Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
El complot dels anells
Cinematografia
Pel·lícula del 1987-1988; ficció de 90 min., dirigida per Francesc Bellmunt i Moreno.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Fair-Play Produccions Maria Teresa Fontanet, Barcelona, Lauren Films Antoni Llorens, Barcelona ARGUMENT Assumpció Maresma novella escrita posteriorment a partir del guió GUIÓ FBellmunt, Ferran Torrent FOTOGRAFIA Javier GSalmones Agfacolor, Panavision AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Tomàs Morató, Llorenç Miquel, Lluís Llistosella, Francisco Prósper MUNTATGE Jordi Espresate MÚSICA Manel Camp, Joan Vives SO Jaume Meléndez, Tecni-3 INTERPRETACIÓ Stephen Brennan Mike O’Brian, Ariadna Gil Muriel Basora, Mònica Huguet Bàrbara Martí, Josep Maria Pou l’inspector en cap Joan…
complot de Garraf
Història
Atemptat planejat contra el tren que duia Alfons XIII de tornada a Madrid després de la seva visita a Barcelona (6 de juny de 1925) i que havia de tenir lloc al túnel entre Garraf i Sitges.
La policia descobrí el projecte, fou a temps de retirar la bomba collocada i detingué com a autors set joves d’Estat Català entre els quals Jaume Compte i Miquel Badia, del CADCI, que foren amnistiats el 1930, després de la caiguda de Primo de Rivera
complot de Sant Maties
Història
Moviment buscaire iniciat a Barcelona el 24 de febrer de 1462, festa de Sant Maties, en saber-se la decisió de la reina Joana i del príncep Ferran de partir cap a Girona.
Un avalot popular de menestrals i remences tingué lloc davant el palau reial, mentre representants del sindicat dels tres estaments i poble negociaven amb la reina i es posaven incondicionalment a favor del retorn del rei La reacció bigaire, que dominava el Consell de Cent, fou dura el sindicat fou de fet dissolt en ésser executats els caps buscaires, el conseller segon Francesc Pallarès i Pere Destorrent júnior i es consumà la divisió entre la monarquia i la diputació, preliminar de la guerra civil
conspiració de Vilafranca de Conflent
Història
Complot organitzat a Vilafranca de Conflent, el 1674, per patriotes catalans oposats a la dominació francesa que els havia imposat el tractat dels Pirineus (1659).
L’iniciador del complot fou Manuel Descatllar, ja implicat en temptatives anteriors, com la revolta dels angelets angelet , que no havia estat resolta per l’administració francesa, i que intervingué també en aquesta conspiració També hi collaboraren estretament Carles de Llar i Teixidor , el seu fill Francesc de Llar i de Pasqual-Cadell , Carles de Banyuls, Joan Soler segon cònsol de Vilafranca, Pere i Jeroni Prats i els eclesiàstics Joan i Manuel Boixó aquest darrer, rector de Forques, al Rosselló, que enllaçaven els conspiradors amb el Principat, on, excepcionalment, el…
conspiració de la Pólvora
Història
Conjura organitzada per catòlics anglesos contra Jaume I d’Anglaterra, per fer volar el parlament el dia de la sessió inaugural (5 de novembre de 1605).
Robert Catesby amb quatre conspiradors més, per tal de fer cara a la intolerància religiosa, excavaren un corredor sota Westminster i hi collocaren més de 20 barrils de pólvora Descobert el complot just a la vigília, els organitzadors foren jutjats i executats El fet intensificà el recel anticatòlic i el 1606 el parlament establí un dia d’acció de gràcies, que hom celebra encara actualment
La Bandera Negra
Organització secreta d’acció directa nascuda a Barcelona al principi del 1925, dependent del partit Estat Català, dirigit des de l’exili per Francesc Macià i Daniel Cardona.
El nom provenia de la bandera que onejà en alguns indrets en la desfeta del 1714, segons la cançó popular La dama de Reus Entre els signants del document fundacional hi havia Marcellí Perelló, Ramon Xammar, Emili Granier-Barrera i Jaume Balius, gairebé tots els quals es trobaren implicats en l’anomenat complot de Garraf Tingué comitès a Barcelona, Besiers i Buenos Aires, i delegats a diverses poblacions L’organització restà desfeta després dels fets de Prats de Molló
conjuració d’Amboise
Història
Conspiració hugonot que tingué lloc el març de 1560 durant les guerres de religió franceses aprofitant la minoria d’edat del rei Francesc II.
El cap de la conspiració, Godefroi de Barri de La Renaudie, noble hugonot del Périgord, amb la complicitat de l’almirall Gaspard de Coligny i de Lluís I, príncep de Condé, es proposava de sostreure Francesc II de la influència del partit catòlic capitanejat per Francesc I de Lorena, segon duc de Guisa El complot fou denunciat, i el duc de Guisa traslladà la cort de Blois a Amboise, on fou mort La Renaudie i desfeta la conjuració
Nit de Sant Bartomeu
Història
Nom amb què és coneguda la matança d’hugonots que s’esdevingué a París el 1572, la nit del 23 al 24 d’agost, festivitat de Sant Bartomeu, d’on li vingué el nom (en francès, sovint és anomenada simplement la Saint-Barthélemy
).
Tingué repercussions arreu de França des del 25 d’agost al 3 d’octubre Actuà la plebs parisenca, fanàticament catòlica, guiada pels homes del duc de Guisa Ordenà la matança Carles IX, d’acord amb Caterina de Mèdici i amb els Guisa, i en fou el pretext un complot protestant Hi moriren més de tres mil hugonots, entre ells l’almirall Gaspard de Coligny Enric de Navarra el futur Enric IV i Condé se salvaren gràcies a una ràpida abjuració Aquest fet comportà la represa de la guerra entre catòlics i hugonots
Reichstag

Edifici del Reichstag
© Xevi Varela
Història
Nom que, successivament, ha estat aplicat a diversos òrgans legislatius de l’àmbit germànic.
Primerament rebé aquesta denominació la dieta del Sacre Imperi Romanogermànic més tard, l’assemblea legislativa del Segon Reich 1871-1918, de facultats limitades —aprovació de les lleis i del pressupost— i subordinada al govern, composta de 397 membres elegits per sufragi universal masculí la cambra legislativa —amb control sobre el poder executiu— de la República Alemanya 1919-33, i l’òrgan del Tercer Reich 1033-45, que tenia com a única missió ratificar la política hitleriana L’incendi de la seu berlinesa del Reichstag, la nit del 27 al 28 de febrer de 1933, atribuït per Hitler a un …
Estat Català
Política
Moviment polític del Principat, de caràcter separatista, fundat per Francesc Macià el 18 de juliol de 1922 en un acte que tingué lloc al CADCI, amb la finalitat de proclamar la República Catalana.
Aviat rebé el suport de la Federació de Clubs Separatistes, creada a Cuba Macià i un grup d’oradors recorregueren Catalunya i organitzaren una xarxa de grups locals amb l’ajut del periòdic quinzenal Estat Català , dirigit pel mateix Macià, amb un cos de redacció format per Domènec Soler, Lluís Marsans i Daniel Cardona, amb Manuel Pagès d’administrador El moviment donà suport a Rovira i Virgili en les eleccions de l’abril del 1923 i dirigí l’agitació de l’onze de setembre del mateix any A l’adveniment de la Dictadura i en exiliar-se Macià, restà al Principat un directori clandestí, i el…