Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
Incerta glòria

Exemplar de la primera edició d'Incerta glòria, de Joan Sales
Literatura catalana
Novel·la de Joan Sales, publicada el 1956 (edició definitiva, 1971).
L’obra L’obra evoca la Guerra Civil al front d’Aragó i a Barcelona, i també la postguerra a ciutat, des del punt de vista de diferents personatges En la primera part, les cartes de Lluís de Brocà descriuen la seva existència i la dels seus companys, Juli Soleràs i Cruells —tots tres amics i oficials republicans— al front d’Aragó Fill d’un burgès, Lluís vivia amb la Trini, filla d’uns anarquistes, amb la qual tingué un fill al front, s’enamora de manera apassionada d’una dona gran i amb dos fills, la Carlana, que l’utilitza per a falsificar una partida de matrimoni i regularitzar, així, una…
,
El dia que va morir Marilyn
Literatura catalana
Novel·la de Terenci Moix, publicada el 1969; versió definitiva, 1996.
Evocació de la vida de dues famílies de Barcelona, des de la perspectiva dels pares i dels fills, que abraça des d’uns orígens menestrals fins a una ascensió econòmica i social es tracta d’una evolució clarament datada, des del final dels anys vint a l’inici dels seixanta, que reflecteix l’antagonisme radical existent entre dues generacions, visible en el seu comportament, en els seus models i en els seus valors, que desemboca en la fugida dels joves La novella es divideix en cinc capítols llargs o llibres independents, escrits en primera persona per Bruno Quadreny i Jordi…
K.L. Reich
Literatura catalana
Novel·la de Joaquim Amat-Piniella, publicada el 1963, versió original, i definitiva el 2001.
Desenvolupament enciclopèdic La novella evoca la vida inhumana d’un grup de deportats republicans espanyols i catalans, en un camp de concentració nazi, des de la seva arribada fins a l’alliberament dels supervivents per les tropes americanes, quatre anys i mig més tard, el 1945 Emili, el protagonista, és un deportat republicà destinat al camp de Mauthausen Gràcies al seu ofici de dibuixant, al qual es dedica fent obres pornogràfiques per als alemanys, pot defugir les feines de gran duresa que han de realitzar els seus com-panys Escèptic i pessimista, veu com el seu bon amic,…
Ars magna

Dues figures de l’Ars magna lul·liana: a l’esquerra la figura S completa amb setze cambres; a la dreta la figura A simplificada amb nou cambres
© Fototeca.cat
Obra de Ramon Llull, escrita entre el 1305 i el 1308, que fou publicada amb el títol d’Ars magna generalis ultima, versió definitiva de l’art lul·liana que ja havia explicat en diverses obres anteriors (principalment Art abreujada d’atrobar veritat, o Art major).
Les primeres temptatives d’una art combinatòria es troben ja cap al final del Llibre de contemplació en Déu , el qual és una de les obres més exactes de Ramon Llull La finalitat de l’art consisteix a proposar un sistema de principis generalíssims, aplicables a totes les ciències, que serveixi d’ajuda per a cercar la veritat i resoldre així els diversos problemes científics Concretament, però, aquesta recerca sistemàtica de la veritat anava encaminada a la conversió dels musulmans i dels jueus L’art lulliana pot ésser resumida en sis elements característics, dins els quals els principis…
Kalevala
Literatura
Títol del poema èpic nacional finlandès reconstruït filològicament i poèticament per Elias Lönnrot (versió definitiva, 1849).
Comprèn 22 795 octosíllabs trocaics distribuïts en 50 runot o cants Representa una fusió d’elements pagans, cristians i històrics, alhora que és testimoniatge d’un estadi cultural agrícola Comença amb la creació del món i continua amb un seguit de gestes protagonitzades per Väinämöinen, savi cantor operador de meravelles, i les lluites del país de Kaleva amb el de Pohjola El 1997 Ramon Garriga-Marquès i Pirkko-Merja Lounavaara en publicaren una versió íntegra en català
Unidad Alavesa
Política
Partit polític creat el 1990 a partir de diversos sectors escindits d’Alianza Popular, amb l’objectiu de potenciar la identitat alabesa i defensar els drets forals d’Àlaba a Espanya i al País Basc.
El partit s’ha caracteritzat per la seva oposició al nacionalisme basc L’increment de la força electoral del PP a Euskadi a la segona meitat dels anys noranta l’afectà negativament, i en les eleccions al parlament basc del 1998 passà a ésser la cinquena força política a Àlaba El 2001 concorregué a les eleccions basques dins les llistes del PP, i en les del 2005 els migrats resultats tan sols un 2,2% dels vots marcà la seva davallada definitiva que precipità la seva davallada definitiva
conferències de Cervera
Història
Pactes de treva tinguts a Cervera (Segarra) el 1260 per tal de planejar la pau en la rebel·lió moguda contra el rei Jaume I per Àlvar, comte d’Urgell, secundada per Ramon Folc (V), vescomte de Cardona, i Guillem de Cervelló ( conspiració de Castelló de Farfanya
).
La pau definitiva fou signada aquell mateix any a Barcelona
La vicaria
La vicaria, oli de Marià Fortuny i Marsal
© Fototeca.cat
Pintura
Pintura a l’oli sobre taula (60 × 93,5 cm) de Marià Fortuny i Marsal.
Es conserva al Museu d’Art Modern de Barcelona Els primers esbossos daten del 1867 —any del casament del pintor—, i n’és el més complet l’aquarella del Museo de Bellas Artes de Saragossa Una primera versió, també a l’oli sobre taula París, collecció hereus de Goupil, fou pintada a Madrid 1867-68 A Roma, el 1868, començà la versió definitiva, que no acabà fins el 1870, a París, on s’exposà el mateix any a la galeria Goupil i obtingué un èxit extraordinari i una crítica molt elogiosa de Théophile Gautier Adquirida per Mme Cassin, passà el 1912 al comte de Pradère, a qui Joaquim…
Tosefta
Recull jurídic i doctrinal que constitueix un ‘‘suplement’’ a la Mišnà
.
Atribuït als rabins Hiyya i Ušaya s III, la seva redacció definitiva és contemporània del Talmud 500 Dividida en seccions i capítols que corresponen als de la Mišnà —hi manquen, però, quatre tractats—, és més anecdòtica que legal i pertany preferentment al gènere de l'haggadà
Histoire générale du Languedoc
Història
Obra cabdal de la historiografia del Llenguadoc, composta i publicada a París en 1730-45 pels benedictins maurins Claude Devic (o de Vic) i Jean-Joseph Vaissette, amb el títol d’Histoire générale de Languedoc avec les notes et pièces justificatives
.
Fou completada fins a la Revolució Francesa i publicada d’una manera definitiva sota la direcció de MEDelanier i anotada per MEMabille i MEBary, a Tolosa Llenguadoc per l’editorial Privat 1872-75 És d’un interès primordial per a l’estudi dels orígens de Catalunya
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina