Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Pitti
Família florentina coneguda des del s XII.
Se'n destacaren els membres Buonaccorso Pitti Florència 1354 — 1430, comerciant, banquer, escriptor és interessant la seva Crònica i ambaixador florentí a França, Baviera i Roma i el seu fill Lucca Pitti Florència 1395 — 1472, que inicià l’edificació del Palazzo Pitti 1440 i esdevingué l’home fort de Cosimo de Mèdici 1457, al qual augmentà els poders per mitjà d’una reforma constitucional 1458 Dividida en diverses branques a la fi del s XV, sembla que s’extingí al s XVIII
Academia Platonica
Institució acadèmica florentina promoguda per Cosimo de Mèdici.
Aquest concebé la idea de fer reviure a Florència l’ Acadèmia de Plató, influït pel platonisme del filòsof grec Geòrgios Gemistós Plēthōn, el qual impartí cursos a la ciutat des de la seva arribada vers el 1348 L’any 1462 encarregà a Marsilio Ficino la traducció de tota l’obra de Plató i li cedí per a aquest fi la villa de Montevecchio, a Careggi, que fou anomenada Academia per Ficino A partir del 1474 hi tingué lloc anualment una commemoració platònica amb la participació de nou platònics tants com les muses de l’antiguitat, entre els quals Agnolo Ambrogini, dit il Poliziano , Llorenç el…
Albizzi
Família de mercaders florentins originària d’Arezzo, enriquida amb la indústria llanera.
Als s XIV i XV intervingué activament en política partit güelf Dos dels seus membres, Maso i Rinaldo, es convertiren en caps del govern oligàrquic de Florència Maso Albizzi 1347-1417 governà la república del 1382 al 1417 i instaurà la dictadura de l’oligarquia mercantil sota la forma d’un triumvirat Rinaldo Albizzi Florència 1370 — Ancona 1442, últim defensor d’aquest règim oligàrquic, s’annexionà Pisa i Liorna i s’oposà als Mèdici La política repressiva que seguí provocà la seva caiguda 1434 El poble escollí Cosimo de Mèdici, i Rinaldo hagué d’exiliar-se
Mèdici
Música
Família italiana de mecenes artístics.
Els seus membres foren famosos per llur patrocini de la literatura, les arts i la ciència Governaren a Florència durant més de tres-cents anys, en el període que va del 1434 al 1737, sense gairebé interrupcions La influència internacional dels membres més prominents d’aquesta família dedicada a la banca i al comerç, juntament amb una sèrie de matrimonis ben calculats, feren possible la seva posició privilegiada en la vida política, social i cultural tant d’Itàlia com de la resta d’Europa A partir del 1438, sota la protecció de Cosimo 1389-1464, es fundaren les primeres capelles…
Biblioteca Medicea - Laurenziana
Biblioteca pública amb seu a Florència.
Formada 1524 per les llibreries de Cosimo, Lorenzo i Pietro de Mèdici i amb l’ajuda dels humanistes Angelo Poliziano, Pico della Mirandola i el grec Làscaris Climent VII l’obrí al públic 1532 i encarregà a Miquel Àngel la construcció de l’edifici per a allotjar-la El seu fons més ric és el de manuscrits grecs i llatins més de 13 000 dels segles V al XIX Cal destacar, entre els més valuosos, un Virgili dels segles V o VI, les Pandectes de Justinià segle VI, un manuscrit únic de les Històries de Tàcit segle XI, un Homer segle X, un Decameró , etc Conté, també, colleccions de…
Strozzi
Família florentina d’origen burgès que tingué un paper molt important en la vida econòmica i política de la seva ciutat.
Fundada per Strozza di Ubaldino a mitjan segle XIII, tingué diverses branques, algunes de les quals s’establiren fora de Florència, a Màntua i a Ferrara La gran fortuna de la família s’inicià al segle XV Els Strozzi Filippo, Jacopo i Niccolò negociaren als Països Catalans, i el 1437 constituïren una societat amb centres a Barcelona, València, Bruges, Palerm i Nàpols Llur negoci més important fou la banca, especialment la que ja al segle XVI fundaren a Lió Concediren importants emprèstits al rei de Nàpols i al de França Palla di Nofri Strozzi Florència 1373 — Pàdua 1462, protector d’humanistes…
Accademia del Disegno
Institució fundada el 1563 a Florència per iniciativa de Vasari juntament amb un grup d’artistes, sota la protecció de Cosimo I de Medici.
És considerada la primera acadèmia d’art regularment constituïda i legalment reconeguda Tingué atribucions que excedien el simple ensenyament, com la tutela del patrimoni artístic i una funció consultiva A partir del 1706 organitzà exposi cions de pintura Membres importants de l’acadèmia foren Niccolini, Paul Delaroche, Marià Fortuny, Gérard, Ingres, Bertel Thorvaldsen, Viollet-le-Duc, etc