Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
constitució de Baiona
Dret constitucional
Text legal aprovat a Baiona per una assemblea de notables (que mai no passà de 91 membres), qualificada de «corts», convocada per Murat i per la junta de govern pel juny-juliol del 1808.
Després de les abdicacions de Carles IV i Ferran VII, aquest text reconeixia Josep, germà de Napoleó, com a rei d’Espanya i es volia atreure la confiança del poble La constitució era la base del pacte que unia el poble amb el sobirà El text comprenia 13 títols i 146 articles La religió del país seria la catòlica El poder executiu es compondria de nou ministeris Hom instaurava un senat, un consell d’estat i unes corts integrades per tres estaments, que es reunirien cada tres anys per discutir lleis fonamentals i aprovar els pressuposts Hom reconeixia la independència del poder judicial i els…
tractat de Baiona
Història
Tractat conclòs a Baiona el 9 de maig de 1462 i signat per Joan II de Catalunya- Aragó a Saragossa el 21 de maig i per Lluís XI de França a Chinon el 15 de juny, en plena guerra civil catalana.
Complementava el de Salvatierra entrevista de Salvatierra signat el 3 de maig per Lluís XI i Joan II la clàusula de l' obligació general, segons la qual les rendes dels comtats del Rosselló i de la Cerdanya restaven obligades al pagament de 200 000 escuts, era modificada per la cessió temporal al rei francès, fins a l’extinció del deute, dels drets sobirans, la jurisdicció i els emoluments sobre els comtats del Rosselló i de la Cerdanya, així com dels castells de Perpinyà i de Cotlliure
sentència arbitral de Baiona
Història
Decisió formulada per Lluís XI de França, que actuava de jutge (23 d’abril de 1463), amb la finalitat de posar fi a l’antagonisme existent entre Joan II de Catalunya-Aragó i Enric IV de Castella, el darrer dels quals la Generalitat de Catalunya, en rebel·lia contra el primer, havia proclamat sobirà de Catalunya.
En virtut de la sentència, Enric IV havia de tornar a Joan II les places que li havia pres dins Navarra i es comprometia a deixar d’ajudar la Generalitat de Catalunya Per part seva, Joan II havia de lliurar Estella i la seva merindad a Castella, havia de renunciar a les seves rendes castellanes i de comprometre's a concedir una amnistia general als catalans, i d’acceptar els privilegis del Principat, en el cas que Lluís XI aconseguís, en el termini de tres mesos, que la Generalitat cedís en la seva hostilitat a Joan II La sentència, que fou admesa a Castella 29 abril i a Aragó 4 maig, no…
el Crit del Palleter

El Crit del Palleter, oli de Joaquim Sorolla realitzat el 1884
Història
Nom amb què és conegut el moviment popular esdevingut a València el 23 de maig de 1808 que rebutjà les abdicacions de Ferran VII i Carles IV a Baiona i que representà l’inici de la guerra contra Napoleó al País Valencià.
La inquietud, palesada ja dies abans i dirigida pel franciscà Joan Martí, és concretà el dia 23, a l’arribada de les notícies de Baiona, amb una manifestació des de la plaça de les Panses a la ciutadella i al palau reial foren presos uns carros de moneda destinats al govern de Murat i conduïts al palau del comte de Cervelló, que fou aclamat cap militar El franciscà Joan Rico, que prengué la iniciativa des d’aquell moment, arengà la gent i organitzà una nova i nombrosíssima manifestació que es dirigí vers l’audiència, on hi havia reunides les autoritats, les quals, atemorides,…
avalot de la placeta de les Panses
Història
Alçament popular antinapoleònic esdevingut a València el 23 de maig de 1808.
S'originà en arribar a la placeta de les Panses —on era exhibida al públic— la Gazeta del dia 20, que duia la nova de les abdicacions de Baiona Això provocà una manifestació popular que anà al palau reial i d’allí a l’audiència, i que culminà amb el cèlebre el Crit del Palleter
entrevista de Salvatierra
Història
Reunió celebrada a Salvatierra (País Basc) entre Joan II de Catalunya-Aragó i Lluís XI de França el 3 de maig de 1462.
El rei francès oferí ajut a Joan II, seriosament amenaçat per la guerra que contra ell havia esclatat al Principat aquest ajut era en canvi d’un pagament pel qual les rendes del Rosselló i la Cerdanya restaven obligades per valor de 200 000 escuts Aquest pacte inicial fou modificat, al cap de pocs dies, per unes condicions més oneroses, en el tractat de Baiona
tractat de Perpinyà
Història
Conveni signat a Perpinyà el 17 de setembre de 1473 per Pere de Rocabertí, en nom de Joan II de Catalunya-Aragó, i el senyor de Lude, en nom de Lluís XI de França, el qual el signà el 10 de novembre.
Lluís XI hi ratificava el tractat de Baiona del 1462 i reconeixia la sobirania de la casa reial catalanoaragonesa sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya —ocupats aleshores en part per França— en canvi, però, d’admetre per part de Joan II la neutralització dels comtats mentre no pagués el deute contret de 200000 escuts, el qual s’obligava a satisfer abans d’un any Les hostilitats recomençaren, tanmateix, l’any següent
Diario de Sesiones de las Cortes Españolas
Publicació regular de les actes i del diari de sessions del congrés dels diputats i del senat.
Els diaris de sessions eren publicats i recollits per la premsa Cap al 1869 hom decidí d’editar les actes i els diaris des de l’assemblea de Baiona 1808 Des de la fi del 1937 i fins a la fi de la Guerra Civil fou imprès a la impremta del Diario de Barcelona És una font important per a l’estudi de la història política de l’Estat espanyol durant els segles XIX i XX
Donostiako Jazzaldia
Música
Festival internacional de jazz de Sant Sebastià, fundat l’any 1966 per iniciativa de Mariano Larrandia, que obtingué ràpidament el suport del Centro de Atracción y Turismo (CAT).
Rafael Aguirre, responsable de l’entitat, i Imanol Olaizola, que ho era de l’Àrea de Música, coordinaren els voluntaris que respongueren a la crida per a collaborar en l’organització del festival, entre els quals destaquen JM Hernández Gurmendi, JM Otegui i P Lafont, aquest últim del Hot Club de Baiona Des de les primeres edicions, el festival convoca un concurs per a afeccionats El director del festival, Miguel Martín, membre del comitè organitzador des del 1976, ha retornat el caràcter original que aquesta manifestació perdé en el període 1989-91, quan estigué gestionat per…
Celsa Group
Economia
Empresa multinacional de productes d’acer creada l’any 1967 com a Companyia Espanyola de Laminats (Celsa) pels germans Francesc i Josep Maria Rubiralta i Vilaseca.
Al començament disposà d’un tren de laminació i la seva capacitat augmentà substancialment l’any 1977 amb l’adquisició d’un primer forn elèctric de fusió installat a Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat, municipi contigu a la seu de l’empresa a Castellbisbal Vallès Occidental Al final dels anys vuitanta inicià l’expansió amb l’adquisició de diverses empreses del sector, algunes de les quals convertí en filials Global Steel Wire Santander, 1987, Torras, Ferreria i Construccions Castellbisbal, 1987, Nervacero Biscaia, 1989 Amb l’adquisició de la Siderúrgia del Besòs 1991 es convertí en un…