Resultats de la cerca
Es mostren 200 resultats
Calpúrnia
Història
Família (gens) romana els membres de la qual tingueren elevats càrrecs polítics (del segle II aC al segle II dC).
Una branca d’aquesta família adoptà el sobrenom de Piso Calpúrnia, filla de Luci Calpurni Piso, es casà amb Juli Cèsar el 59 aC
ducat d’Alcalá de los Gazules
Història
Títol concedit el 1558 a Per Afán de Ribera (mort el 1571), lloctinent de Catalunya i virrei de Nàpols.
El tercer duc, Fernando Afán de Ribera Enríquez y Girón 1570-1637, exercí els mateixos càrrecs El títol passà després als ducs de Medinaceli, que encara el conserven
tractat de Valençay
Història
Acord signat entre França i Espanya, el 10 de desembre de 1813, a la localitat francesa de Valençay (departament d’Indre) que posà fi a la guerra contra Napoleó
.
Ferran VII recuperà la corona, es comprometé a respectar els càrrecs dels afrancesats i retornar a França les places frontereres franceses ocupades pels britànics Les Corts de Cadis es negaren a ratificar l’acord fins que Ferran VII no hagués jurat la constitució
Aragó
Història
Forma simplificada, originada al segle XIII a la cancelleria catalana i generalitzada a partir del segle XIV, per a designar el conjunt d’estats de la corona catalanoaragonesa (regnes d’Aragó, corona d’Aragó o simplement, Aragó).
Alguna vegada, especialment en època moderna, aquesta designació és limitada als estats patrimonials Principat de Catalunya, amb els comtats de Rosselló i Cerdanya Regne d’Aragó, amb el comtat de Ribagorça Regne de València Regne de Mallorca, amb Menorca i Eivissa, i Regne de Sardenya amb l’exclusió d’alguns d’aquests territoris o amb la inclusió d’altres, segons les circumstàncies polítiques Els càrrecs i els organismes de govern comuns han estat sovint designats d’una manera semblant consell o consell suprem d’Aragó vicecanceller i tresorer general d’Aragó o del consell d’Aragó inquisidor…
Partido Libertario
Partit polític
Partit promogut per un col·lectiu cenetista, que no es materialitzà.
El 23 de gener de 1948 un grup de militants cenetistes entre els quals hi havia Horacio M Prieto i José E Leiva defensà en un document la creació d’un partit dels llibertaris La proposta no tingué èxit i els signants foren apartats dels seus càrrecs en la CNT
Associació Catalana de Dirigents de l’Esport
Esport general
Entitat fundada l’any 1981 a Barcelona.
Agrupa dirigents, en actiu i retirats, de clubs i federacions esportives i també alts càrrecs polítics vinculats a l’esport Els seus objectius són l’assessorament de dirigents esportius en les seves funcions i l’organització de congressos i conferènciessobre aquest àmbit Els seus presidents han estat Joan de la Llera, Guillem Ros i Pere Sust Des de l’any 1982 organitza la Nit del dirigent esportiu
Societat Filodramàtica
Associació literària creada el 15 de juliol de 1837 a Barcelona pel grup redactor d’El Propagador de la Libertad a partir d’una idea de Covert-Spring i Pere Felip Monlau, probablement la mateixa persona.
La seva finalitat era la d’impulsar el progrés de l’art dramàtic a Barcelona En conseqüència, a l’adscripció dels seus membres al Romanticisme liberal, Alexandre Dumas en fou nomenat president honorari perpetu, i els principals càrrecs foren ocupats per M González president, A Fontcuberta i J Llausàs secretaris i M Milà arxiver JM Bover en fou soci corresponent Sembla que l’actuació de la societat no fou gaire llarga
Sindicato Español Universitario
Història
Sindicat estudiantil totalitari creat el 1933, dins l’òrbita de Falange Española, i que, després del triomf franquista del 1939, es convertí en organisme d’afiliació obligatòria de tots els universitaris i estudiants d’escoles mitjanes i professionals de l’Estat espanyol.
El seu cap era de nomenament governamental i era procurador en corts nat Aquest sindicat menà una dura lluita contra els sindicats democràtics El 1956 semblà que volia democratitzar-se, a partir d’uns greus disturbis a Madrid i d’un congrés posterior a Conca, però fou substituït, el 1965, per un altre sindicat oficial i obligatori Asociaciones Profesionales de Estudiantes Alguns dirigents del SEU assoliren posteriorment alts càrrecs polítics
Alagó
Una de les més antigues famílies de la noblesa aragonesa establerta a la vila d’Alagó (Saragossa) des que fou reconquerida per Lope Garcés, el qual ja el 1119 començà a usar com a cognom el de la dita vila.
Des de la unió d’Aragó amb Catalunya, els Alagó serviren els comtes reis des d’importants càrrecs administratius i militars Una branca d’aquesta família passà a Sardenya i, per enllaç, recollí l’herència dels Arbòrea La freqüència dels noms Balasc i Artal a la família ha produït moltes confusions de personatges Una altra branca heretà el casal dels Ximénez de Urrea i, amb aquest darrer cognom, originà la línia dels comtes d’Aranda
Coronel
Llinatge de conversos segovians (s. XV-XVI) integrat pels descendents del rabí i financer Abraham Senior, que adoptà el nom de Fernán Pérez Coronel
.
El seu fill Šĕlomó Senior adoptà el nom de Juan Pérez Coronel mort el 1505, i el seu gendre, arrendador major dels imposts de Castella des del 1487, Rabí Meir Melamed mort el 1494, continuà ocupant diversos càrrecs importants en la corona castellana amb el nom de Fernán Núñez Coronel Del mateix llinatge fou el teòleg i catedràtic de Salamanca Paulo Coronel s egòvia 1480 — 1534, un dels collaboradors de la Bíblia Poliglota Complutense
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina