Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
Confederació Germànica

La Confederació Ger`manica i la Confederació d’Alemanya del Nord
© fototeca.cat
Història
Unió política que agrupà (1815-66) els estats alemanys.
Fou creada al Congrés de Viena 1815 per tal de mantenir en equilibri la influència d’Àustria i la de Prússia damunt els petits estats alemanys i evitar que formessin un país unificat sota l’hegemonia prussiana La formaren 38 estats sobirans un imperi Àustria, cinc regnes Prússia, Baviera, Hannover, Saxònia i Württemberg, vuit grans ducats, deu principats, deu ducats i quatre ciutats lliures Frankfurt del Main, Hamburg, Bremen i Lübeck La presidència honorífica corresponia a l’emperador d’Àustria Hi participaven també el rei d’Holanda, com a duc de Luxemburg, el de Dinamarca, com a duc de…
Confederació Atenesa
Història
Unió de ciutats gregues presidida per Atenes (378-338 aC), creada per tal de posar terme a l’hegemonia d’Esparta.
Era un intent de refer la Lliga o lliga de Delos Inicialment, Atenes respectà l’autonomia dels membres de la Confederació, un consell dels quals es reunia a Atenes Synedrion La Confederació, sota el comandament d’Atenes, destruí l’esquadra espartana a Naxos Però Tebes, membre de la Confederació, adquirí un poder creixent, i des del 369 els esforços d’Atenes es dirigiren cap a l’eliminació d’aquesta nova rival La defecció d’alguns dels aliats provocà dures repressions que desprestigiaren la unió, la qual pervisqué, en decadència, fins a la derrota de Queronea 338 aC per Filip II…
Confederació Sudista
Nom amb el qual foren coneguts els Estats Confederats d’Amèrica, que se separaren de la Unió nord-americana arran de l’elecció (1860) d’Abraham Lincoln com a president dels EUA.
La separació s’esdevingué per la divergència entre els interessos dels estats del sud, de grans explotacions agràries servides per esclaus de raça negra, i els dels estats del nord, industrials i capitalistes en plena expansió cap als nous territoris de l’oest americà, fet que amenaçava de reduir els estats del sud a una minoria impotent en els òrgans de govern comuns El primer estat a proclamar la secessió fou Carolina del Sud 1860 s’hi uniren 1861 Mississipí, Florida, Alabama, Geòrgia, Louisiana i Texas llurs representants, reunits a Montgomery Alabama, que en fou elegida la capital,…
Confederació del Rin

La Confederació del RIn
© fototeca.cat
Història
Unió política que agrupà, del 1806 al 1813, diversos estats alemanys.
Sorgí a conseqüència de la dissolució del Sacre Imperi, arran de la derrota d’Àustria a Austerlitz desembre del 1805 per les forces de Napoleó Inicialment, la Confederació era formada per setze estats alemanys, que constituïren així un instrument polític a les mans de Napoleó, el qual se'n declarà protector, hi firmà una aliança i se'n reservà la direcció de la política exterior i el comandament de les forces armades La submissió de la Confederació a l’imperi francès fou reforçada pels matrimonis d’Eugène de Beauharnais, cunyat de Napoleó, amb Augusta de Baviera, i…
Confederació Gimnàstica Catalana
Gimnàstica
Organisme antecedent de la Federació Catalana de Gimnàstica fundat el 1923.
Impulsat pel doctor Carles Comamala, agrupà l’activitat dels gimnasos que s’havien anat creant a Barcelona des del 1860 La Guerra Civil n’estroncà les activitats i l’any 1946, en quedar-se la Confederació sense president, la federació espanyola impulsà una delegació a Catalunya, que el 1947 acabà convertint-se en la Federació Catalana de Gimnnàstica, fet que suposà la fi definitiva de la Confederació
Confederació Els Verds
Partit polític
Confederació fundada el 1987 sota l’impuls d’Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya [AV-MEC] i integrada pel Partido Ecologista de Euskadi, Alternativa Ecologista de Galicia i Los Verdes Alternativos de Madrid.
Com a tal participàen les eleccions europees de 1987 i 1989, en aquesta darrera ocasió sense AV-MEC, el seu promotor principal Poc després l’organització espanyola desaparegué a causa de la separació d’aquest darrer partit
confederació de Radom
Història
Unió dels nobles polonesos, dirigida pel príncep K.S.Radziwiłł, governador de Lituània, que es formà a la ciutat de Radom el 1767.
L’objectiu era mantenir llurs privilegis enfront dels no catòlics El beneficiat d’aquesta situació fou Rússia, que augmentà el seu ascendent damunt Polònia
confederació de Bar
Història
Lliga nobiliària polonesa constituïda el 1768 sota la direcció de Michał Krasiński Kazimierz Pułaski.
Lluità, amb el suport de França, contra la intromissió russa en el govern del país i feu presoner el rei Estanislau II Poniatowski 1771, però fou vençuda el 1772 Poc temps després tingué lloc el primer repartiment de Polònia
Confederació Luterana Mundial
Associació lliure d’esglésies luteranes, fundada el 1947 a Lund (Suècia) per donar testimoniatge comú de l’evangeli, fomentar la unitat luterana i ecumènica, plantejar l’activitat missionera i catequètica, etc.
No té autoritat legal sobre les esglésies membres, que el 1959 eren ja 61 Celebra assemblea plenària cada cinc anys
confederació de Solsona
Història
Pacte signat a Solsona, el 1274, entre diversos nobles adversaris de Jaume I de Catalunya-Aragó, dirigits pels Cardona, enfrontats amb el rei per la potestat del castell de Cardona, que es negaven a reconèixer-li.
Després d’algunes negociacions els nobles es rebellaren obertament, amb el suport del bastard reial Ferran Sanxis de Castro i l’aliança del comte Hug V d’Empúries La mort del primer i la rendició d’aquest obligà els Cardona a capitular 1275
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina