Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Bel·lerofontes
Mitologia
Heroi mític de Corint, fill de Posidó.
Els seus pares humans eren Glauc i Erimedes Havent hagut de fugir de Corint, anà a Tirint, i després a Lícia, on, per encàrrec del rei Jòbat, que desitjava la seva mort, lluità contra una Quimera, contra els Sòlims i contra les Amazones Ajudat pel seu cavall alat, Pegàs, els vencé tots Jòbat, reconeixent l’origen diví de l’heroi, li donà llavors com a muller la seva filla Filonoe Sembla que, enorgullit pels seus èxits, volgué arribar a la casa de Zeus muntant el seu cavall i el déu el matà estimbant-lo
Bel·lona
Mitologia
Deessa romana de la guerra.
Per la semblança dels atributs, arribà a ésser identificada amb la divinitat grega Enio Segons dues tradicions, és la muller o la germana de Mart És representada sempre damunt un carro amb les mans armades
Bel·lovès
Història
Capitost gal, mític fundador de Milà (Mediolanum) i vencedor dels etruscs en una emigració cèltica al nord d’Itàlia comandada pel rei Ambiogat, deguda a un excedent de població.
Booth
Teatre
Família d’actors angloamericans.
Junius Brutus Booth Londres 1796 — riu Mississipí 1852, especialitzat en personatges shakespearians, rivalitzà amb Edmund Kean, i el 1821 es traslladà als EUA D’entre els seus fills destaquen Edwin Thomas Booth Bel Air, Maryland 1833 — Nova York 1893, que seguí la tradició del seu pare i fundà, el 1888, el Player's Club de Nova York, i John Wilkes Booth Bel Air, Maryland 1838 — Bowling Green, Virginia 1865, també actor, el qual, lligat a la causa sudista, assassinà el president Lincoln d’un tret de revòlver i fou mort poc temps després
Enlil
Mitologia
Déu de la terra en el panteó sumerioaccadi.
Conegut també per Bel, regia la vida dels homes i feia respectar les lleis El seu lloc principal del culte era a Nippur
Lucia di Lammermoor
Música
Òpera de G. Donizetti, estrenada a Nàpols el 1835 (a Barcelona, el 1838, i a València, el 1840).
Basada en The Bride of Lammermoor 1819, de W Scott adaptat per S Cammarano, esdevingué cèlebre com a arquetipus de la darrera etapa del bel canto , especialment com a vehicle de lluïment de sopranos i pels seus concertants i les seves melodies
Norma
Música
Òpera de Vincenzo Bellini, sobre llibret de F. Romani, estrenada a Milà el 1831 (a Barcelona, el 1835).
És considerada una de les obres més destacades del bel canto italià del segle XIX la dificultat del paper de la protagonista la sacerdotessa dels druides, Norma, enamorada del romà Pollione i rival d’Adalgisa fa que només pugui ésser interpretada per sopranos molt destacades
Alcanar Bàdminton Club
Bàdminton
Club de bàdminton fundat a Alcanar el 1989.
L’entitat organitzà dos Campionats de Catalunya escolars Els presidents han estat Miquel Ferré 1989-98, Javi José 1998-2007 i Antoni Bel des del 2008 Els dos darrers foren jutges de línia durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Té 40 socis i 25 practicants
Club Catalònia
Política
Entitat política creada a Barcelona el 1975 com a societat d’estudis, i transformada el 1977 en Catalònia, Partit Polític Català.
Inspirat per Joan AMaragall, Josep ALinati, RGuardans, HTorras i altres membres de la burgesia industrial i financera tradicional, es definí com a monàrquic, conservador, regionalista i europeista El 1976 se n'escindí SMillet i Bel, per a crear a Lliga Liberal Catalana , i també JALinati, que organitzà un efímer Partit Democràtic Català coalitzat amb Alianza Popular No participà en les eleccions legislatives espanyoles del 1977, encara que alguns dels seus homes —CSentís— passaren a UCD Es dissolgué el 1978
Carnet d’Esports
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista poliesportiva publicada setmanalment a Vic a partir del 1925.
Suspesa després del primer número es va reemprendre el 1935 Duia per subtítol "Portantveu de l’activitat esportiva de la comarca vigatana" i tingué seccions de futbol, boxa i ciclisme, tot i que tractava a bastament d’informació sobre el futbol, tant en l’àmbit comarcal, com superior Signaven els seus articles Bel, Arnau de la Guia, Lari, Teddi i Vicenç Castellano, entre d’altres Es deixà de publicar arran de la Guerra Civil, després de trenta-quatre números, el 10 de juliol de 1936