Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
principat d’Anglona
Història
Títol de Sardenya, concedit el 1767 a Josefa de Silva y Téllez-Girón, duquessa de Gandia.
El 1820 li fou conferida la grandesa d’Espanya
marquesat de Bosc d’Ares
Història
Títol concedit el 1688 a Francesc Martines de Vera i Bosc, senyor de Bosot.
Passà als Bosc 1770, als Baillo de Llano, als Canicia i als Rojas La grandesa d’Espanya fou conferida el 1897 a Josep M de Rojas i Gabiano, diputat i senador
marquesat de Guadalest
Història
Títol concedit el 1542 a Sanç de Cardona i Roís de Liori, baró i senyor de la vall de Guadalest, almirall d’Aragó.
Passà als Palafox, marquesos d’Ariza, i als Arteaga, ducs d’El Infantado La baronia de Guadalest havia estat conferida a Hug de Cardona i de Gandia , besavi de Sanç, el qual l’havia heretada de la seva mare, Joana de Gandia
Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat
Dret
Òrgan del Consell Europeu que té per funció dirigir i executar la política exterior i de seguretat comuna de la Unió Europea.
Nomenat per majoria qualificada del Consell Europeu, amb l’aprovació del president de la Comissió Europea, porta a terme la seva funció d’acord amb els mandats del Consell Europeu L’Alt Representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, segons la regulació del Tractat de la Unió Europea en la redacció conferida pel Tractat de Lisboa en vigor des de l’1 de desembre de 2009 que modificava tant el nom com les funcions de l’antic alt representant per a la PESC , presideix el Consell d’Afers Exteriors i és un dels vicepresidents de la Comissió Europea, amb…
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Partit polític
Partit polític de caire feixista creat per un decret del general Franco (com a cap de l’Estat i “Generalísimo” dels exèrcits “nacionals”), dictat a Salamanca el 19 d’abril de 1937, que instituí un partit únic per al nou règim per mitjà de la fusió de les dues organitzacions més importants que funcionaven a l’Espanya “Nacional” des de l’inici de la Guerra Civil (Falange Española de las JONS i Comunió Tradicionalista) i la dissolució de totes les altres (com ara Acción Popular o Renovación Española). El decret també instituí la fusió de les milícies falangistes i carlines, que s’integraren en una nova Milicia Nacional. Franco assumí la direcció de l’organització, com a “jefe nacional”.
Evolució històrica La promulgació del Decret d’Unificació significà el primer pas en el procés de feixistització del règim franquista Feixistització basada en la voluntat de Franco i de Ramón Serrano Suñer el seu principal conseller i l’home fort del règim fins els anys 1941-1942 d’emular els règims aliats l’Itàlia feixista i l’Alemanya nazi fonamentalment i de dotar el règim d’un partit únic, una base de masses i un programa on es concretés una genèrica “justicia social” S’adoptà el programa “vellfalangista”, amb les seves apellacions a conceptes com ara “revolución nacional” o “…