Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
torre de Collserola

Torre de Collserola
© Lluís Prats
Arquitectura civil
Torre de telecomunicacions de 268 m d’alçada construïda a la serra de Collserola, entre el Tibidabo i Vallvidrera (Barcelonès).
Concebuda amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, fou realitzada per l’arquitecte anglès Norman Robert Foster amb la collaboració de la companyia Ove Arup & Partners, després que el seu projecte guanyés un concurs restringit convocat per l’ajuntament de Barcelona el 1988 L’audaç concepció estructural requerí un procés constructiu particular, en el qual hom hissà per l’eix central els successius sostres prèviament construïts a terra, fins al seu emplaçament a més de 70 m d’alçada Entrà en funcionament a la primavera del 1992
Cuatro
Cadena de televisió generalista, amb cobertura estatal i emissió en obert.
Originàriament pertanyent al grup PRISA , el novembre del 2005, inicià les emissions en la freqüència analògica en què emetia Canal+, que passà a emetre’s per la plataforma Digital+, amb la idea d’aportar una oferta televisiva audaç, moderna i diferent Tingué un bon increment de la quota de pantalla 6,5% 2006, 7,7% 2007 i 8,6% 2008 de mitjana anual i el públic objectiu se situà 2008 en el 10,6% l’11,7% en les hores punta Cuatro marcà rècords històrics d’audiència en retransmissions esportives el juny del 2008, durant l’Eurocopa de futbol, quan el partit entre Espanya i Alemanya…
Muerte al amanecer
Cinematografia
Pel·lícula del 1959; ficció de 95 min., dirigida per Josep Maria Forn i Costa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide, PC JMForn, Barcelona ARGUMENT El inocente de Mario Lacruz GUIÓ MLacruz, JMForn FOTOGRAFIA Antonio Macasoli blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Luis Espinosa MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Frederic Martínez i Tudó INTERPRETACIÓ Antonio Vilar Delise, José María Rodero Doria, Nadia Gray Victoria, Pedro Porcel inspector, Josep Maria Cafarell Costa, Sun de Sanders Lina, Vicente Soler Santos, Fèlix de Pomés Montevidei ESTRENA Barcelona, 23051961 Sinopsi Dos policies detenen el pianista Virgilio Delise creient-lo culpable de l’assassinat del seu…
guerra dels Set Anys
Història
Conflicte bèl·lic que enfrontà la Gran Bretanya i Prússia a França, Àustria i llurs aliats, des del 1756 fins al 1763.
Fou provocada per la rivalitat colonial entre la Gran Bretanya i França i per l’intent per part d’Àustria de recuperar Silèsia, ocupada per Prússia Com a resposta a conflictes entre colons britànics i francesos a la vall d’Ohio, la Gran Bretanya s’apoderà per sorpresa de 300 vaixells francesos 1755 i signà amb Prússia el tractat de Westminster 1756 França reaccionà aliant-se amb Àustria tractat de Versalles del 1756 S'invertí així el sistema d’aliances que havia funcionat a la guerra de Successió d’Àustria Les tropes prussianes de Frederic II ocuparen Saxònia 1756, però l’aliança…
tercera guerra Carlina
tercera guerra Carlina El cap carlí Francesc Savalls, al centre, amb els seus col·laboradors (1872)
© Fototeca.cat
Història
Guerra civil (1872-76) iniciada pels partidaris de Carles Maria dels Dolors de Borbó, pretendent carlí (Carles VII).
Aquest, hereu 1868 dels drets del comte de Montemolín, aprofità la situació d’interinitat sorgida de la Revolució de Setembre del 1868 i el fracàs dels candidats carlins partidaris de la via legal a les eleccions convocades per Práxedes Mateo Sagasta abril del 1872, i féu pública a Ginebra una declaració de guerra 15 d’abril Els escenaris de la guerra foren, com a les anteriors, el País Basc anomenat el Nord i el Principat de Catalunya secundàriament, el Maestrat anomenat oficialment el Centre , i d’una manera esporàdica, Galícia, Lleó, Castella i fins i tot Andalusia Al Nord, la primera…
Unió Democràtica de Catalunya
Partit polític
Partit català de tendència democratacristiana creat el novembre del 1931.
En ple període constituent d’una Segona República espanyola que es mostrava resoltament laïcitzadora i anticlerical, a Catalunya un segment minoritari de joves catòlics decidí d’organitzar-se en el terreny polític per, des d’una posició democràtica i nacionalista sense equívocs, defensar “els principis cristians”, “la concepció espiritualista de la societat” i els drets dels creients, que consideraven lesionats per la legislació republicana De la Segona República a la postguerra El nucli fundacional d’UDC procedia sobretot de l’ala més evolucionada del carlisme català Joan B Roca i Caball,…