Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Museu del Coure
Museu
Museologia
Espai museístic creat l’any 2008 a les Masies de Voltregà, per la Fundació la Farga i la Universitat de Vic, dins el recinte de l’antiga fàbrica La Farga Lacambra, en el seu 200 aniversari.
És emplaçat a la Casa dels Amos, una antiga torre de començament del segle XX, situada al costat de la fàbrica, i consta de dues plantes de 180 m 2 cadascuna i una passarella que permet visualitzar la planta de producció El discurs museogràfic es construeix, per mitjans interactius i amb la participació del visitant, des del punt de vista industrial, històric i formatiu
La Farga Lacambra
Economia
Empresa metal·lúrgica del coure amb seu a les Masies de Voltregà (Osona).
Té l’origen en la foneria que Francesc Lacambra i el seu fill Francesc Lacambra i Pont crearen a la Barceloneta l’any 1808 Sumida en una greu crisi, el 1981 la família Lacambra vengué la propietat de l’empresa Francisco Lacambra Lacambra i es constituí aleshores La Farga Lacambra Presidida per Vicenç Fisas i amb Oriol Guixà com a conseller delegat, dugué a terme una modernització radical de l’empresa El desenvolupament de la colada contínua a partir de reciclats de coure per a l’obtenció de fil de coure tèrmic 1986 donà un gran impuls a l’empresa Les noves…
Anaconda Company
Companyia nord-americana fundada el 1883 i transformada el 1895 en l’Anaconda Copper Mining Co amb l’objecte d’explotar la mineria i la siderúrgia del coure.
Fou la primera empresa mundial del coure, gràcies a les seves mines a Xile Amb la seva nacionalització el 1971 perdé la seva gran importància i diversificà les seves activitats, que ara inclouen mines de zinc, cadmi, plom i plata L’any 1981 s’integrà en el grup Atlantic Richfield Ci
Pechiney-Ugine-Kuhlman
Economia
Empresa francesa nascuda el 1971 per la fusió de Pechiney i Ugine Kuhlman, com a culminació d’un llarg procés de concentracions i fusions.
El grup estén les seves activitats al camp de la metallúrgia de l’alumini, del coure, de la química bàsica àcids, superfosfats, de l’acer i d’energia nuclear i mineria El 1982 fou nacionalitzada pel govern Mitterrand
Turingià
Geologia
Tercer estatge (i edat) del Permià, mantingut especialment pels autors francesos, que jeu damunt el Saxonià i sota el Triàsic.
El nom fa referència a l’àrea tipus, que és a Turíngia Dins aquesta unitat hom distingeix tres subdivisions els conglomerats de base, els Kupferschiefer o esquists de pirita de coure i el Zechstein o Zechsteinkalk Hom el considera correlatiu del Zechstein dels autors germànics
cultura de Gulmenitsa
Cultura calcolítica dels Balcans orientals que es desenvolupà al llarg del quart mil·lenni aC.
Es caracteritzà per l’hàbitat en poblats sedentaris formats per cases quadrangulars de tovot i tàpia La metallúrgia del coure, obtingut localment en mines com la d’Ai Bunar, apareix ja molt desenvolupada, amb la producció de destrals, hams de pesca i agulles També hi ha estat documentada orfebreria en or
cultura d’Unĕtice
Prehistòria
Cultura prehistòrica de l’edat del bronze, a Bohèmia i Moràvia, coneguda també amb el nom germanitzat d’Aunjetitz.
Durant una primera fase, vers el 1800 aC, utilitzà encara el coure, però en el moment de florida, vers el 1600 aC, és una cultura del bronze, caracteritzada per la varietat de l’utillatge metàllic alabardes, torques, etc i per la ceràmica llisa S'estengué per una bona part de l’Europa central
la Febre d’Or
Història
Nom amb el qual és designat a Catalunya el període comprès aproximadament entre el 1871 i el 1885.
Es caracteritzà pel boom del mercat del vi coincidint amb l’aparició de la filloxera a França, l’augment de les inversions a les indústries metallúrgica i tèxtil, les exportacions de ferro, de plom, i de coure i l’estabilitat política de la Restauració La prosperitat econòmica afavorí sobretot la burgesia catalana, però l’extensió de la filloxera a l’Empordà 1879 i el viratge lliurecanvista de la Restauració posaren fi a uns anys daurats, que Narcís Oller va pintar amb relleu naturalista a la novella La febre d’or
Bawdwin
Centre miner de Birmània (argent, plom, estany, wolframi, zinc, coure i níquel).
L’explotació dels jaciments d’argent i de plom començà al s XIX Abandonades el 1855, foren obertes de nou el 1907 per la British and Burma Corporation Limited La producció atengué el punt més alt l’any 1935 i disminuí fortament a partir de la Segona Guerra Mundial
Chimú
Ceràmica chimú , civilització prehispànica estesa a la costa nord de l’actual Perú entre els segles XI i XV
© X. Pintanel
Història
Civilització preincaica estesa a la costa nord de l’actual Perú, des de Piura i Paramonga fins a Casma, entre els s. XI i XV.
Fou un dels regnes més importants del país, dins la tradició cultural dels mochica Desenvoluparen una agricultura avançada i tingueren una organització social estratificada que influí en els inques Es distingiren en l’art dels teixits ornamentació geomètrica, en l’orfebreria coure, bronze, or, argent, tumbaga, en la ceràmica preferència pel color monocrom negre o roig i, especialment, en l’arquitectura Es conserven les ruïnes de la capital, Chanchán, prop de Trujillo, planificada en deu grans districtes rectangulars voltats de murs de maó, cases i piràmides també de maó disposat…