Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Fons de Compensació Interterritorial
Economia
Instrument de la política regional espanyola per a finançar inversions públiques i transferències de capital a comunitats autònomes endarrerides.
És dotat anualment pels pressuposts estatals amb el 30% de la inversió pública i aplicat a través de les administracions autonòmiques a infraestructures urbanes, regadius, medi ambient, etc Afecta 1992 a nou comunitats als Països Catalans, només al País Valencià i té un volum de 128 000 milions de pessetes
conferència de Bretton Woods
Economia
Conferència monetària i financera de les Nacions Unides que se celebrà el 1944 a Bretton Woods, New Hampshire, EUA.
Hi participaren delegacions oficials de 44 estats Donà naixement a dues institucions de caràcter internacional el Fons Monetari Internacional i el Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament L’objecte essencial de la conferència fou d’evitar els desajusts monetaris que precediren la Segona Guerra Mundial i afavorir la tornada al multilateralisme dels pagaments Hom presentà dos plans, un de patrocinat per la delegació del Regne Unit, conegut per pla Keynes , i un altre de nord-americà, el pla White El primer, que fou rebutjat, propugnava la creació del bancor , la constitució d’una…
tractat de Versalles
Història
Acord entre França i Gènova, signat el 15 de maig de 1768, que consagrà l’annexió francesa de Còrsega.
Gènova, que ja l’any 1764, incapaç de dominar la rebellió de Paquale Paoli , havia permès la presència de tropes franceses, cedí els seus drets de sobirania sobre l’illa en canvi d’una compensació econòmica
Fons per a la Unitat Alemanya
Economia
Instrument de la política econòmica alemanya creat el 1990 per al finançament de les inversions públiques i de les despeses fetes pels cinc länder de l’ex-República Democràtica Alemanya, per a afavorir llur integració dins els onze estats de l’antiga República Federal d’Alemanya.
A tal finalitat hom invertirà 15 000 milions de marcs fins l’any 1994 la meitat en 1990-1991, procedents de l’endeutament i de les reduccions efectuades en el pressupost federal Des del 1985, regirà per a tots els länder un idèntic mecanisme de compensació financera Länderfinanzausglesich
tractat de París
Història
Tractat firmat el 10 de febrer de 1763 entre França i Anglaterra, que marcà la fi de la guerra dels Set Anys.
Per aquest acord, que consagrava la victòria anglesa sobre França i Espanya, França cedí a Anglaterra el Canadà i l’est de la Louisiana, i abandonà el Senegal, la Dominica, Saint Vincent, Tobago i Grenada, i Menorca retornà als anglesos, als quals havia estat arrabassada el 1756 Espanya, al seu torn, cedí Florida a Anglaterra i, en compensació, rebé de França l’oest de la Louisiana
Unió Europea de Pagaments
Història
Acord monetari establert el 1950 pels països integrants de l’OECE, per facilitar les relacions comercials entre ells.
La UEP tenia com a objecte la substitució del sistema bilateral de pagaments per la multilateralitat, així com subvenir a l’escassetat de dòlars enfront de les creixents transaccions Amb aquest fi establí la compensació de pagaments internacionals, en l’espai i en el temps, i la concessió de crèdits als països deficitaris El retorn a la convertibilitat de les monedes suposà la substitució de la UEP per l' Acord Monetari Europeu 1958
Comissió d’Infraestructures
Dret
Comissió integrada per membres de l’administració local, autonòmica i local per al seguiment de la inversió de l’estat a Catalunya.
Prevista al segon paràgraf de la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, té per finalitat el seguiment del compliment del paràgraf primer de la mateixa disposició addicional tercera de l’Estatut, per la qual la inversió de l’estat a Catalunya en matèria d’infraestructures, exclòs el Fons de Compensació Interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’estat per un període de set anys després de la data d’aprovació de l’Estatut
comtat de Luna
Història
Títol senyorial concedit el 1348 a Lope de Luna, senyor de Luna i de Sogorb.
Passà successivament a la seva filla i hereva Maria, muller del rei Martí I de Catalunya-Aragó, al seu net el rei Martí I de Sicília i al seu besnet Frederic d’Aragó i de Sicília Havent revertit a la corona, la vila de Luna fou concedida com a senyoria al governador d’Aragó Joan López de Gurrea i López de Gurrea, i finalment, a la seva neta Maria López de Gurrea-Torrelles i de López Gurrea-Torrelles, dita La Rica Hembra , que fou muller de Joan d’Aragó i Jonquers, primer duc de Luna Llur besnet Francesc d’Aragó i de Borja rebé 1608, en compensació per la pèrdua del comtat de…
escàndol de l’Estraperlo
Política
Afer de corrupció política que provocà la fi de la coalició radicalcedista durant la Segona República espanyola.
Pel maig del 1934 Daniel Strauss, aventurer holandès naturalitzat mexicà, i el seu soci italià Perlo o Perlowitz provaren d’obtenir de les autoritats republicanes la legalització d’una ruleta trucada que havien inventat anomenada estraperlo , per la combinació dels cognoms dels inventors Lluís Companys es negà a autoritzar-la a Catalunya, però pel setembre del 1934 Strauss aconseguí d’introduir-la al Casino de Sant Sebastià i després a l’Hotel Formentor Formentor, bé que fou immediatament prohibida per la policia Strauss exigí una compensació econòmica a diversos polítics per…
Airbnb
Economia
Plataforma d’internet per al lloguer de pisos, especialment per a vacances i de lleure.
Creada a San Francisco el 2008 per Brian Chesky conseller delegat, Joe Gebbia i Nathan Blecharczyk, posa en contacte propietaris de pisos, els quals paguen una quota per la inscripció a la plataforma, amb possibles clients A través del lloc web es pot accedir a informació sobre l’habitatge i formalitzar els contractes, generalment de curta durada, i avaluar el servei rebut i el comportament del llogater Té implantació arreu del món, molt especialment a les grans metròpolis i als centres turístics internacionals, entre els quals es troba Barcelona No disposa de pisos propis i la mediació entre…