Resultats de la cerca

Fou publicada el 1865 La protagonista, adormida sota un arbre, s’endinsa, seguint un conill apressat, en un món fantàstic L’obra és considerada com un dels precedents del superrealisme i de l’absurd El 1927, Josep Carner en publicà una traducció al català, illustrada per Lola Anglada

Situat a la capital federal dels EUA, és la universitat catòlica més antiga del país Fundada el 1789 pel bisbe de Baltimore John Carroll, la institució pertany a la Companyia de Jesús Centre reconegut pels seus programes formatius en política exterior i diplomàcia internacional, a més de d’humanitats, teologia, dret i altres ciències socials

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Roda Films Isabel Fabra, Barcelona ARGUMENT Inspirat lliurement en Alícia al país de les meravelles 1865, de Lewis Carroll GUIÓ Jesús Borràs, Antoni Colomer, JFeliu FOTOGRAFIA Raúl Pérez Cubero, Joan Gelpí color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Elisa Ruiz MUNTATGE Teresa Alcocer, Guillermo S Maldonado MÚSICA Joan Pineda INTERPRETACIÓ Mireia Ros, Sílvia Aguilar, Montserrat Móstoles, Conxa Bardem les diferents Alícies, Pau Bizarro l’àngel de la guarda, Rafael Anglada el jardiner, Jennifer Bertrac la conilleta, Josep Castillo i Escalona el científic blau, Josep…

Ha realitzat els muntatges V-36/9 crónica civil 1988, Homenaje a K 1988, Destiada 1990, Basta danza 1991, Borgia imperante 1993, Pol de gel 1995, premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana al millor espectacle de dansa 1996, El mago de Oz 2001, premi Max de les arts escèniques al millor espectacle infantil 2002, Peter Pan 2003,  A ojos cerrados 2004 i Soñando Alicia 2005, basada en l’obra de Lewis Carroll Realitzacions posteriors són Alma 2006, El Circo de la Mujer Serpiente 2008 i Pinnoxio  2015, adaptació de l'obra de Carlo Collodi que obtingué 7 premis Max el 2016 Entre…

A partir del 1904 esdevingué el centre d’un moviment dramàtic integrat per actors i autors irlandesos lady Gregory, Russell, Yeats que propugnaven un teatre nacional genuí Bé que molts dels fundadors pertanyien a la Lliga Gaèlica —que intentava de revitalitzar la cultura autòctona—, la llengua literària fou, bàsicament, l’anglès Posteriorment s’hi incorporaren autors com Synge, O’Casey, Carroll Morts lady Gregory i Yeats els anys trenta, passà a control estatal indirecte hom exigí el coneixement de l’irlandès als actors, però d’altra banda es fossilitzaven llurs inquietuds, i…