Resultats de la cerca

La seva existència es remunta al 1907, any en què fou creada a iniciativa de la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona El 1984 fou traspassat a la Generalitat mitjançant un conveni entre la Generalitat i la Diputació, a la qual era adscrit fins aleshores

La seva creació havia estat gradual Comprenia cinc seccions laboratoris de l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades, de l’Institut de Química Aplicada, dels Serveis Tècnics d’Agricultura, de l’Escola d’Adoberia i de l’Escola Tèxtil Aquest darrer laboratori tenia al seu càrrec el condicionament Durant el govern de la Generalitat depengué del departament tècnic d’indústria i comerç, i a partir de la reestructuració del departament d’economia, per l’agost del 1937, fou òrgan del seu departament tècnic

S’obrí a la signatura al setembre del 1996 i entrà en vigor l’1 de gener de l’any 2000 El dipositari n’és el secretari general de les Nacions Unides

Majoritàriament editats en català, tracten temes d’història contemporània, sociologia i politologia, tant generals com dels Països Catalans Edita les revistes Afers des del 1985, El Contemporani 1993 i Arxius de Sociologia 1997, i les colleccions de llibres “Els llibres del Contemporani” 1994, “Recerca i pensament” 1995, “Personatges” 1995 i “El món de les nacions” 1997 El 2025 fou guardonada amb el premi Martí Gasull

Integrat per assaigs sobre literatura i moral pràctica, sovint en forma epistolar, els seus redactors tractaren de contribuir als avenços de la revolució burgesa amb crítiques dels costums tradicionals El model fou molt imitat a tot Europa n'és un exemple el periòdic El Pensador 1762-67

En 1936-39 s’adaptà a les necessitats especials de la guerra, però mantingué, fonamentalment, la normativa original El comitè permanent d’indústria n'era l’organisme directiu, i actuava a través de les delegacions d’indústria en diversos punts del país el Laboratori General d’Assaigs i Condicionament s’ocupà de la investigació

A la darrera època fou duta per un equip Gabriel Ferrater i Joan Ferraté, JMCastellet, Carlos Barral, J i JAGoytisolo, Manuel Sacristán que li donà un aire de publicació independent i crítica, i publicà llargs assaigs sobre pintura, literatura i filosofia Fou suprimida en arribar al número 24 1954 JFerraté hi publicà La terra eixorca, de TSEliot

Obtingué aquest, des del número 31 maig del 1969, sortí mensualment, al principi, i després irregularment n'han apareguts cent números fins el 1986 Publica assaigs, poemes, traduccions, contes, cròniques anuals sobre diversos gèneres de la literatura catalana i pàgines antològiques Entre els principals collaboradors, cal esmentar Pere Calders, Xavier Fàbregas, Joaquim Molas, Carles Miralles, Mercè Rodoreda, Oriol Pi de Cabanyes, Joan Triadú i escriptors de les darreres promocions

És dirigida per Antoni Furió i n'és secretari Gustau Muñoz Té una periodicitat quadrimestral i es caracteritza per ésser una revista de pensament crític contemporani vinculada a les ciències socials Cada número inclou documents, articles diversos de pensament, aportacions erudites, assaigs sobre la contemporaneïtat i crítica de llibres El seu consell de redacció és format per Xavier Antich, Juli Capella, Olga Dénia, Martí Domínguez, Ferran Garcia-Oliver, Juli Peretó, Vicent Olmos, Faust Ripoll i Pau Veciano

Dirigida per Josep Carner, en foren redactors molts dels seus amics Bofill i Mates, Antoni Muntanyola, Roig i Raventós, etc Malgrat un predomini de l’esperit noucentista, mantingué una línia eclèctica que li permeté de fer de pont entre les generacions i les escoles literàries Hi collaboraren Maragall, Guimerà, Prat de la Riba, Rusiñol, Ruyra i d’altres Fou una plataforma per als mallorquins Joan Alcover, Costa i Llobera, Antoni MAlcover, etc Dedicà un interès especial al folklore, als treballs de creació i als assaigs llargs, i també inclogué notes polèmiques