Resultats de la cerca

Succeí El Liberal 1881-1906 i en foren directors Miquel Seguí, Miquel Ribé i Capó i Joan Manent i Victory, que en fou també propietari i que li donà un gran impuls Durant la guerra civil l’empresa fou collectivitzada, i el diari fou convertit en òrgan de la Confederació Regional del Treball de la CNT Deixà d’aparèixer el 8 de febrer de 1939

Electrificà les línies urbanes de València i les que havien pertangut a aquesta Societat Una part de les seves línies les suburbanes fou estatalitzada L’any 1964 la xarxa urbana de transports fou collectivitzada i prengué el nom de Societat Anònima Laboral dels Transports Urbans de València SALTUV, que administra els tramvies de la Ciutat de València abolits el 1970 i els autobusos urbans

Tingué un representant permanent a Madrid i publicà el periòdic proteccionista “La Industria Tarrasense” 1876 En sorgiren la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa 1886, la Mútua d’Assegurances 1900, la Biblioteca Tècnica-Tèxtil 1933, el Museu Tèxtil Biosca 1946, l’Oficina de Productivitat 1957, etc Ha contribuït a l’ensenyament tècnic i tèxtil de Terrassa El 1928 es fusionà amb la Mútua Fabril, creada el 1920 El 1936 fou collectivitzada pel departament d’economia de la Generalitat El 1939 fou incorporada a la Central Nacional Sindicalista com a servei sindical El 1955 creà el…

Construí els ports de Palamós 1902, de Sant Feliu de Guíxols 1904 i de Castelló de la Plana 1909, clavegueres de Barcelona 1906, l’estació de França, de Barcelona 1924, etc El 1937 fou collectivitzada Actualment es dedica a la realització d’obres públiques i privades, tant a l’Estat espanyol com a l’estranger, especialment el Perú i Veneçuela Tenen molta importància les seves activitats en el sector de sanejament urbà neteja pública, irrigació i recollida d’escombraries, tractament de residus tòxics industrials, amb contractes amb una sèrie d’ajuntaments catalans —el de Barcelona des del 1915…

N'havia estat un precedent el Consell Consultiu d’Economia de la Generalitat de Catalunya, creat pel març del 1934 i que havia funcionat amb intermitències Tingué la missió de dirigir l’economia catalana i de formalitzar un programa comú de totes les organitzacions polítiques i sindicals Pla de Transformació Socialista del País els seus punts principals eren collectivització de la gran indústria, dels serveis públics i de la gran propietat rural i urbana, control obrer de la banca i de la petita indústria no collectivitzada, intervenció dels establiments abandonats pels propietaris,…

A més de llet pasteuritzada, entre els seus productes hi havia llet condensada, greixos, nata, mantega, iogurts i batuts La seu social s’establí a Barcelona, i la primera fàbrica, al carrer de Pujades d’aquesta ciutat Començà la producció el 1927 i amb marques i productes com les llets Letona 1925 i La Gacela 1933, les llets condensades La Pubilla, La Puntaire i La Montserratina 1933 i La Sirena 1936 El 1931 esdevingué una empresa familiar quan un dels fundadors, Marc Viader i Bas, en fou nomenat gerent Des d’aquest mateix any, que coincidí amb el llançament del batut de cacau Cacaolat , se…

Sorgida gràcies a l’aranzel proteccionista aleshores vigent, fou la primera societat limitada cotonera de l’Estat espanyol La seva junta de govern inicial era de caràcter centralista, però la societat passà a Barcelona 1851 i hom creà els centres de producció a la ciutat al carrer de la Riereta i a Sants El Vapor Nou, el 1849 La maquinària, anglesa i francesa, movia 41748 bobines i 1000 telers Les seves accions assoliren cotitzacions molt altes a la borsa de Barcelona El 1854 fou afectada per l’oposició obrera a les selfactines, filadores automàtiques en l’aldarull, morí un contramestre de…

Incidia especialment en els contractes de rabassa morta a les comarques vitícoles i en els de terra campa a les altres Elaborat per la Comissió Jurídica Assessora, l’avantprojecte fou debatut al Parlament novembre del 1933 - març del 1934 La llei fou aprovada l’11 d’abril de 1934 amb 56 vots a favor i cap en contra, per absència de la Lliga Catalana, partit que havia combatut el projecte i havia abandonat el Parlament La llei aplicava el principi de la propietat de la terra com una funció social diferenciava entre arrendament i parceria, segons la participació del propietari, fixava un mínim…

La seva finalitat era la construcció de tota mena de maquinària pesant L’origen de la societat fou la fusió dels tallers de Valentí Esparó i Giralt Valentí Esparó i Consocis, adquirits a la companyia Bonaplata el 1839 i la societat La Barcelonesa Tous, Ascacíbar i Companyia, fundada el 1838 per Nicolau Tous i Mirapeix i Celedonio Ascacíbar El capital, de vint milions de rals de billó, era repartit en cinc mil accions de quatre mil rals cadascuna Els principals accionistes foren, a més dels propietaris esmentats, Ramon Bonaplata, Josep M Serra, Joan Güell i Ferrer, José Antonio de Mendiguren i…