Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Col·legi Militar de Mallorca
Militar
Centre d’instrucció per a oficials d’infanteria i de cavalleria, anomenat també Col·legi Militar Nacional
, establert a Palma, Mallorca, el 1812 pel mariscal de camp Sandford Whittingham i dirigit pel coronel Ramos Sensevé.
Ocupà l’edifici del Collegi de la Sapiència, alhora que eren installats també a Mallorca el Collegi d’Artilleria, continuador de l’Acadèmia d’Artilleria de Menorca acadèmia militar , i una foneria de canons Acabada la guerra del Francès 1814, tots aquests serveis militars foren traslladats novament a la península Ibèrica
batalla de Catalunya
Militar
Conjunt d’accions militars de la guerra civil de 1936-39, iniciades amb l’ofensiva de les forces del general Franco, el 23 de desembre de 1938, contra les forces republicanes integrants de l’exèrcit de l’est que cobrien els fronts del Principat de Catalunya.
L’àmplia superioritat de l’artilleria i l’aviació de les primeres uns 300 000 homes agrupats en 6 cossos d’exèrcit manats pels generals García Valiño, Moscardó, Muñoz Grandes, Solchaga, Yagüe i Gambara 600 peces d’artilleria i uns 500 avions i la feblesa dels republicans uns 250 000 homes, dirigits pels generals Hernández Sarabia i Rojo 300 peces d’artilleria i un centenar d’avions, que no s’havien refet de les pèrdues de la batalla de l’Ebre , féu que davant l’ofensiva les forces republicanes es retiressin ordenadament i escalonadament fins a territori…
batalla de Dien Bien Phu
Història
Militar
Combat sostingut per la possessió de la localitat de Dien Bien Phu, al Vietnam del Nord, Tonquín, entre els francesos i les forces del Viet Minh (1954).
Per tal de protegir Laos, el general francès Navarre llançà sis batallons cap a la depressió de Dien Bien Phu amb la intenció de convertir-la en base d’operacions novembre del 1953 Vo Nguyen Giap hi concentrà els seus exèrcits a l’entorn i, salvant les dificultats de la selva, conduí l’artilleria pesant a les muntanyes que dominaven la depressió desembre del 1953 — març del 1954 i reuní quatre divisions per a l’assalt de la localitat Navarre, confiant en la superioritat militar dels francesos, acceptà la batalla El 13 de març la infanteria i l’artilleria del Viet…
batalla naval de Vigo
Història
Militar
Combat que tingué lloc el 22 d’octubre de 1702, al començament de la guerra de Successió espanyola, entre l’esquadra angloholandesa, comandada per l’almirall George Rooke, i l’esquadra francoespanyola, dirigida pels almiralls Manuel de Velasco i M.de Chaterenau, que escortava la flota d’Índies.
L’artilleria dels angloholandesos, més potent, destruí els vaixells francoespanyols, que s’havien refugiat a la badia de Vigo
batalla del Coll de Balaguer
Història
Militar
Acció militar que s’escaigué entre el coll de Balaguer i la mar, prop del barranc de la Batalla, entre l’exèrcit del rei Felip IV de Castella, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces de la generalitat de Catalunya, dirigides per Bernat de Boixadors, comte de Savallà, el 10 de desembre de 1640.
Les forces castellanes, superiors en combativitat i en nombre 23 000 infants, 3 100 cavalls i 24 peces d’artilleria, derrotaren les catalanes un miler d’homes que havien fortificat improvisadament el Coll de Balaguer, que es retiraren desordenadament a Vandellòs o a Cambrils Les forces castellanes ocuparen l’Hospitalet de l’Infant l’endemà del combat
batalla de Ravenna
Història
Militar
Batalla sostinguda entre l’exèrcit de Lluís XII de França, comandat per Gastó de Foix, germà de la reina de Catalunya-Aragó Germana de Foix, i reforçat amb elements alemanys i ferraresos, i l’exèrcit de la Santa Lliga, comandat pel virrei de Nàpols Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens
.
Tingué lloc a Ravenna l’11 d’abril de 1512, i hi fou utilitzada per primera vegada l’artilleria campal Fou una victòria francesa, però Gastó de Foix hi trobà la mort, així com els principals caps de l’exèrcit derrotat —entre els quals molts catalans i napolitans— Hom ha dit que en total hi moriren uns 20 000 homes
Exèrcit Popular de Catalunya
Militar
Exèrcit que la Generalitat de Catalunya intentà de crear per decret de 6 de desembre de 1936 reorganitzant les forces militars de Catalunya i intentant de militaritzar les milícies del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, després de la seva dissolució.
Era format per 9 regiments d’infanteria, 3 d’artilleria, 3 grups de cavalleria, 3 agrupacions d’enginyers, un grup d’intendència i un de sanitat Les forces foren distribuïdes en tres divisions, comandades pels coronels Guillem de la Peña i Cusí i Josep AVillaba i Rubio i el comandant Eduard Medrano i Ribas La seva formació real no arribà mai a acomplir-se
Voluntaris Honrats de València
Organització armada valenciana auxiliar creada el 1794 arran de la Guerra Gran.
Disposà de 26 batallons d’infanteria de línia, 2 de tropa lleugera, 23 companyies de cavall i 1 cos d’artilleria en total, uns 54 000 homes Cinc batallons foren posats sota el comandament del marquès de la Romana, Pere Caro i Sureda Carles IV, per instigació de Godoy, dissolgué per una ordre reial el cos el 1798, en estendre al País Valencià l’organització de les milícies provincials, però aquestes foren finalment dissoltes el 1801, davant l’envergadura de l’aixecament popular valencià que provocà El cos de voluntaris degué desaparèixer amb la creació de les milícies estatals, el…
pla Schlieffen
Història
Pla estratègic establert pel mariscal de camp prussià Alfred von Schlieffen (Berlín 1833 — 1913) quan era cap de l’alt estat major (1898-1906) i que fou posat en pràctica pel seu successor, Helmuth von Moltke, en declarar-se la Primera Guerra Mundial (1914).
Nascut de la necessitat de combatre en dos fronts, donava prioritat a l’ofensiva contra França, mentre les forces de l’Est es mantenien a la defensiva El pla preveia un gran moviment de desbordament per l’ala dreta alemanya, a través de Luxemburg i de Bèlgica, per tal d’encerclar l’exèrcit francès, tot amenaçant París Amb aquest objectiu, l’ala dreta havia d’ésser molt forta i posseir un poder ofensiu elevat Schlieffen dotà l’exèrcit alemany d’una artilleria feixuga de campanya que no tenia aleshores cap altre exèrcit La resistència dels belgues, la intervenció del cos…
Armada Invencible
Història
Nom donat a la flota enviada per Felip II de Castella contra Anglaterra i que, sota el comandament d’Alonso Pérez de Guzmán, duc de Medinasidonia, fou derrotada (juliol del 1588) per l’esquadra anglesa comandada per l’almirall Howard d’Effingham.
L’ajuda anglesa a holandesos i flamencs, la pirateria anglesa contra els vaixells que tornaven d’Amèrica i les lluites religioses foren les causes principals de la tensió política Els primers combats tingueren lloc entre Lizard i l’illa de Wight i el darrer encontre davant Gravelines Contribuí a la victòria anglesa, a més de la manca de coordinació entre l’esquadra i les tropes d’Alessandro Farnese, aquarterades a Dunquerke, la superioritat de maniobra dels vaixells anglesos, més lleugers i amb millor artilleria, i l’assot de diverses tempestes Alguns catalans participaren en l’…