Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Biblioteca Nazionale Centrale Vittorio Emanuele II
Biblioteca pública amb seu a Roma.
Fou iniciada 1876 amb les biblioteques de 69 cases religioses romanes, suprimides el 1873, i la biblioteca del Collegio Romano Disposava des del primer moment de manuscrits molt valuosos, com els del fons Sessoriano, el fons dels jesuïtes del Gesù, el dels franciscans, el del monestir de Farfa, etc Més tard li fou concedit el dret d’imprimir Des del 1886 publica el Bolletino delle opere moderne straniere acquistate dalle biblioteche pubbliche governative italiane El Centro Nazionale di Informazioni Bibliografiche 1931, dependent de la biblioteca, té cura de la catalogació dels…
ducat de Naxos
Història
Ducat instituït a l’illa de Naxos, la residència dels ducs de l’arxipèlag.
El primer duc, el venecià Marc Sanudo, conquerí l’illa el 1207 El succeí el seu fill Àngel, mort el 1254, el qual prengué Mêlos als grecs El duc Guillem Sanudo, mort el 1323, vassall de la princesa d’Acaia, enemiga d’Alfons Frederic, lluità contra els catalans al Cefís, on fou ferit i pres, i contra Ferran de Mallorca Amb el seu fill Nicolau fou comprès en la treva entre Alfons, el batlle venecià i els senyors de Negrepont 1319 Mentre el duc Nicolau era a Morea, els turcs atacaren Naxos 1325-26 Entrà també en una nova treva entre la Companyia Catalana i el batlle de Negrepont 1331 Extingida…
les Homilies d’Organyà
Pàgina del manuscrit de les Homilies d’Organyà
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què hom coneix un dels texts en prosa més antics escrits en català.
Datades cap a la fi del segle XII o el principi del XIII —escrits potser per a la Quaresma de l’any 1204—, les Homilies són d’un gran valor lingüístic i històric Foren trobades a la rectoria d’Organyà Alt Urgell, parròquia on al segle XII s’establí una comunitat de canonges regulars agustinians, procedents del monestir de Sant Ruf d’Avinyó, per Joaquim Miret i Sans el 1904 Actualment es conserven a la Biblioteca de Catalunya ms 289 Es tracta d’un recull fragmentari de vuit fulls d’extensió, que inclou sis homilies o sermons corresponents als temps litúrgics de sexagèsima, quinquagèsima,…
, ,
Mèdici

Retrat de Piero Lorenzo de Mèdici, un dels components de la influent família de banquers de Florència, realitzat pel pintor italià Domenico Ghirlandaio (1449-1494)
© Corel Professional Photos
Família de banquers que governà Florència des de mitjan s XV i hi regnà del XVI al XVIII.
El primer membre conegut és Chiarissimo de Giambuono de Mèdici , del consell general de la ciutat s XIII El seu fill Filippo de Mèdici fou succeït per Chiarissimo II de Mèdici i Averardo I de Mèdici , antecessors de la majoria de les branques de la família El primer Mèdici important, però, fou Salvestro de Mèdici Florència 1331 — 1388, que, elegit gonfanoner 1351, el 1378 provocà la reacció popular contra la Parte Guelfa tumult dels Ciompi i fou deposat per aquesta i el poble 1382 El succeí Giovanni di Bicci 1360-1429, d’una altra branca, que assumí la gestió dels béns papals, la qual cosa l’…