ara el Palau de la Música de València 1997 El 19 de gener de 2000 tocà a l’església de Los Jerónimos de Madrid…
Explorer
Electrònica i informàtica
Nom pel qual és conegut el navegador d’internet de l’empresa Microsoft, que utilitza altres programes de Microsoft Office, com ara l’Outlook per a aplicacions de correu electrònic i de grups de notícies.
S’installa conjuntament amb els programes de Windows En successives versions, rebé els noms oficials de Microsoft Internet Explorer , Windows Internet Explorer i, Internet Explorer A l’inici competí amb altres navegadors, especialment amb Netscape, però finalment s’imposà en el mercat de manera molt general a causa de la installació per defecte en els sistemes operatius de Windows Aquesta hegemonia i determinades pràctiques i dispositius, com ara el nombre de connexions TCP Protocol de Transmissió de Control al sistema Windows, i també d’interfícies de programació d’aplicacions API,…
Catarqueà
Geologia
Unitat geocronològica (però no cronoestratigràfica) situada sobre l’Arqueà i que, amb categoria d’era, fa referència a tot l’espai de temps transcorregut des de la formació o individualització de la Terra, com a planeta, fins a la primera roca arqueana, la més antiga fins ara trobada dins el registre de les datacions radiocronomètriques.
Es tracta, doncs, d’una unitat de temps de la qual, per exclusió, no ha romàs cap testimoni El lapse de temps del Catarqueà pot ésser de 800 milions d’anys dels -4,6 Ga als 3,8 Ga, essent 1 Ga= 10 9 anys El Catarqueà representa tots els anomenats temps pregeològics , d’una Terra en formació i en diferenciació geoquímica, a la qual després s’hi genera la primera escorça i les primeres segregacions siàliques que haurien format els protocontinents Aquesta escorça hauria pogut ésser reabsorbida per uns efectes de subducció, potser molt més actius que els d’ara, però de mecanisme…
Free Software Foundation
Electrònica i informàtica
Organització dels Estats Units que crea i distribueix, gratuïtament, programaris d’altes prestacions, com ara els de GNU.
Fou fundada el 1983 per Richard Stallman, un especialista en intelligència artificial, amb la intenció de recuperar l’esperit que desaparegué amb la irrupció, al començament de la dècada dels vuitanta, dels primers programaris de propietat venuts extensament La idea de la fundació és aconseguir que el programari comercial esdevingui inviable gràcies a la possibilitat d’obtenir programaris igual o més bons de forma gratuïta
Ordines Romani
Col·lecció dels cinquanta ordines litúrgics romans i romanofrancs més antics entre els fins ara identificats, editada críticament per Michel Andrieu (1886-1956).
El més antic sembla ésser l’ORVI, datable dels anys 650-700, que conté les cerimònies del baptisme, i el més modern, l’ORL, que explica totes les cerimònies de l’any litúrgic i que cal datar de mitjan segle X La majoria pertany a la segona meitat del segle VIII, quan els ritus litúrgics de Roma foren implantats al regne franc Amb molts d’aquests ordines , entre els anys 950-963, al monestir de Sankt Albanus de Magúncia, fou compilat el Pontifical Romanogermànic, del qual depenen tots els pontificals i rituals romans posteriors
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina