Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Domus Flavia

Peristil de la Domus Flavia
Andrew Moore (CC BY-SA 2.0)
Palau
Palau construït pels emperadors flavis Vespasià i Domicià al Palatí de Roma, tot imitant la Domus Aurea de Neró.
Era una estructura longitudinal de planta rectangular, on hi havia una sala d’audiències, precedida d’un pòrtic, un peristil i unes termes, i un gran triclini o sala de banquets Al peristil tenien sortida les cambres privades, amb dos grans patis porticats i galeries sobre el Circ Màxim L’arquitecte fou Rabirius —esmentat per Marcial—, que l’acabà el 96 aC
Fànnia
Història
Família plebea romana.
Els membres més importants foren Gai Fanni Estrabó , cònsol el 161 aC i autor de la llei Fànnia sobre les despeses dels banquets, el qual feu expulsar de Roma els filòsofs i els retòrics grecs, i Gai Fanni , tribú 141 aC i cònsol 122 aC, que lluità a l’Àfrica i a Hispània i feu rebutjar la proposta de Gai Grac de donar el dret de ciutadania completa als llatins fou orador, i escriví una història dels esdeveniments contemporanis
el Tinell
Història
Sala principal, dita també Cambra de Parament, del Palau Reial Major de Barcelona, obra de Guillem Carbonell
.
La sala té 17 m d’amplària per 33,5 de llargada, és coberta per sis arcs de diafragma de mig punt i decorada pel pintor Jaume Desfeu Compta encara amb finestres datables al s XI i adoptà l’actual disposició al s XIV per iniciativa de Pere III Fou la sala de corts, banquets i solemnitats, i Ferran II i Isabel I de Castella hi reberen Colom quan tornà del seu primer viatge a Amèrica Actualment serveix de sala de concerts, exposicions i altres manifestacions artístiques i culturals Descoberta el 1937, forma part del Museu d’Història de la Ciutat Hi foren descobertes unes importants…
Partido Republicano Radical
Partit polític
Organització política d’àmbit espanyol constituïda formalment a Santander el 6 de gener de 1908 sota l’impuls i la direcció d’Alejandro Lerroux.
Els orígens Tot i comptar amb l’adhesió del blasquisme valencià i d’importants fraccions republicanes de Madrid, Aragó i Andalusia occidental, el patrimoni bàsic i el precedent inexcusable del nou partit era el moviment republicà lerrouxista que s’havia anat desenvolupant a Catalunya des del 1901 Arran de la seva elecció com a diputat per Barcelona, al maig del 1901, dins una fràgil aliança de federals, progressistes i fusionistes, el periodista madrileny Alejandro Lerroux García intuí l’enorme potencial polític d’esquerres que la capital catalana, la més gran concentració obrera i popular de…