Resultats de la cerca

Fou el més important dels concilis medievals, per tal com marcà l’apogeu de l’autoritat política i religiosa del papat Tractà de la futura croada la cinquena, 1217, afavorí la croada albigesa i intensificà la lluita contra el catarisme Confirmà la decisió del concili de Montpeller de desposseir Ramon IV de les seves terres llenguadocianes Redactà una fórmula de fe on apareix per primera vegada oficialment el mot “transsubstanciació” Establí l’obligatorietat de la confessió anual i de la comunió pasqual Condemnà les doctrines de Joaquim de Fiore Reconegué al patriarcat de Constantinoble el…

Reconeix iniciatives, collectius o persones que hagin contribuït a la internacionalització de la llengua, la cultura i la nació catalanes El premi fou entregat durant la  Nit de Santa Llúcia  fins a l’edició del 2024, i el novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la  Nit de les Lletres Catalanes Relació de guardonats 2008 Maria Mercè Delgado, David George i Lourdes Orozco per l’article Catalan Theatre 1975-2006 Politics, Identity and Performance , dins Contemporary Theatre Review 2009 Roger Boire i Jean-Pierre Roy pel documental Questions nationales / National Matters 2010 Colm…

Convocat per la Casa de la Vila de Perpinyà, és adjudicat biennalment la diada de sant Jordi

Fou convocat per Calixt II per confirmar el concordat de Worms i posar fi a la lluita de les Investidures Oleguer de Barcelona hi fou nomenat legat per a la croada contra els sarraïns

S'inicià el 5 de novembre de 1414 i acabà el 22 d’abril de 1418 Les seves 45 sessions afrontaren principalment la unitat de l’Església d’Occident, la defensa de la fe enfront de les doctrines de Wycliffe i de Jan Hus, i la reforma de l’Església Per primer cop l’organització interna fou per comunitats polítiques italiana, anglesa escocesos i irlandesos, francesa, alemanya tots els territoris de l’imperi i hispànica els regnes de la península Ibèrica i els territoris sards i sicilians, que havien d’aprovar els decrets abans que no ho fossin conciliarment És considerat el setzè dels concilis…

Fou premiat en el concurs convocat pel Centre Català de Sabadell 1894 i aprovat per la junta permanent de la Unió Catalanista Fou reimprès a “Lectura Popular” 1918 Escrit en forma de catecisme, dialogat, en un estil simple i directe, amb afirmacions taxatives, és un resum de fets històrics, teories i reivindicacions, essencialment nacionalista

Hi participaren també els legats del papa Agató Hi fou condemnada la doctrina del monotelisme una voluntat en Crist El patriarca de Constantinoble, Sergi 610-638, propagador de la doctrina, i el papa Honori 625-638, que l’havia acceptada, hi foren anatematitzats El papa Lleó II aprovà després el concili i els anatemes Per tal de completar l’obra dels concilis V i VI, que no redactaren cànons disciplinaris, es reuní un concili, el 692, conegut amb el nom de Πενθέκτη en llatí Quinisextum , però més generalment és designat amb el nom de concili in Trullo, per tal com se celebrà a la sala de la…

L’usatge obligava també els nobles feudataris El costum implicava que no podia ser promulgat sinó en el cas que el príncep hi fos present La forma de convocació fou reglamentada per la constitució de Ferran II Statuïm e ordenam  de la cort del 1481 A partir del segle XVI, tanmateix, fou convocat, sovint, pel lloctinent general Perdurà fins al decret de Nova Planta

Fou convocat per l’emperador Teodosi II per superar les tensions doctrinals i polítiques entre les seus d’Antioquia i Alexandria i les controvèrsies suscitades per Nestori sobre la persona de Crist i la dignitat de Maria El concili, presidit per Ciril d’Alexandria, condemnà i deposà Nestori, definí que en Crist hi ha una sola persona i dues natures i que Maria és veritable mare de Déu

S’estructura en diverses seccions entre les quals hi ha l’Esbart Barcelona i els Amics dels Concerts, comissió per al foment de la música de cobla, a més d’un grup de muntanya Des dels anys cinquanta, l’entitat organitza cursets de català 1956, i ha convocat diverses vegades el Concurs Musical Joaquim Serra El 1956 creà un quadre escènic català L’arxiu de l’Agrupació disposa de més de 3 000 sardanes i obres per a cobla