Resultats de la cerca

El mite solar i el curs de l’astre —el Rig-Veda parla de tres sols— situat al zenit són fonts de poesia i metafísica sublim és la faç de la veritat, signe d’allò que no té cap signe, forma d’allò que no té cap forma

La seva distància mitjana al centre de Neptú és de 354000 km, i la seva òrbita és pràcticament circular El període de rotació sideral de Tritó és de 5 dies, 21 hores, 2 minuts i 38 segons, i el seu moviment és retrògrad El seu diàmetre és de prop de 2704 km, i la seva massa és només un 29% de la massa de la Lluna Quan Neptú és en oposició, hom observa Tritó com un astre de magnitud 13,6

La seva distància mitjana al centre d’Urà és de 438 000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,023 i és situada gairebé al mateix pla equatorial d’Urà El seu moviment té lloc en sentit retrògrad i el període de revolució sideral és de 8 dies, 16 h, 56 min i 30 s Titània té un diàmetre d’uns 1600 km i una massa de 26×10 2 3 g Quan Urà és en oposició hom observa Titània com un astre de magnitud14

Actualment hom coneix uns 200 estels d’aquest tipus, anomenats també estels W , el més brillant dels quals és l’astre γ- Velorum , que pertany a la segona magnitud Generalment són estels de petites dimensions —la meitat de les del Sol—, però de temperatura superficial molt elevada, que pot arribar fins a valors de 100000 K Aquests astres pertanyen al tipus espectral O, i llur lluminositat absoluta és de l’ordre de -5 La matèria és expellida d’aquests estels a grans velocitats i amb unes característiques semblants a com s’esdevé en les noves

La seva distància mitjana al centre d’Urà és de 267 000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,004, i és situada gairebé en el mateix pla equatorial d’Urà El període de revolució sideral és de 4 d, 3 h, 27 min i 37 s, i el moviment té lloc en sentit retrògrad Umbriel té un diàmetre d’uns 700 km i una massa de 43 × 10 2 3 g Quan Urà és en oposició, hom observa Umbriel com un astre de magnitud 15,8

La seva distància mitjana al centre de Saturn és de 294000 km La seva òrbita té una excentricitat que és gairebé nulla i una inclinació, respecte a l’equador de Saturn, d’1°6´ El període de revolució sideral és d’1 dia, 21 h, 18 min i 26,1 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tetis és de 1000 km, i la seva massa és de l’ordre de 6,2610 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tetis com un astre de magnitud 10,5

Vinculada al mite d'Osiris, del qual era esposa, li donà nova vida quan havia estat assassinat i en concebé un fill Horus, destinat a venjar el crim El seu culte s'espargí per tota la Mediterrània i penetrà a Grècia i a Roma, i els seus misteris es difongueren fins a la Germània i la Gàllia La iconografia la representava amb el signe jeroglífic, indicador del seu nom, sobre el cap, o bé amb dos corns bovins que emmarcaven un sol

Durant el curs solar Tonatiuh Ichan era acompanyat pels guerrers morts en el camp de batalla o per persones que hom sacrificava i per les dones mortes en el part durant la nit illuminava el món dels morts El món present li era sotmès fins que fos anihilat Tenia un temple propi al recinte de Tenochtitlán servit per cavallers-sacerdots

L’obra Constitueix un cant triomfal a la transformació soferta per Barcelona des de mitjan segle XIX Format per quaranta-sis quartetes de versos alexandrins, de rimes encadenades, planes els parells i agudes els senars, és el fruit d’un laboriós procés de redacció iniciat entre el 1874 i el 1875 i reprès el 1883, any en què l’autor l’amplià i esmenà tres vegades, les dues darreres poc abans de la seva publicació Les tres primeres estrofes presenten la ciutat protegida per la muntanya de Montjuïc, identificada amb Alcides Hèrcules, el mític fundador de Bàrcino segons una llegenda que Verdaguer…

Les tradicions nadalenques Nadal és una festa occidental apareix per primera vegada a Roma, a la primera meitat del segle IV i, com consta al calendari litúrgic anomenat Cronògraf del 354 , amb la data tradicional L’elecció d’aquesta data no obeí a raons històriques, sinó al desig de cristianitzar una festa pagana ja existent la del dia que, després del solstici d’hivern, la llum diürna torna altre cop a allargar-se i els romans celebraven el natalis Solis Invicti , el naixement de l’invicte, és a dir, del Sol, astre divinitzat i relacionat amb la persona de l’emperador romà…