Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
baronia de Prullans
Història
Jurisdicció senyorial concedida el 1309 a Joan Cadell.
Passà al s XVI als Descatllar, senyors d’Avià, al s XVII als Linyau o Llinau, cognomenats des d’aleshores Descatllar, i al s XVIII als Camprodon, marquesos de Sant Dionís, i finalment als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
pacte de Biac-na-Bató
Història
Pacte signat al campament de Biac-na-Bató de l’illa de Luzon (Filipines) el 1897 entre el capità general Fernando Primo de Rivera i el cap dels independentistes filipins Emilio Aguinaldo.
En virtut d’aquest acord foren alliberats uns presoners espanyols, fou permès a Aguinaldo i a altres caps de la rebellió d’embarcar-se cap a Hong Kong, i fou concedida una amnistia general
comtat de Plasència
Història
Títol concedit el 1611 a Pedro de Lanuza-Perellós y Ximénez de Urrea, vescomte de Rueda i Perellós, senyor de Plasencia del Monte.
La grandesa d’Espanya fou concedida pel rei arxiduc Carles d’Àustria el 1707 al quart titular Joan de Lanuza-Montbui-Vilarig i d’Oms Passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide
marquesat de Castelar
Història
Títol concedit al ducat de Milà, el 1693, a Baltasar Patiño y Rosales, comte de Belvedere, secretari d’estat de Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó.
La grandesa d’Espanya fou concedida el 1725 al seu germà, el ministre de Felip V José Patiño y Rosales , i fou annexada al marquesat el 1750 a favor del segon titular i nebot dels predits, Lucas Fernando Patiño i Visconti, capità general d’Aragó
tractat d’Andrusovo
Història
Tractat firmat a Andrusovo, prop de Smolensk, el 20 de gener de 1667 entre Polònia i Rússia i que posà fi a la guerra entre aquests dos països iniciada el 1654.
Rússia obtingué —en canvi de la renúncia de Lituània i de la Rússia Blanca— Smolensk, la Ucraïna de l’esquerra del Dnièper i Kíev Fou establerta una aliança militar contra els tàtars i els turcs i concedida la llibertat religiosa i de comerç als dos països belligerants
baronia de Purroi
Història
Jurisdicció senyorial que pertangué als Luna, barons d’Illueca i Gotor.
El 1591 li fou confiscada al justícia d’Aragó Juan de Luna y Celdrán i el 1609 fou concedida a Juan de Chávarri i Larrain Passà als Albizu, als Bonfill el 1673, per adjudicació, als Molina, als Zamora, als Dara, als Franquet, als Sirera i als Pérez
marquesat de la Ferla
Història
Títol concedit a Sicília, el 1625, a Anna de Requesens i de Montcada, divuitena baronessa de la Ferla, filla dels prínceps de Pantel·leria.
Passà als seus descendents, els Rao Rau La baronia de la Ferla havia estat concedida el 1395 a Guillem Ramon de Montcada i de Peralta , comte d’Agosta, i donà lloc a una branca del llinatge de Montcada, que la vengué 1573 als Spadafora, i aquests 1582, als Requesens
comtat d’Olocau
Història
Títol concedit el 1628 a Alfons Sanç de Vilaragut (òlim de Vilaragut i de Vilanova), senyor de la vall i baronia d’Olocau (de Carraixet), cavaller de Calatrava.
Passà als Fenollet, senyors del Genovès, que es cognomenaren Sanç de Vilaragut, als Crespí de Valldaura, als Safortesa i als Puigdorfila La vall i baronia d’Olocau havia estat concedida a Antoni de Vilaragut i Visconti , que la vinculà el 1398, i passà als Sanç, senyors de Llanera
comtat de Chiusa

Els Cardona, comtes de Collessano i de Chiusa
©
Història
Títol concedit el 1535 a Alfons de Cardona Sallustio-Peralta i Sclafani, comte de Reggio i baró de Chiusa (Sicília).
A la fi del segle XVI passà als marquesos de Castiglione, i després als prínceps de Paliano i als ducs de Zagarolo La baronia de Chiusa havia estat concedida al començament del segle XIV a Matteo Sclafani, primer comte d’Adernò Passà als Peralta, comtes de Caltabellotta, i després als Cardona
marquesat de Manises
Història
Títol concedit l’any 1704 a Vicent Boïl de La Scala i de Perellós, baró de Manises.
El 1751 li fou canviada aquesta denominació per la de marquesat de La Scala La senyoria, després baronia, de Manises havia estat concedida a Artal de Luna el 1237 A la primeria del segle XIV fou adquirida per Pere de Boïl i d’Aragó, i fou confirmada el 1329 al seu fill Felip de Boïl i de La Scala