Resultats de la cerca

Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Dénia Al nord, comprenia la meitat meridional de la Safor amb Gandia i, al sud, la Marina fins a Altea i Finestrat Fou suprimida el 1833

Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment de Castelló de la Plana Comprenia la Plana excepte el sector d’Onda, Borriol i Ribesalbes i el pla de l’Arc i un sector del Camp de Morvedre Algar, Quart, Quartell, Benavites, Canet i de l’Alt Palància Soneixa, Assuévar, Almedíxer fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial

Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xixona Comprenia les foies de Xixona Alacantí i de Castalla Alcoià, la vall de Biar Alcoià, el terme de l’Alforí Vall d’Albaida i, separats per la governació d’Alacant, els termes d’Elx Baix Vinalopó i de les Salines d’Elda Alt Vinalopó Fou suprimida definitivament el 1833, amb la divisió provincial

Comprenia els corregiments de Girona i de Vic i la vall de Ribes, del de Puigcerdà El prefecte residia a Girona fou dividit en tres districtes Girona, Figueres i Vic El districte de Vic corresponia a l’antic corregiment i a la vall de Ribes, encara que, provisionalment, el cap d’aquest districte fou Olot els districtes de Figueres i de Girona eren separats pel curs del Fluvià

Fou anomenada també govern, partit o corregiment de València Comprenia l’Horta excepte Picassent, Alcàsser, Silla i Beniparrell, que eren de la governació d’Alzira, el Camp de Túria, els Serrans, amb Sinarques, i el Racó i part de la Foia de Bunyol Xiva, Xest, Bunyol, Godelleta i Setaigües i de l’Alt Palància Sogorb, Altura, Xèrica, Navaixes, Gàtova, Marina, les Alcubles, Sacanyet, Begís i Teresa de Begís fou suprimida definitivament el 1833, amb motiu de la divisió provincial

Amb el títol de “Gazeta de Gerona” fou publicada en castellà, del 1787 al 1800 el 1810 era publicada en català, probablement per la intervenció del corregidor de Girona Tomàs Puig, la “Gaseta del Corregiment de Gerona” a la impremta de l’Exèrcit i del Govern General de Catalunya del 2 de gener al 31 de desembre de 1812 es publicà, finalment, la “Gazette de Gironne”, el primer número amb text en francès i català, i a partir del segon, en francès i castellà

Tenia per finalitat d’actuar com a govern interí de la zona controlada pels revoltats, en l’aspecte administratiu i judicial Afavorí la creació de juntes de corregiment a Manresa mateix i a d’altres ciutats unides a la revolta Emprà com a òrgan oficial la publicació periòdica El Catalán Realista Malgrat el seu caràcter civil, aviat intervingué en els afers militars Cap a la fi de setembre, Saperes fou substituït com a president pel guerriller Josep Bussons La Junta es dissolgué al començament d’octubre davant l’arribada de les tropes lleials a Ferran VII

Conserva més de set quilòmetres i mig de documentació produïda entre els segles XI i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques gironines, la biblioteca personal de Josep Pella i Forgas i una hemeroteca de més de quatre-cents cinquanta títols Els seus fons més importants provenen de la Generalitat de Catalunya, de l’administració perifèrica de l’estat, de l’administració local arxius municipals de Celrà, Medinyà, Quart, Sant Julià de Ramis i Diputació de Girona, del corregiment de Girona, de l’administració reial i de districtes notarials a més, també…

El seu origen està en les juntes de corregiment organitzades davant la invasió francesa la primera que es formà, la de Lleida, convocà representants de les altres per constituir la Junta Superior Lleida, 18 de juny de 1808 Aquesta es declarà investida de les facultats de l’audiència de Barcelona i de poder legislatiu es posà en contacte amb la Junta de València i posteriorment envià representants a la Junta Central de Sevilla Nomenà un nou capità general en substitució d’Ezpeleta Domingo Traggia, marquès d’El Palacio i li confià la direcció de la guerra imposà tributs i aixecà…

El 1304 anava del Congost a Collsuspina, d’ací al Lluçanès, comprenia Besora i Curull, n'excloïa el Cabrerès i, en canvi, arribava a Osor i Sant Hilari i, seguint el cim del Montseny, arribava fins al Tagamanent Els dominis de la casa de Cabrera i de Rupit s’hi integraren a mitjan s XIV També n'era exclòs el Lluçanès, que en part hi pertangué al s XV, fins que arribà a formar sotsvegueria pròpia el 1611 sotsvegueria de Lluçanès Del 1274 al 1317 els veguers de Vic regien a la vegada el Bages, el Berguedà i el Ripollès a partir del 1320 s’intitularen veguers d’Osona, Ripollès, Camprodon i la…