Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Federació Nacional d’Agricultors d’Espanya
Economia
Organització, fundada per l’abril del 1913, a Còrdova, que pretengué de reunir tots els obrers camperols afiliats a la CNT.
No hi reeixí gaire, i el seu sisè congrés a València, pel desembre del 1918 decidí l’autodissolució, quan havia assolit el nombre màxim de federats 99 seccions i 25 092 camperols Agrupà principalment societats del País Valencià —cosa que possibilità la constitució de la Confederació Regional de Llevant—, Andalusia i el Principat especialment Tarragona, però les seves reivindicacions a més de “la terra, per a qui la treballa”, llei d’accidents del treball, jornada de vuit hores i un sou mínim de 10 rals toparen amb les aspiracions, més radicals, dels camperols andalusos Edità “La…
Partit Separatista Revolucionari de Catalunya
Política
Grup polític creat pels catalans residents a Cuba.
Fundat a l’Havana el 30 de setembre de 1928, a l' Assemblea Constituent del Separatisme Català Es van redactar nou punts programàtics fundacionals, on es definia com a organisme secret per a la instauració de la república catalana independent S'hi admetia l’alçament armat del poble català i la utilització també de procediments polítics i diplomàtics Pel que fa a la seva organització, s’estructurava en un consell central, format per set membres, sota la presidència de Francesc Macià El PSRC preveia l’autodissolució un cop aconseguits els seus objectius, després de la vigència…
acords de pau de Stormont
Acords signats el 10 d’abril de 1998 al palau de Stormont (Belfast) per a la pacificació d’Irlanda del Nord.
Anomenats també acords de Divendres Sant o de Pasqua, foren subscrits pels dos principals partits nord-irlandesos, catòlic i protestant Partit Socialdemòcrata Laborista i Partit Unionista de l’Ulster, a més del Sinn Fein, branca política de l’IRA, i pels caps de govern britànic Tony Blair i irlandès Bertie Ahern Precedits de l’alto el foc de l’IRA i l’inici de negociacions angloirlandeses 1994, els acords comportaren la renúncia irlandesa a la reivindicació dels sis comtats nord-irlandesos i, per part britànica, fou acceptada la possibilitat d’una unificació d’Irlanda per vies democràtiques…
Plataforma per Catalunya
Política
Partit polític creat el gener del 2001 a Vic, vigent fins el 2019.
Fou fundat per l’antic militant de Fuerza Nueva Josep Anglada amb el nom de Plataforma Vigatana Tenia com a punt exclusiu del seu programa la immigració especialment la procedent de fora de la Unió Europea i de religió musulmana, sobre la qual mantenia un discurs de rebuig frontal En aquest aspecte, era afí a d’altres partits populistes europeus consolidats arran de l’augment de la mobilitat transfronterera propiciada per la globalització des dels anys noranta, com ara el Rassemblement National de Jean-Marie Le Pen, el Partit de la Llibertat austríac de Jörg Haider i la seva escissió, la…
Les Républicains
Política
Partit polític francès de centredreta.
Orígens i evolució interna Té l’origen en la candidatura de centredreta formada l’abril del 2002, al voltant del Rassemblement pour la République RPR, en ocasió de les eleccions presidencials del maig, i per aquest motiu rebé primer el nom d’Union pour la Majorité Présidentielle UMP El seu candidat, Jacques Chirac , guanyà els comicis, i en les legislatives del juny es mantingué la candidatura de l’UMP, que fou també la que obtingué més diputats El novembre del 2002 es constituí com a partit amb el nom d’Union pour un Mouvement Populaire, amb la mateixa sigla La seva fundació comportà l’…
ETA
Membres d’ETA fent una conferència de premsa
© Fototeca.cat
Sigla d’Euskadi ta Askatasuna (‘País Basc i Llibertat’), organització basca revolucionària clandestina.
Dels inicis sota el franquisme a la Transició espanyola Creada el 1959 per grups d’estudiants de Guipúscoa i de Biscaia organitzats al voltant de la revista Ekin ‘Fer’, ‘Treballar’ 1952, es definia com a nacionalista, aconfessional i democràtica En 1959-61 aparegué Zutik ‘Dempeus’, l’òrgan oficial, i la lluita fou de caràcter marcadament propagandístic Les assemblees I 1962, II 1963, III 1964 i IV 1965 concretaren la teoria i les formes d’organització d’ETA i decidiren explícitament el recurs a l’acció armada com una de les vies d’assoliment dels objectius La V Assemblea 1966-67, arran de la…
Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans
Partit polític
Partit constituït al març de 1969 a partir d’una escissió de la joventut marxista i independentista del Front Nacional de Catalunya, essencialment procedent de la Secció Universitària, que havia adquirit una elevada autonomia els anys precedents.
D’una banda, el collectiu fundacional –liderat, entre altres, per Josep Ferrer i Joan Armet– pretenia centrar-se en la mobilització de les classes populars, per convertir-les en el motor del nacionalisme, i vincular una concepció marxista de la nació i la revolució Les intervencions de Ferrer en el Consell Nacional del FNC de l’abril de 1966 acabaren provocant l’escissió Ferrer criticà el partit perquè considerava que actuava al marge de la realitat Per tal d’acabar amb la seva situació minoritària, a més, calia que el nacionalisme fos assumit per les classes populars Ferrer intentà fusionar…