Resultats de la cerca

Tot i no fruir de monopoli, pels mitjans i xarxa de corresponsals, té projecció internacional en francès, anglès, alemany, castellà, portuguès i àrab a 154 països

Seguint l’exemple de “La Flaca”, publicava una gran caricatura a tot color a les pàgines centrals Tractava de política municipal, nacional i estrangera, tot satiritzant la majoria dels governants Tingué corresponsals a París, Porto i Madrid

De caràcter multiesportiu, informava de les activitats del moment i tingué com a redactors Francisco Canto, especialista en ciclisme, i René Lehman i José Massó, corresponsals a París i Londres, respectivament De periodicitat setmanal i illustrada, constava de divuit pàgines Se’n publicaren com a mínim 92 números

Primer s’anomenà Organización de Trabajadores por la Autonomía de Clase i després Colectivos de Trabajadores por la Autonomía de Clase Defensà l’autonomia obrera “en oposición al criterio burocrático dirigente y dirigista de las organizaciones obreras tradicionales, partidos y sindicatos” Edità Emancipación en foren corresponsals catalans Santi García i Santiago López Petit

N’era propietari i director J López de Castilla, amb la cooperació de J Solà Hi collaboraren S Masferrer, Objetivo , Dr Llopps i corresponsals arreu En sortiren 122 números Contenia arguments de films notables i sinopsis generoses " Para las buenas películas, el elogio para las malas, el silencio " Prestà molta atenció al cinema barceloní i de l’Estat espanyol

Conté moltes dades importants d’Espanya i de les seves característiques geogràfiques, aspectes socials i demogràfics i l’activitat econòmica preponderant Madoz tingué corresponsals arreu que li proporcionaren les dades dels pobles respectius N'han estat fetes diverses edicions facsímils parcials, entre elles la realitzada l’any 1982 per la Institució Alfons el Magnànim de València, que en publicà els articles referents a l’àmbit del País Valencià, i la feta l’any 1985 per Curial Edicions Catalanes, amb els articles referents a l’àmbit de Catalunya

Martínez de Ribera Hi collaboraren, entre d’altres, Linares Lorca, Lulilo , M Torres, A Suárez Guillén, T Duch, A Pego, J Piqueras, A M Ferry, A Guerra, F Ayala, V Coello, R Marinello, J Sagré, C Serrano de Osma, A del Amo, J Amich i Bert, Amichatis , i J M Plaza Rigorosa, atenta al cinema espanyol, amb firmes de bon nivell i força corresponsals, oferia partitures, arguments novellats, films illustrats, novelles colleccionables i un assaig cinematogràfic per entregues Tractà pregonament sobre el pas del cinema mut al parlat

Fou fundada a Montpeller l’any 1985 pel periodista Robert Ménard i té la seu a París Actua en els cinc continents a través de les seccions nacionals i una xarxa de cent quaranta corresponsals A més a més de les seves accions de denúncia i de suport als periodistes perseguits, realitza un balanç anual de la llibertat de premsa en el món, impulsa el Dia Internacional de la Llibertat de Premsa i el Dia de Suport als Periodistes Empresonats i també atorga el Premi Reporters Sense Fronteres, que reconeix la tasca d’un periodista compromès amb la llibertat d’informació

En sortiren 1 225 números, amb el subtítol "Revista popular de espectáculos" El propietari i director era L Argilés, a qui succeí el 1926 M Coronas Hi collaboraren, entre altres, M Santos, J Pérez de la Fuente, R Puente, M Torres, L Gómez Mesa Gumucio , F Barangó Solís, J M Castellví, F Méndez-Leite, C Gotarredona, A Furnó Anfurso , S Aguilar, C Gallart, I Polo, A M Ferry, A Sau, D Pruna, A Guerra, M Díaz de Cossío, M L Morales i P Crespo Incloïa novelles per entregues, arguments illustrats, partitures, etc Tenia un bon nombre de corresponsals i prestava força atenció al cinema…

Dirigida durant molts anys per Josep Junyent, també en fou director Josep M Totosaus Després de la crisi del Centre d’Estudis Pastorals, provocada pel cessament del director i la dimissió del secretari 1993, la revista, a partir del número 140 març del 1994, tingué Francesc Pardo com a director i Manuel Simó com a redactor en cap Inicialment de publicació bimensual i posteriorment trimestral, estava vinculada a la Facultat de Teologia La revista tenia com a objectiu projectar la pastoral de conjunt del Principat, amb irradiació cap als altres Països Catalans, seguint un to postconciliar,…