Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
guerra de Vendée
Història
Insurrecció contrarevolucionària que tingué lloc a la regió francesa de Vendée (1793-94).
La causa immediata fou una lleva general, que incidí en el descontentament popular per la venda dels béns nacionals El moviment aglutinà camperols, burgesos i aristòcrates reialistes, i fou atiat pels sermons dels capellans refractaris Els insurrectes venceren a Châtillon-sur-Sèvres i a Vihiers, però foren derrotats a Nantes, Graville, Angers, Le Mans i Savenay, i, sotmesos a una repressió sagnant, s’acolliren a l’amnistia termidoriana
València Nova
Entitat cívica creada a València el 1904 amb l’escissió de diversos membres de Lo Rat Penat (J.M.Puig i Torralva, F.Badenes i Dalmau, R.Andrés i Cabrelles, Eduard Boix, Isidre Torres i Francesc Costell), que tractaven de reprendre la línia valencianista iniciada per Constantí Llombart.
Formada per petits burgesos, menestrals i estudiants, la seva concepció dels problemes valencians era dividida per trets generacionals i polítics entre el regionalisme i un sector gairebé nacionalista En foren presidents Miquel Duran i Tortajada i Faustí Barberà En foren membres, entre altres, Carles Guastavino, AMateu i Ferrer, Lluís Mora, Carles Günter, Rossend Gumiel i Enguix i Josep Arnal Organitzà la Primera Assemblea Regionalista Valenciana 1907, a la qual assistiren delegats del Principat i que elaborà conclusions sobre política, economia, filologia i dret El 1907 modificà…
avalot del Call
Història
Revolta popular ocorreguda els mesos de juliol i agost del 1391 a diferents ciutats catalanes, promoguda per uns predicadors castellans que, procedents de Sevilla, exhortaven el poble a envair els calls, saquejar les cases dels jueus i assassinar-los.
Els avalots, iniciats a València el 9 de juliol, s’estengueren, entre altres, als calls de Palma 2 d’agost, Barcelona 5 d’agost, Girona 10 d’agost, Lleida 13 d’agost i Perpinyà 17 d’agost El més important fou el de Barcelona, on el call fou pràcticament destruït més de mil jueus foren assassinats, i els altres, forçats a la conversió per a salvar la vida, malgrat la intervenció de la milícia ciutadana, que hagué de protegir les cases d’alguns burgesos davant l’extensió del tumult popular El rei Joan I de Catalunya-Aragó ordenà l’execució d’una vintena de responsables, però els…
Còdex de Jena
Música
Manuscrit de mitjan segle XIV conservat a la biblioteca universitària de la ciutat turíngia de Jena (Ms.
E1f101 i designat amb freqüència pel seu nom alemany Jenaer Liederhandschrift No es coneix amb certitud la seva procedència, encara que possiblement fou copiat per a Friedrich der Ernsthafe, landgravi de Turíngia El manuscrit arribà a Jena a mitjan segle XVI, segurament portat per l’elector de Saxònia Friedrich der Grossmütige Recull prop d’un centenar de melodies, escrites en notació quadrada no mensural, representatives del repertori dels minnesingern , l’equivalent germànic del fenomen trobadoresc És una de les colleccions més importants de la cançó monòdica profana en…
Proletkul’t
Abreviació de Proletar’skaja kul’tura (‘Cultura proletària’), denominació de l’organització artística i cultural, creada el 1917, que pretenia crear una nova cultura, la proletària.
El seu òrgan Proletar'skaja kul’tura publicava els articles de Bogdanov, l’inspirador i teòric més important del moviment El proletariat necessita un art propi Enfront de la cultura burgesa —la cultura del passat— i per sobre d’ella cal construir la nova cultura proletària Els elements bàsics d’aquesta són la idea i l’exaltació del treball, el collectivisme, la destrucció dels fetitxes i autoritats Crític i intransigent amb quasi tots els altres corrents artístics considerats burgesos i decadents, sostingut per Lunačarskij, cresqué molt ràpidament i s’estengué per tota l’URSS i…
Segona Internacional
Història
Organització de treballadors de caràcter supranacional, fundada a París el 1889, com a reconstrucció de la Primera Internacional.
A diferència d’aquesta, es basà en els membres dels partits nacionals i reconegué l’autonomia d’aquests darrers Durant els primers anys promogué la celebració revolucionària del primer de maig i la lluita per la jornada de vuit hores Malgrat que el congrés d’Amsterdam 1904 prohibí la participació dels partits socialistes als governs burgesos, la Internacional restà dividida en dues tendències, una de reformista, que era majoritària, i un altra de revolucionària El congrés de Stuttgart 1907 proclamà una posició antibellicista, però en esclatar la Primera Guerra Mundial la política…
Unió Federal Nacionalista Republicana
Història
Partit polític català del Principat, fundat a Barcelona el 24 d’abril de 1910 per la fusió de la Unió Republicana, el Partit Federal i el Centre Nacionalista Republicà, els quals, sota el nom d’Esquerra Catalana, mantenien ja des d’un any abans una estreta aliança electoral.
En fou president JMVallès i Ribot, i altres membres destacats foren PCoromines, ABastardas, FLayret, JCarner, SGubern, JLluhí, els germans Zulueta, etc Sota un programa autonomista, hi coexistien sectors liberals burgesos i d’altres de socialitzants i obreristes, i hi sovintejaven les friccions internes Tenia per òrgans de premsa El Poble Català , el setmanari La Forja 1910-12 i, en alguns períodes, La Publicidad Obtingué un èxit considerable en les eleccions legislatives del 1910, i l’any següent ingressà a la Conjunción Republicano-socialista, però no assolí de substituir el…
Bilbao
Cinematografia
Pel·lícula del 1977-78; ficció de 90 min., dirigida per Josep Joan Bigas Luna.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Luna Films Pepón Coromina, Figaró Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JJBigas Luna FOTOGRAFIA Pedro Aznar Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Carles Riart MUNTATGE Anastasi Rinos MÚSICA Iceberg i versions d’altres músiques SO Joan Quilis INTERPRETACIÓ Àngel Jové Leo, María Martín María, Isabel Pisano Bilbao, Jordi Torras l’oncle, Pepita Nonell la tia, Fancisco Falcón el macarró de Bilbao, Mara Molins la cosina, Pep Castelló el cosí, Betty Bigas Luna la neboda ESTRENA Barcelona, 06071978 en castellà 14011985 en català, Madrid, 04081978 PREMIS…
Últimas tardes con Teresa
Cinematografia
Pel·lícula del 1983; ficció de 100 min., dirigida per Gonzalo Herralde Grau).
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Samba Pepón Coromina, Barcelona, Impala Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1966 de Joan Marsé GUIÓ GHerralde, JMarsé, Ramón de España FOTOGRAFIA Fernando Arribas Fujicolor i panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Tona Coromina MUNTATGE Anastasi Rinos MÚSICA Josep Maria Bardagí INTERPRETACIÓ Maribel Martín Teresa, Ángel Alcázar Manolo, Patricia Adriani Maruja, Cristina Marsillach Hortensia, Guillem Montesinos Bernardo, Juanjo Puigcorbé Luis, Josep Minguell Alberto Bori, Alfred Lucchetti Dr Salarich, Àngel Jové Paco, Marta Molins, José María Cervino, Mónica…
Gil Foix
Literatura catalana
Personatge central de la novel·la Lafebre d’or (1890-92), de Narcís Oller.
Es troba en la tradició dels personatges perdedors i tràgics, víctimes del destí, aquí representat per la fortuna adversa del negoci borsari Té un parallel en Monsieur Saccard, l’agent de borsa de L’argent , de Zola Concebut en diverses etapes com un punt de fuga de totes les línies de la novella i possiblement inspirat en una persona real, veié perdre el seu protagonisme inicial rere d’un narrador omniscient poderós i de les dificultats de l’autor per a mantenir la trama La seva contextura moral, poc sòlida, és donada per un caràcter bondadós, protector i gens gasiu, però indiscret i gosat…