Resultats de la cerca

Sol actuar en places de toros, sovint en combinació amb toreros còmics La indumentària gira entorn de la caricatura del vestit d’etiqueta El seu recurs principal consisteix a fingir desobediència a les ordres del director Ha fet nombrosos viatges i actuacions arreu del món

Era representada amb una màscara còmica a la mà dreta i coronada d’heura

Considerada la musa de la comèdia i la poesia lleugera, se la representa coronada d’heura i amb una màscara còmica a la mà dreta

Reformat i decorat per Fèlix Cagé 1865, hom hi representà fins el 1868 principalment òpera còmica francesa Adquirit per Evarist Arnús 1881 i reformat de nou, fou anomenat Teatre Líric-Sala Beethoven Aquest mateix any hi fou executada en primera audició a Barcelona l’òpera Carmen , de Georges Bizet Desaparegué el 1901

L’orquestra inicià les seves activitats amb els Concerts Populaires, oferts al Cirque d’Hiver Aquests concerts assoliren un gran èxit i se celebraren ininterrompudament fins el 1886 L’any 1918, Serge Sandberg en reprengué la tradició i creà la Société des Concerts Pasdeloup, per la qual cosa l’orquestra fou coneguda popularment amb el nom de Concerts Pasdeloup Rhené Baton en fou designat director El 1921 la societat es dissolgué i els músics assumiren la gestió de l’orquestra amb la creació de l’Association des Concerts Pasdeloup L’orquestra continuà coneixent-se amb el nom de Concerts…

El nom prové d’una obra còmica de Pitarra estrenada el 1865, paròdia de la vida cavalleresca medieval És un edifici prismàtic de maó vist amb decoració ceràmica A l’interior bona part de l’estructura metàllica és vista És una obra primerenca de l’arquitectura modernista internacional i, després de l’Exposició, ha tingut diverses finalitats taller de realitzacions d’arts aplicades —portat pel mateix Domènech i per Antoni M Gallissà—, seu del Museu d’Història, del Conservatori de Música i, actualment, del Museu de Zoologia

Fundada el 1981 per Declan Donnellan i Nick Ormerod, ha estat reconeguda internacionalment per les seves creatives escenificacions dels clàssics universals Shakespeare, Calderón, Corneille, Racine servits amb màgia i humor en unes actuacions dinàmiques i una vivaç i gràfica narració Es caracteritza per l’estil vigorós dels seus muntatges, fets amb gràcia còmica, elaborada destresa musical i subtilesa coral, on els actors són el nucli de la creació dramàtica Les seves produccions han guanyat els premis més prestigiosos, amb diversos Laurence Olivier Awards de Londres A Barcelona s…

L’autor hi propugna, segons Balasch, el seu traductor català 1973, la política més noble una ciutat imaginària —la dels ocells— és regida modèlicament, enèrgicament, pel seu fundador, que rebutja tota mena de farsants i d’impostors i els qui voldrien viure amb l’esquena dreta a costa de les suades d’altri No és possible la comparació d’aquesta ciutat amb qualsevol de les ciutats gregues, però la imatge que ofereix el govern de la utòpica ciutat és una lliçó d’honradesa i d’integritat que pot ésser apresa per qualsevol altra polis real

L’autor hi tracta del tema de l’educació i reacciona amb contundència contra el món de la sofística, en un moment que aquesta escola havia assolit uns èxits notables Hi ha sobretot una paròdia burlesca de Sòcrates el filòsof tenia cercles hostils que militaven en el partit polític del qual Aristòfanes era partidari entusiasta, que, tanmateix, sembla que no s’ajusta a la realitat Els núvols ha estat traduïda al català per MBalasch ‘Les bromes’, 1970

Planteja un conflicte passional ambientat en la classe obrera «en una casa molt pobra» Un dels peons que treballen en la construcció d’una carretera, Marçal, mata el capatàs i n’inculpa un amic, Andreu Mentre aquest es troba a la presó, Marçal comença a pretendre’n la dona, Maria Rosa, que s’hi resisteix Tanmateix, a la fi, després d’assetjar-la i comprometre-la, mort ja el marit, aconsegueix que s’hi casi Després del banquet de noces, ja a soles, li confessa la veritat, confiat i embriagat del vi obtingut del raïm que Andreu havia trepitjat, amb el peu sagnant, al mas de la Rigala topònim…