Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Maria Rosa
Cinematografia
Pel·lícula del 1908; ficció de 19 min., versió muda dirigida per Joan Maria Codina i Torner [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama Barcelona REFERENT LITERARI La peça homònima 1894 d’Àngel Guimerà FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Josep Claramunt, Llorenç Adrià, LMuntal, Alexandre Nolla, María Vega, Maria Llorente Sinopsi L’acció se situa al final del segle XIX en un poble de la terra baixa on tothom s’aboca a la construcció de la nova carretera Un dia apareix mort el capatàs de l’obra i Andreu és acusat i empresonat Al cap de poc temps mor En la seva absència, Marçal –un amic d’Andreu– festeja Maria…
Maria Rosa
Literatura catalana
Drama contemporani d’Àngel Guimerà, estrenat el 24 de novembre de 1894 al Teatre Novetats de Barcelona i, simultàniament i en traducció castellana de José de Echegaray, amb la col·laboració de l’autor, al Teatro de la Princesa de Madrid.
Planteja un conflicte passional ambientat en la classe obrera «en una casa molt pobra» Un dels peons que treballen en la construcció d’una carretera, Marçal, mata el capatàs i n’inculpa un amic, Andreu Mentre aquest es troba a la presó, Marçal comença a pretendre’n la dona, Maria Rosa, que s’hi resisteix Tanmateix, a la fi, després d’assetjar-la i comprometre-la, mort ja el marit, aconsegueix que s’hi casi Després del banquet de noces, ja a soles, li confessa la veritat, confiat i embriagat del vi obtingut del raïm que Andreu havia trepitjat, amb el peu sagnant, al mas de la Rigala topònim…
Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP)
Historiografia catalana
Servei d’arqueologia creat el 1927 per la Diputació Provincial de València a instàncies d’Isidre Ballester, el seu primer director, amb l’objectiu de disposar dels mitjans necessaris per a l’estudi i recuperació del patrimoni arqueològic valencià.
Disposà de les seccions d’excavacions, laboratori, biblioteca especialitzada, publicacions i museu El SIP i el seu Museu de Prehistòria de València esdevingueren dues entitats inseparables L’integraren Lluís Pericot, aleshores catedràtic a la Universitat de València, com a sotsdirector, F Ponsell, M Jornet i G Viñes, a més de S Espí, com a capatàs reconstructor Inicialment, s’installà en uns locals del Palau del Temple, llavors seu de la Diputació Al final del 1927 es traslladà a les sales daurades del Palau de la Generalitat, fins el 1950 Les excavacions arqueològiques començaren en llocs…