Resultats de la cerca

Els dirigents principals foren Cebrià Gay i Regina Lamo Participà en el Primer Congrés Nacional de Cooperatives Barcelona 1913 i collaborà activament en l’organització del segon congrés, celebrat a Madrid pel maig del 1921 El seu òrgan de premsa fou “La Cooperación” València El 1928 fou reorganitzada, i posteriorment, sota l’impuls de Genovès i la cooperativa La Artesana, es refeu de nou per a ingressar en la Federació Nacional de Cooperatives Espanyoles el 1934

El 1926 assolí la xifra de 4 800 famílies associades i un moviment anual de cinc milions de pessetes Algunes de les societats federals havien aconseguit una força notable L’Equitativa, de Palamós, tenia 2 028 socis La Flor de Maig, de Barcelona, 1 560, i la Unió Cooperativa Barcelonesa, 779 Fins i tot diverses indústries eren propietat de les cooperatives de consum Poc abans de la guerra civil de 1936-39, la Federació de Cooperatives de Catalunya aplegava ja 230 entitats, i representava un total de 28 000 famílies, amb un moviment anual de quaranta-quatre milions de…

Es desenvolupa a l’estil de les grans cooperatives de consum europees, car integra el màxim de cooperatives locals i obre sucursals modernes dins l’àmbit de la seva demarcació

El 16 de juliol de 1937 reprengué l’activitat, destinada a l’aplicació de l’organització cooperativa de consum, al control de la distribució dels productes de primera necessitat, a la regularització de les cooperatives de producció, creades des del 19 de juliol de 1936, i a perfeccionar i coordinar les mutualitats de Catalunya

Intenta de propagar els principis i els mètodes cooperatius a tot el món i de protegir els intressos dels moviments cooperatius enfront dels governs i dels particulars A través del seu secretariat les organitzacions cooperatives estatals intercanvien experiències, fan estudis sobre problemes que interessen el moviment cooperatiu i tenen un programa d’assistència tècnica en favor de les organitzacions cooperatives dels països subdesenvolupats Té estatut consultiu a diverses organitzacions governamentals de la família de les Nacions Unides La seu és a Londres però…

Les funcions de l’Institut són de fomentar, coordinar i canalitzar el crèdit agrari a Catalunya, principalment per mitjà de les caixes rurals, i de coordinar-ne i sostenir-ne l’activitat, com també la de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries a Catalunya, i promoure la millora del medi rural Per tal de portar a terme les esmentades funcions, l’Institut pot atorgar crèdits, i també avals, a caixes rurals, cooperatives de crèdit i persones físiques i jurídiques , subscriure convenis, efectuar inspeccions, prestar assistència tècnica, coordinar caixes…

L’any 1985, amb el suport de l’Església Catòlica, centenars d’agricultors sense terra establiren una cooperativa al sud del país A partir d’aquí s’estengué i cresqué un moviment que agrupava els camperols sense terra i els portava a ocupar les terres abandonades pels grans terratinents del país i a establir-s’hi Les comunitats començaren a treballar la terra de forma collectiva, i crearen cooperatives per a distribuir els seus productes El moviment tingué el suport d’una xarxa internacional de grups en defensa dels drets humans, organitzacions religioses i sindicats del treball,…

Creà unes escoles mercantils, cooperatives de consum i d’habitacles, l’Escola d’Assistents Socials Malgrat les circumstàncies dugué a terme una acció quasi sindical, inspirant-se en les ACLI italianes Azione Cattolica di Laboratori Italiani, impulsades pel cardenal Montini Publicà la revista quinzenal Tribuna 1946-48, que fou suspesa, i la revista mensual Radar social , que és avui el portaveu de l’entitat

Tenia funcions de control, organitzà campanyes de propaganda —la “batalla de l’ou"— i podia decidir la intervenció o l’apropiació de granges o altres establiments El director era nomenat pel conseller d’agricultura L’Oficina disposava d’un comitè consultiu format per un representant de cada sindicat d’avicultors CNT i UGT, dos representants de la Federació de Sindicats Agrícoles i un de la Federació de Cooperatives de Consum

La seu és a París Privatitzat el 1988, el 1996 absorbí la Banque Indosuez procedent de la fusió de la Banque de l’Indochine i de la Banque de Suez i passà a anomenar-se Crédit Agricole Indosuez Amb unes 8 000 agències a tot França, el 1999 tenia uns fons propis de 258 000 milions d’euros Té una important presència internacional