Resultats de la cerca

Té a tots els efectes la condició de corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena per al compliment dels seus fins Fou ampliat l’any 1996, amb la modificació de l’assemblea de degans, en la qual es destaca el vot ponderat de cada collegi en funció del nombre de collegiats inscrits, circumstància que potencia la representativitat de cadascun dels collegis a l’assemblea de degans Aquest nou Consell està integrat per 83 degans dels collegis d’advocats d’arreu de l’estat, el president de la Mutualitat de Previsió Social de l’Advocacia i el tresorer del Consell

El seu fi específic és l’ensenyament de noies Segueix les regles d’Ignasi de Loiola i fou aprovat definitivament per la Santa Seu el 1901 Té diversos collegis a Mallorca especialment el Collegi de la Puresa , a Europa, Amèrica i Àfrica

El seu portaveu era l' Enciclopedia Médico-Farmacéutica Fou una de les pioneres de la creació dels collegis oficials de metges i farmacèutics, d’acord amb les directrius oficials i en contra de la majoria dels professionals del país d’aleshores El seu primer president fou Lluís de Marlès i de Cusà

La FERE adopta una estructura molt més àmplia amb caràcter de cos docent “Educadores”, òrgan de la FERE en els seus inicis, adoptà posicions integristes que amb el temps anà superant A partir de la segona meitat de la dècada dels seixanta la FERE collaborà a la renovació pedagògica dels collegis religiosos Posteriorment la FERE de Barcelona participà activament a les activitats del Consell de l’Escola Cristiana de Catalunya

Establia que el rei no estava subjecte a cap potestat eclesiàstica, que el concili era superior al papa, que l’Església gallicana exerciria les seves llibertats i que les decisions papals havien d’ésser aprovades per l’Església Innocenci XI s’hi oposà i Lluís XIV hagué de cedir en ésser elegit Innocenci XII NapoleóI la restaurà l’any 1801 i la imposà als seminaris i collegis eclesiàstics de França

Fundada el 1986, fou la primera escola d’escacs de Barcelona en la qual no calia estar afiliat a cap club per a rebre classes Imparteix classes a collegis i a la seva seu, i atorga diplomes avalats per la Federació Catalana d’Escacs Disposa d’un equip en la divisió d’honor i de tres jugadors de categoria gran mestre, l’ucraïnès Viktor Moskalenko, el català Josep Oms i Pallisé i el peruà Jonathan Cruz

Fundat el 1995, fou constituït per iniciativa de les associacions de mares i pares de diferents collegis de la població Un dels principals impulsors i primer president fou Francesc Calvo Disposa d’un equip sènior femení i equips femenins de totes les categories d’edat, amb alguna excepció d’equips mixtos L’equip sènior jugà a primera catalana entre el 1998 i el 2000 Organitza escoles esportives i el torneig 24 hores de voleibol Juga al pavelló municipal de Can Rosés

Fou fundada el 1988 amb les finalitats de fomentar la collaboració entre els seus membres, promoure la imatge dels professionals de la informació i la documentació, afavorir-ne la capacitació professional i actuar com a interlocutor amb l’administració, entre d’altres Aplega una vintena d’entitats membres Cada dos anys organitza les jornades professionals més importants a l’Estat del sector

L’Estudi General bolonyès, gràcies a certs privilegis de l’emperador Frederic I Barba-roja 1158, tingué diverses corporacions d’estudiants, amb lleis i magistrats propis L’època de màxima esplendor correspon als segles XII i XIII, sobretot en l’ensenyament del dret romà escola de Bolonya Hi acudiren estudiants de tot Europa, de manera que es formaren com dues grans institucions, la Universitat dels italians citramontani i la dels estrangers ultramontani Amb el temps, diversos països hi establiren collegis independents per a llurs estudiants

El Moviment es creà amb l’objectiu de coordinar els centres que fan ensenyament en català i per a difondre'n la tasca En foren els centres pioners els collegis públics Joan Veny i Clar Campos, Es Porxo Deià, Antònia Alzina Llorent, Joan Mas i Verd Montuïri, Mata de Jonc, Teix, Rafal Vell i Gabriel Alzamora, de Palma, i el de l’Escolania de Lluc La idea fundadora que anima el Moviment és la necessitat de nacionalitzar el país a partir de les pròpies experiències i assolir l’ensenyança en la llengua pròpia