Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
batalla del Coll de Balaguer
Història
Militar
Acció militar que s’escaigué entre el coll de Balaguer i la mar, prop del barranc de la Batalla, entre l’exèrcit del rei Felip IV de Castella, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces de la generalitat de Catalunya, dirigides per Bernat de Boixadors, comte de Savallà, el 10 de desembre de 1640.
Les forces castellanes, superiors en combativitat i en nombre 23 000 infants, 3 100 cavalls i 24 peces d’artilleria, derrotaren les catalanes un miler d’homes que havien fortificat improvisadament el Coll de Balaguer, que es retiraren desordenadament a Vandellòs o a Cambrils Les forces castellanes ocuparen l’Hospitalet de l’Infant l’endemà del combat
commoció dels Gorretes
Història
Revolta popular contra el govern de Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó ocorreguda al Principat arran de la declaració de guerra amb França i la subsegüent penetració francesa al Principat; fou dirigida pel duc de Noailles (maig de 1689).
Les causes, similars a les de la revolta del 1640, foren les molèsties i les exaccions que causava l’allotjament de tropes castellanes al Principat per lluitar contra la invasió La plana de Vic es negà a pagar els drets de la generalitat i Sant Andreu de Palomar no acceptà les tropes castellanes S’alçaren el pla del Llobregat, Vilafranca del Penedès, Igualada, Vilanova de Cubelles, etc El cap del moviment fou Antoni Soler, de Sant Boi de Llobregat Els revoltats blocaren Barcelona, però el moviment fracassà per manca de cooperació de Barcelona i de les principals ciutats catalanes…
batalla d’Uclés
Història
Militar
Fet d’armes que tingué lloc a Uclés, a la Manxa (Conca), el 30 de maig de 1108, entre les tropes dels almoràvits i les d’Alfons VI de Castella-Lleó.
Les tropes castellanes, comandades pel príncep Sanç, fill del rei, i García Ordóñez, comte de Nájera, sofriren una gran derrota, i Toledo es veié amenaçada
batalla d’Estremoz
Història
Militar
Combat, anomenat també d’Ameixial
, que tingué lloc el 1663, en el qual els exèrcits portuguesos, comandats pel comte Vila Flor, venceren els castellans, dirigits per Joan Josep d’Àustria.
Amb aquesta victòria, que comportà un cop molt dur a les aspiracions castellanes de mantenir la unitat peninsular, els portuguesos recuperaren les places d’Évora, Valdeflor i Castel-Lundoso
Revista de Filología Española
Publicacions periòdiques
Revista fundada per Ramón Menéndez Pidal (1914).
Comprèn estudis de lingüística i literatura, preferentment castellanes, i dóna informació bibliogràfica de tot allò que apareix en publicacions espanyoles i estrangeres referent a la filologia castellana És de periodicitat trimestral
acords de Támara
Història
Pau signada pel juliol del 1127 a Támara (Palència), entre Alfons I d’Aragó i el seu fillastre Alfons VII de Castella-Lleó, gràcies a la mediació de Gastó de Bearn i Centul de Bigorra.
Alfons I renuncià a les places castellanes que posseïa pel seu matrimoni amb Urraca de Castella i al títol imperial heretat d’Alfons VI i reconegué el dret hereditari d’Alfons VII, en canvi de recuperar les places ocupades pels castellans a la Rioja
batalla d’Ayacucho
Militar
Acció militar lliurada al peu del cim de Condorcanquí, el 9 de desembre de 1824, entre les forces del virrei del Perú José de La Serna (que foren completament derrotades) i les colombianes i peruanes, manades pel general Antonio José de Sucre.
Aquesta batalla, que a penes durà dues hores, significà, a la pràctica, la fi del domini colonial a l’Amèrica continental El vencedor concedí als vençuts una capitulació molt honrosa, gairebé única en els annals de les guerres d’independència de les antigues possessions castellanes
El Museo Literario
Setmanari
Setmanari publicat a València (1863-66) per Josep Rius, sobre temes científics, literaris i artístics.
Dirigit per Jeroni Flores i López, hi collaboraren PGarcia i Cadena, TLlorente, RFerrer i Bigné, JLabaila, JNavarro i Reverter i d’altres escriptors valencians Era illustrat per Asenjo, Muñoz i Bergon Edità treballs d’història valenciana, texts de divulgació artística i traduccions castellanes de poetes europeus
batalla d’Écija
Història
Militar
Fet victoriós dels benimerins sobre els castellans (1275).
La contínua pressió de Castella sobre el regne de Granada impulsà Muḥammad II a demanar ajut als benimerins El soldà Abū Yūsuf Ya'qūb ibn ‘Abd al-Haqq acudí a la península Ibèrica i, prop d’Écija, vencé les forces castellanes manades per Nuño de Lara, que morí en la batalla
conjuració de Venècia
Història
Complot tramat el 1618 per Pedro de Girón, duc d’Osuna i virrei de Nàpols, amb la col·laboració d’Alonso de la Cueva, ambaixador a Venècia, i Pedro de Toledo, marquès de Villafranca i governador del Milanesat, per tal d’emparar-se de Venècia.
Denunciat pels venecians, el duc de Lerma desautoritzà i destituí Pedro de Girón La historiografia castellana la sol presentar com un muntatge calumniós de Venècia destinat a atacar la corona hispànica, però, de fet, la debilitat del govern del duc de Lerma permetia a les autoritats castellanes a Itàlia de portar a terme una política molt independent de Madrid
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina