Resultats de la cerca

Aspirà a “fundirse en una misma organización con todos los demás comités obreros avanzados que hoy existan en Cataluña y a nivel nacional” Criticà Proletario de l’Organización Trotskista i propugnà la formació d’un bloc revolucionari dins de CCOO Edità Alianza Obrera

Tenen l’origen en els grups que s’organitzaren localment per a impulsar la celebració del Referèndum de l’1 d’octubre , dificultant-ne l’acció policial contra els preparatius Per aquest motiu, inicialment reberen el nom de Comitès de Defensa del Referèndum Un cop celebrat aquest, amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució canviaren la denominació i centraren les accions en la denúncia de la repressió de l’Estat a Catalunya i de l’existència de presos polítics, i en la reivindicació de la República D’estructura descentralitzada, actuen a partir d’assemblees locals o comarcals i s’…

Es proposà crear una organització independentista unitària, motiu pel qual es definí com a provisional Collaborà amb altres grups, com ara les Joventuts Independentistes Revolucionàries

Es formulà un reglament general de la secció espanyola, en virtut del qual els dos comitès mantindrien les relacions, alternativament, l’un cada any, amb el comitè central de Londres, i, d’altra banda, cada comitè seria enterament autònom quant a la seva organització interna Per tal d’actuar legalment i desenvolupar tot el pla d’iniciatives, el comitè català es constituí en Associació de Música Contemporània de Barcelona Aquesta era formada per Francesc Pujol, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa, Frank Marshall, Joaquim Pere Marès i Joan Llongueres A…

Agrupa diversos comitès internacionals, comitès nacionals i organismes afiliats Disposa d’un centre de documentació i edita publicacions i butlletins D’ençà del 1977, cada any convoca, el 18 de maig, el Dia Internacional dels Museus Té uns 12 000 membres repartits per 144 països dels cinc continents N'ha estat secretari general el català Lluís Monreal i Agustí 1974-85 La primera setmana del juliol del 2001 tingué lloc a Barcelona la 19a Conferència General i la 20a Assemblea General del Consell Internacional de Museus ICOM Amb el lema “Gestionant el canvi”, s’hi…

El 1971 adoptà el nom d’Organización Comunista Octubre OCO i el seu front obrer fou els Comités Obreros Com a OCO edità Manifiesto i En Lucha El 1976 esdevingué Unión de Marxistas-Leninistas, desapareguda el 1984, i el seu front obrer fou la Plataforma de Lucha Obrera 1979-1984, que edità Nuestra Clase El 1980 donà lloc a la Unión Comunista de Comités Obreros UCCO, que publicà Cuadernos de Línea Política

Redactat pel Comitè Olímpic Internacional COI, també regula l’organització dels Jocs Olímpics El document, amb tres propòsits bàsics, estableix els principis i els valors de l’olimpisme, estableix el reglament del COI i defineix els drets i les obligacions de les entitats que conformen el moviment olímpic el COI, les federacions internacionals, els comitès nacionals i els comitès organitzadors dels Jocs Olímpics Els seus idiomes oficials són el francès i l’anglès La seva darrera actualització fou el 9 de octubre de 2018

Els Comités de Huelga Estudiantiles foren el seu front d’estudiants i els Comités de Huelga Obreros, el d’obrers, essent coneguts com CHE-CHO De tendència “mao-espontaneista”, eren partidaris de la vaga general revolucionària com a pas previa la insurrecció armada i a la presa de poder El 1969 organitzaren l’assalt al rectorat de la Universitat de Barcelona A l’estiu de 1970 una part dels membres abandonà el partit i la resta constituí el Partido Comunista Proletario Editaren Hoz y Martillo , Acción Proletaria i El Bolchevique