Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Unió Astronòmica Internacional
Astronomia
Organització internacional destinada a promoure i a afavorir la col·laboració internacional en el camp de l’astronomia.
Fou creada a Brusselles l’any 1919, i actualment té milers de científics afiliats que corresponen a un total de 45 estats Cada tres anys tenen lloc unes assemblees generals, després de les quals hom edita una publicació anomenada Transactions of the International Astronomical Union , en la qual hom inclou tots els assumptes tractats La UAI patrocina certs serveis internacionals, com el servei de l’hora, el qual pretén d’unificar la mesura del temps mitjançant la transmissió de senyals telegràfics o d’un altre tipus des d’un observatori a un altre També té un servei telegràfic per a…
Horus
Mitologia
Déu falcó egipci originari del delta.
Considerat com el protector de la monarquia, el seu nom designa, a vegades, el rei Hom distingia fonamentalment dos Horus Haroeris Horus el Gran i Harpòcrates Horus el Nen, però en certs llocs hom li retia culte sota altres formes
Tendai Shū
Secta budista japonesa fundada el 805 per Saicho o Dengyo Daishi.
La seva seu central és a la muntanya Hiei, prop de Kyoto Modificació japonesa de l’escola xinesa Tiantai, amb certes adaptacions referents a la pràctica de la meditació i a certs enfocaments esotèrics, promou la vida monàstica i aconsella als seus seguidors de passar dotze anys de recés a la muntanya
L’Ametralladora Carlista
Setmanari
Setmanari satíric publicat a València el 1871, del qual aparegueren deu números, els dos últims en castellà.
Dirigit per Enric Martí i Franc, fou el primer setmanari d’ideologia carlina, escrit en llengua catalana, que aparegué al País Valencià El seu legitimisme i el seu integrisme es traduïren en atacs contra el rei Amadeu i contra certs “espectacles immorals”, que provocaren diversos processos, així com la curta durada del periòdic
Les senyoretes del carrer d’Avinyó
Pintura
Quadre a l’oli de Pablo Picasso (245 x 235 cm; Nova York, Museum of Modern Art), pintat a París el 1907, evocant un prostíbul del carrer d’Avinyó de Barcelona, però més conegut amb el nom abreujat i equívoc de Les demoiselles d’Avignon.
Hi dominen el blau, el rosa i els ocres, reminiscències del passat immediat del pintor L’agressivitat de certes línies i de certs colors marca una ruptura amb el concepte clàssic de bellesa D’estil expressionista, fauve i cubista alhora, mostra una clara influència de l’escultura de l’Àfrica Negra i obre les portes a aquesta darrera tendència de l’art modern
escola d’Oxford
Escola filosòfica franciscana del s. XIII.
Per influència de Robert Grosseteste, canceller de la Universitat d’Oxford, una bona part dels franciscans que hi ensenyaren al s XIII Tomàs de York, Roger Bacon, Joan Peckham, etc , bé que pròpiament no formaren “escola”, participaren d’un mateix esperit augustinisme amb certs retocs arabigojudaics, coneixement de la filosofia aristotèlica, preferència pel mètode experimental, cultiu de la matemàtica, estudis lingüístics, etc
O’
Primer element (que significa ‘fill’) de certs cognoms irlandesos: O’Casey
.
Mac
Primer element (que significa ‘fill’) de certs cognoms irlandesos i escocesos.
També pot ésser escrit Mc , M c o M
Università degli Studi
Antiga Universitat de Bolonya, fundada vers el 1088.
L’Estudi General bolonyès, gràcies a certs privilegis de l’emperador Frederic I Barba-roja 1158, tingué diverses corporacions d’estudiants, amb lleis i magistrats propis L’època de màxima esplendor correspon als segles XII i XIII, sobretot en l’ensenyament del dret romà escola de Bolonya Hi acudiren estudiants de tot Europa, de manera que es formaren com dues grans institucions, la Universitat dels italians citramontani i la dels estrangers ultramontani Amb el temps, diversos països hi establiren collegis independents per a llurs estudiants
Wiltonià
Prehistòria
Fàcies cultural prehistòrica de l’Àfrica austral, on ve després de la smithfieldiana, definida pels materials apareguts al predi Wilton, prop d’Alicedale, a la província del Cap.
Correspon a un moment molt humit, almenys en la seva fase típica, d’hàbitats a l’aire lliure i en coves La indústria lítica es caracteritza per les peces de petites dimensions micròlits i els palets de talla grollera Hi ha molins, boles de pedra perforades que devien formar part de pals de cavar, paletes, elements d’adorn de closca d’ou d’estruç, petxines perforades i espàtules d’os Les destrals de pedra polida hi són escasses En el Wiltonià apareixen les primeres ceràmiques de la regió, aportades per elements estrangers, que foren abundants a partir de l’edat del ferro, que en certs…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina