Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Unisys
Electrònica i informàtica
Empresa nord-americana d’informàtica, constituïda el 1986 per la fusió de Sperry Rand i Borroughs.
Amb 7 432 milions de dòlars d’ingressos el 1986 es collocà en el tercer lloc als EUA dintre del sector de fabricants d’ordinadors i equips d’oficines El seu domicili social és a Detroit Disposa d’una extensa xarxa internacional en més de 100 països i els seus empleats superen els 100 000
Steinway
Música
Marca de pianos nord-americana, fundada a Nova York el 1853 amb el nom Steinway & Sons per una família d’emigrants alemanys, que adaptaren amb aquesta forma el seu cognom originari Steinweg.
Es collocà immediatament al capdavant de la tecnologia americana, adoptant el bastiment d’una sola peça de fosa i essent la primera a introduir el creuament de cordes al piano de cua En molt pocs anys assolí un gran prestigi internacional, gràcies a la seva estratègia empresarial i a l’èxit de la seva presentació europea en les exposicions universals del 1862 Londres i el 1867 París El 1880 obrí una altra factoria a Hamburg i des d’aleshores domina el mercat internacional, especialment en l’àmbit dels grans instruments de concert, per la gran qualitat del seu so i la precisió tècnica del seu…
Terra
Economia
Filial de Telefónica especialitzada en serveis d’internet.
Nasqué el 1999 i en fou l’origen el cercador Olé, promogut per la Fundació Catalana per la Recerca Finalment, Josep Vallès, que l’adquirí, el vengué a Telefónica L’operador collocà la firma a la borsa al novembre del 1999 A l’octubre del 2000 comprà el cercador d’internet nord-americà Lycos, el tercer més gran després d’America On Line i Yahoo, i passà a anomenar-se Terra-Lycos, però el 2004 l’operació es desfeu, amb pèrdues El 2003 Telefónica comprà Terra i amplià el negoci a l’Amèrica Llatina També creà el primer portal de música de pagament Tanmateix, incapaç d’adaptar-se a les xarxes…
Société Industrielle de Mécanique et Carrosserie Automobile
Economia
Empresa francesa dedicada a la fabricació d’automòbils, una de les més importants, fundada el 1934 per Henri Pigozzi, a partir de les instal·lacions de la firma Donnet-Zedel, que adquirí el 1933.
Dedicada de bon principi a la fabricació de carrosseries d’automòbil originals de xassissos italians amb llicència FIAT, fabricà automòbils amb la mateixa llicència fins que el 1951 inicià la construcció del model “Aronde”, de disseny propi, que collocà la societat al nivell dels grans fabricants francesos El 1954 passà a mans de la Ford Motor Company, que vengué les accions de la SIMCA a la Chrysler Corporation el 1958 El 1960 foren creades les entitats SIMCA Industries dedicada a la fabricació de vehicles industrials i agrícoles i SIMCA Automobiles dedicada a la fabricació d’automòbils El…
Futbol Club Cristinenc
Futbol
Club de futbol de Santa Cristina d’Aro.
Fou fundat l’any 1982 i ràpidament assolí la tercera divisió Després de passar per diverses categories territorials, la temporada 1988-89 recuperà la tercera divisió, la qual cosa collocà el club en una situació econòmica difícilment assumible L’any 1990 signà un acord de collaboració amb l’Espanyol i el 1991 passà a ser-ne filial, amb Paco Flores d’entrenador La segona temporada com a filial, l’equip passà a jugar al camp del Júpiter de Barcelona i a vestir l’equipació de l’Espanyol, mentre que els equips de futbol de base continuaven tenint la seu a Santa Cristina d’Aro La temporada 1993-94…
Vraconià
Geologia
Unitat del Cretaci inferior, poc usada, que hom col·locà a l’Albià superior.
orde de la Garrotera
Història
Orde cavalleresc, el més important d’Anglaterra.
Segurament fou fundat el 1348 pel rei Eduard III, sembla que al castell de Windsor, com una fraternitat noble composta pel rei i vint-i-cinc cavallers per premiar mèrits militars molt rellevants i volent revifar la tradició dels cavallers de la Taula Rodona Els cavallers de l’orde de la Garrotera foren anomenats cavallers de Sant Jordi o de la Garrotera Blava Posteriorment l’orde fou obert a d’altres cavallers supernumeraris Els estatuts originals es perderen i Enric VIII en féu compilar uns altres La festa anual de l’orde se celebra a Windsor el dia de Sant Jordi Les insígnies consisteixen…
Ávalos
Militar
Família d’origen castellà que s’establí a Nàpols a mitjan segle XV, on esdevingué, per la seva fortuna i els càrrecs polítics i militars que ocuparen els seus membres, una de les més importants a la Itàlia del segle XVI.
Ja en possessió del marquesat de Pescara i del comtat de Loreto, heretats dels Aquino, obtingué el 1496 el marquesat del Vasto i, més tard, els principats de Montesarchio 1529, Francavilla 1540, Isèrnia 1644 i Troia Durant dos segles els fou vinculat el càrrec de gran camarlenc del regne de Nàpols Destacaren entre els seus membres Rodrigo o Ruy López de Ávalos 1357‒1428 comte de Ribadeo i conestable de Castella, desterrat per Joan II de Castella i establert a València els seus fills Alfonso de Ávalos , que destacà com a brillant condottiere , i Enyego d’Àvalos o Íñigo de Ávalos , primer…
imperi Carolingi

L’imperi Carolingi
© Fototeca.cat
Història
Imperi establert, com a continuació de l’Imperi Romà d’Occident, quan, la nit de Nadal del 800, el papa Lleó III col·locà damunt el cap de Carlemany la corona imperial.
Llavors l’imperi s’estenia, en línies generals, per França, pels comtats catalans fins al Montseny, Cardona i la línia Gerri-Senterada-Alaó, pel comtat d’Aragó fins on ara hi ha Sant Joan de la Penya, per Alemanya fins a l’Elba i més enllà fins a l’Eider, pels Països Baixos, per Suïssa i per la major part d’Itàlia, i tenia subjectes a una mena de protectorat els àvars del Danubi mitjà Del nom del primer titular l’imperi és anomenat carolingi , i aquesta denominació li escau mentre fou regit per descendents de Carlemany, o sigui fins el primer quart del segle X L’estructura dels òrgans de…
RIP
Inicials de la fórmula litúrgica dels funerals requiescat in pace (‘que reposi en pau’) que hom col·loca a les esqueles mortuòries, a les làpides sepulcrals o després del nom d’un difunt.