Resultats de la cerca

Claude-Joseph Vernet Avinyó 1714 — París 1789 residí molts anys a Itàlia, on completà la seva formació S'especialitzà en paisatges marins, entre els quals destaca la sèrie dels principals ports francesos, que li fou encarregada pel marquès de Marigny Port de La Rochelle , Musée de la Marine, París El seu fill i deixeble Antoine-Charles-Horace Vernet , anomenat Carle Bordeus 1758 — París 1836, guanyà el premi de Roma el 1782 Pintor de temes de caça La caça del cérvol , 1827 Musée du Louvre, París, militars i històrics El matí d’Austerlitz , 1808 Versalles, fou també un bon…

Constitueix un dels instruments d’anàlisi del discurs literari més apreciats actualment Tot seguint l’enfocament i la metodologia formalista i estructuralista, ha reunit illustres collaboradors francesos o estrangers, com Gérard Genette, Tzvetan Todorov, Roland Barthes, Michel Riffaterre, Philippe Hamon, Paul Ricoeur, Claude Bremond, Michel Charles, Paul Ricoeur, Claude Bremond, Michel Charles, Paul Zumthor i altres Defineixen les propietats del discurs literari a partir d’un simple aspecte ritme, figures, sintaxi narrativa, o de la problemàtica dels gèneres, o bé…

D’entre els seus membres destaquen Claude II Audran Lió 1639 — París 1684, pintor, collaborador de Charles Lebrun en l’ornamentació del Louvre i de Versailles Gerard II Audran Lió 1640 — París 1703, gravador, el més famós de la família, que fou el millor intèrpret de l’obra de Lebrum Claude III Audran Lió 1658 — París 1734, pintor d’arabescs, el qual contribuí en bona mesura a la creació de l’estil ornamental del s XVIII i treballà en la decoració de les residències reials Benoit II Audran París 1698 — 1772, gravador, un dels millors intèrprets de les obres de Watteau

El mateix any, en rebre el despatx reial hom canvià la denominació per la de marquesat d’Asfeld

L’obra és ordenada per regions eclesiàstiques i per diòcesis En fou l’iniciador Claude Robert el 1626 L’edició més completa, però, fou publicada del 1715 al 1865, amb una continuació del 1895 al 1920 a cura d’Ulysse Robert i JH Albanès Conté notícies d’interès per als territoris catalans de dellà els Pirineus

Relacionat amb alguns aspectes de la novella policíaca i del cinema i connectat amb autors com ara Kafka, Joyce, Virginia Woolf, Proust, Gide i alguns altres, el Nouveau Roman tingué un suport teòric en diversos articles dels seus principals representants i a Pour un nouveau roman 1963, d’Alain Robbe-Grillet, basat en experiències ja efectuades pels exponents principals d’aquest corrent Alain Robbe-Grillet, Nathalie Sarraute, Marguerite Duras, Claude Simon, Michel Butor, etc

Integrat també dins el Centre Acadèmic d’Escalada CADE del Centre Excursionista de Catalunya CEC Obriren noves vies a Montserrat i als Pirineus, i descobriren zones d’escalada, com al Port, les Agulles de la Móra Comdal, la Picota del Racó o la Taula d’en Serola L’escalador del grup amb una trajectòria més destacada fou Kildo Carreté Mantingueren les activitats fins que Emili Civís, Ferran Abella, Emili Gil i Claude Colin inauguraren el CADE de Terradets 1963

Al s XVII es fusionà amb els Montmorency En foren membres més destacats Georges de La Trémoille 1382-1446, favorit del rei Carles VII de França, Louis de La Trémoille 1460-1525, vescomte de Thouars i príncep de Talmont, que es distingí a les campanyes d’Itàlia, Claude de La Trémoille 1566-1604, duc de Thouars, que es convertí al calvinisme i lluità juntament amb el príncep de Condé i el futur Enric IV de França, i Marie-Anne La Trémoille

Fou fundat el 1968 i des d’aleshores és liderat per la intèrpret d’ones Martenot Françoise Deslogères Aquesta formació s’amplia de vegades amb un pianista -funció que alternen Anne-Marie Lavilléon, Claude Bonneton, Guy Teston i Gilles Bérard- i un percussionista, habitualment Alain Jacquet o Michel Gastaud Gràcies al gran nivell interpretatiu dels seus membres i al fet d’estar constituït per un conjunt instrumental tan poc freqüent, el grup ha estat destinatari de diverses obres d’autors contemporanis, com Pierrette Mari, Guy Morançon i Alain Weber

François-Antoine Vassé Toló 1681 — París 1736 fou deixeble del seu pare, Antoine, i de PPuget Treballà a la capella de Versalles i a l’ajuntament de Tolosa Llenguadoc, i decorà l’altar major de Notre-Dame de París i la xemeneia del Saló d’Hèrcules, de Versalles El seu fill Louis-Claude Vassé París 1716 — 1772 fou deixeble seu Li pertanyen una Venus dels jardins de Louveciennes, la Diana caçadora del palau de Potsdam, cinc busts de l’ajuntament de Troyes i el mausoleu d’Estanislau I de Polònia, a l’església de Notre-Dame-de-Bon-Secours, de Nancy