Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Tau Ceràmica

Fàbrica de Tau Ceràmica (Castelló de la Plana)
© Tau Ceràmica
Economia
Marca comercial dels productes de l’empresa valenciana Taulell, SA dedicada a la fabricació de productes ceràmics, amb seu a Castelló de la Plana.
Nasqué com una integració de petites empreses del sector el 1967 Té una plantilla de 250 de treballadors i exporta els seus productes a més de vuitanta països L’Ajuntament de Barcelona li atorgà la Clau del Modernisme 1999 per la restauració de la ceràmica de la Casa Vicens
ceràmica de Sargadelos
Plata de ceràmica de Sargadelos de la tercera època de la manufactura (1845-62)
© Fototeca.cat
Ceràmica produïda a la Real Fábrica del municipi de Sargadelos, a Galícia.
Fou fundada el 1804 i tancada el 1862 Considerada la manufactura de ceràmica més important de les creades a la primera meitat del s XIX a la península Ibèrica, les seves peces són molt estimades per museus i colleccionistes Les dels primers anys presenten una sòbria decoració des del 1845 augmenten els motius decoratius, especialment de temes xinesos i romàntics d’inspiració anglesa El 1970 hom reprengué la manufactura de ceràmica
ceràmica de Paterna
Ceràmica fabricada a Paterna (Horta del Nord) des del segle XIV.
No consta que a l’alqueria de Paterna quan fou cedida per Jaume I el 1237 al noble aragonès Artal Ferrenc de Luna, es fabriqués cap mena de terrissa Els seus primers terrissers esmentats són els sarraïns Azmet Abencàlip i un anomenat Axalboní el 1317 i el 1320, tots dos canterers El 1364 dos rajolers de Paterna, Abdalà i Jucef Alquitaní, són esmentats amb dos més de noms cristians, en la llista dels qui cobren sumes que els eren degudes per rajoles pintades per a la pavimentació, a Avinyó, de la residència del cardenal francès Audouin Aubert, mort poc abans El 1383 Francesc Eiximenis, al…
ceràmica de Manises
Ceràmica envernissada de blanc fabricada a Manises (Horta del Sud) des del segle XIV fins al XVIII.
És caracteritzada per la dauradura de reflex metàllic, sovint en combinació amb pintura blava i roja En 1309-10 Pere Boïl, senyor del lloc, portà a cap, a la cort de Granada, importants negociacions diplomàtiques, que encara continuaven el 1316 És una hipòtesi molt temptadora d’atribuir a aquests contactes l’arrelament a Manises d’una fabricació de ceràmica pintada i daurada com la que es feia a Màlica —al regne granadí—, per influència directa de la de reflexos metàllics que hom fabricava als països de l’orient islàmic Ja al segle XIV, i sovint al XV, els àrabs dedicats, a Manises, a fer…
ceràmica de l’Alcora
Sopera en forma d’ànec (s XIX), manufactura de l’Alcora
© Fototeca.cat
Ceràmica fabricada a l’Alcora (Alcalatén) als s. XVIII i XIX.
La fàbrica de ceràmica i porcellana de l’Alcora fou fundada el 1727, pel comte d’Aranda, Buenaventura Pedro de Alcántara Jiménez de Urrea y Abarca de Bolea, senyor d’Alcalatén, el qual obtingué de Felip V privilegis que facilitaren tant les importacions de primeres matèries com les exportacions a l’estranger i la venda al mercat interior, i li permeteren d’arraconar els petits tallers menestrals de terrissers que treballaven a l’Alcora La manufactura, en el muntatge de la qual hom no planyé esforços, passà per tres èpoques ben determinades La primera 1727-49 es caracteritzà per l’actuació…
Museu de Ceràmica Popular
Museu
Museologia
Centre museístic obert al públic l’any 2001 a l’Ametlla de Mar.
Té el seu origen en la Fundació Privada Martí-Castro, creada el 1992 El 2006 reobrí les portes després d’un any i mig de tancament, i gràcies a un acord entre l’ajuntament, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona, passà a ser de titularitat pública El fons museístic, format per objectes de ceràmica popular de tota la península Ibèrica, del Marroc i d’altres països del món, és considerat el fons més gran del seu gènere exposat a Europa A les seves sales permanents s’exposen uns 4500 objectes ordenats en quatre circuits els usos de la ceràmica, els…
Museu de Ceràmica de Manises
Museu
Museu inaugurat el 1967 a Manises (Horta del Sud), a partir del llegat del matrimoni Josep Casanova Dalfó-Pilar Sanchis Causa.
Exposa una àmplia mostra de ceràmica de Manises , complementada amb objectes ceràmics d’altres punts de València que intercanviaren influències amb aquesta població La ceràmica més antiga que hom conserva en aquest museu és del segle XIV Les colleccions arriben fins a la ceràmica artística actual Entre el 1985 i el 1989 es portà a terme un projecte de reforma i ampliació de les installacions
Terracota. Museu de Ceràmica de la Bisbal

Ceràmica bisbalenca exposada a Terracota. Museu de Ceràmica de la Bisbal
© Terracotta Museu
Museu
Museu de titularitat municipal situat a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) i instal·lat en una antiga fàbrica de ceràmica de revestiment, convertida en un notable conjunt de patrimoni industrial.
El museu custodia un important fons de ceràmica amb un interès orientat cap a la ciència i posant l’èmfasi en la ceràmica aplicada a l’arquitectura Al juliol del 1998, s’inauguraren les noves installacions museogràfiques
Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí

Plat de ceràmica exposat al Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí
© Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí
Museu
Museu inaugurat a València el 1947 a partir de la col·lecció de Manuel González i Martí i enriquit posteriorment amb aportacions particulars i estatals.
La collecció inicial de ceràmiques, de més de 6000 peces, reunia rajoles medievals heràldiques, i pisa i terrissa dels segles XIII al XX, especialment de procedència valenciana Actualment conté una important representació de ceràmica de Manises i de l'Alcora, i de paviments i de rajoles amb escenes de cuina de les grans fàbriques de la ciutat de València dels segles XVIII i XIX, porcellana xinesa i ceràmica contemporània d'artistes com Picasso, Josep Llorens i Artigas, Antoni Cumella i Alfons Blat, a més d’altres produccions històriques internacionals La collecció…
cultura de Paracas
Ceràmica de la cultura de Paracas
© X. Pintanel
Història
Cultura peruana desenvolupada a la petita península desèrtica de Paracas, al sud de Lima i a 18 km de l’actual port de Pisco (al golf homònim).
Té dues fases de desenvolupament la primera, i més antiga, anomenada Paracas Cavernas 300 aC — 200 dC, es caracteritza per enterraments de tipus comunal, fets a l’interior de cambres excavades a la roca, i al costat dels cadàvers momificats apareix una ceràmica de gran bellesa, amb dibuixos delimitats per incisions i pintada d’esmalt a la segona fase, anomenada Paracas Necrópolis , pertany un gran cementiri, situat prop del jaciment citat, on hom trobà 429 mòmies embolcallades amb les més formoses teles trobades al Perú Són fetes amb cotó i llana d’alpaca i vicunya amb gran…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina