Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Secció Esportiva Santa Eulàlia

Pista de ciment de la Secció Esportiva Santa Eulàlia de la dècada de 1960
Fundació Bàsquet Català / Arxiu Conde Ramos
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona conegut com SESE.
Fou fundat el 1952 sota l’aixopluc de la parròquia Santa Eulàlia de la plaça Virrei Amat de Barcelona El basquetbol fou un dels primers esports practicats i el 1953 dos equips començaren a competir en l’OAR L’any 1957 per primer cop incorporà un equip femení La temporada 1959-60 s’inscrigué en les competicions de la Federació Catalana de Basquetbol El 1962 inaugurà la primera pista de ciment, i l’any següent incorporà el minibàsquet La temporada 1966-67 el primer equip competí per primer cop en l’àmbit estatal, a la tercera divisió A partir dels anys vuitanta començà a gestionar el pavelló…
preliminars de Villafranca
Història
Acords fixats arran de la reunió de Napoleó III de França i Francesc Josep d’Àustria a Villafranca di Verona (11 de juliol de 1859), després de la batalla de Solferino
.
Àustria s’hi avingué a deixar la Llombardia i a donar l’autonomia a Venècia a més, hom hi acordà de respectar la sobirania de Toscana i de Mòdena i de formar una confederació italiana presidida pel papa Malgrat llur rebuig per part dels nacionalistes italians —Cavour dimití—, foren importants per al Risorgimento i foren ratificats pel tractat de Zuric
La vida marina
Literatura catalana
Composició anònima de caràcter humorístic, formada per 568 versos heptasíl·labs apariats, i ha estat transmesa pel manuscrit 759 de la Biblioteca Universitària de Barcelona, del final del s.XIV.
Desenvolupament enciclopèdic Endreçat al mariner Vilaruhir, l’autor li explica, de manera divertida i crítica, els avantatges i els inconvenients de dur una vida marítima o allunyada del mar, davant la decisió de l’esmentat mariner de deixar el seu ofici Tanca el poema una citació de la composició Volets qu’eu sen conort , del poeta Cerverí de Girona Bibliografia Massó i Torrents, J 1902 Vegeu bibliografia
Club Marítim Castelldefels
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Castelldefels.
Fundat el 1974, nasqué de la necessitat d’uns residents de Castelldefels de tenir un lloc on deixar les seves embarcacions Practica la vela lleugera, especialment amb patí de vela, catamarà i surf de vela, la pesca esportiva i la motonàutica Ha organitzat el Campionat d’Europa sub-21 d’esquí nàutic 1993 i el Campionat de Catalunya de catamarà 2009 i de patí de vela 2011 Disposa de l’escola de vela “13 nudos”
Dogma 95
Cinematografia
Moviment cinematogràfic fundat per diversos realitzadors danesos encapçalats per Lars von Trier.
Amb la intenció de tornar al cinema les emocions essencials i desproveir-lo d’artificis, aquest moviment establí una llista de preceptes rodar en escenaris naturals càmera en mà, respectar el so de les preses filmades, no recórrer a la música si no està integrada a l’escena, rodar en color i sense illuminació artificial, no fer servir filtres ni lents deformants, situar l’acció en l’època contemporània, no fer pellícules de gènere, estrenar en 35 mm i deixar el nom del director en l’anonimat Idioterne ‘Els idiotes’, 1998, de Lars von Trier, fou la pellícula inaugural del moviment
The Animals
Música
Grup anglès de rhythm-and-blues format el 1962 i dissolt el 1969.
Integrat per Alan Price teclat, Hilton Valentine guitarra, Chas Chandler baix, John Steel bateria i Eric Burdon veu, van popularitzar el rhythm-and-blues , especialment amb la seva versió de La casa del sol naixent Del seu so salvatge destacava la veu de Burdon i el teclat de Price Per problemes personals amb Burdon, Price va deixar el grup el 1965 Amb el anys, el so del grup va passar del rhythm-and-blues al rock psiquedèlic A partir del 1969, amb el grup ja formalment dissolt, Burdon continuà la seva carrera en solitari tot reunificant el grup en diverses ocasions
capitular de Quierzy
Història
Disposició promulgada per Carles el Calb a la dieta de Quierzy-sur-Oise el 877 quan preparava una expedició a Itàlia.
La major part dels nobles que havien d’acompanyar-lo, tement que Carles morís durant l’expedició, es resistien a abandonar el país per no deixar indefensos llurs interessos i preeminències al moment de la successió Llavors Carles es comprometé a donar als hereus dels funcionaris que morissin en el curs de la campanya els beneficis de què aquests gaudissin Aquesta mesura, purament circumstancial, fou interpretada durant molt de temps com una sanció definitiva de l’hereditat dels beneficis En realitat, es limità a afavorir una tendència cada cop més generalitzada a la fi del segle…
Partit dels Treballadors del Kurdistan
Partit kurd.
De tendència independentista i marxista, fou fundat l’any 1978 per Abdullah Öcalan, com a resultat d’un procés de reagrupament de militants i ideològic Opera a Turquia, Síria, l’Iran i l’Iraq El 1984 començà la seva activitat armada contra Turquia Arrestat Öcalan el 1999, el 2006 féu una crida al partit per deixar la lluita armada, però la seva posició fou contestada per l’organització, que mantingué la lluita armada enfront de la cruesa de la repressió turca Al maig del 2025, i en el marc del dotzè congrés del partit, anuncià la dissolució del partit i que es posava fi a la…
Pāṇḍu
Història
Pare putatiu dels cinc Pāṇḍavas, herois i protagonistes del Mahābhārata
.
Tres eren fills de tres deva Dharma, Vāyu i Indra, i de Kuntī, l’esposa favorita de Pāṇ'u, forçat a guardar continència per tal d’evitar la maledicció d’un cert ṛiṣi , que, com a expiació d’un crim, l’havia amenaçat de mort si consentia a fer l’amor Els dos Pāṇḍavas restants eren fills de la segona esposa de Pāṇḍu, anomenada Mādrī, amb els dos Aśvins o Nāsatyas Els noms dels cinc Pāṇḍavas per ordre de llur filiació celestial són Yudhiṣṭhira, Bhīma, Arjuna, Nakula i Sahadeva Segons la llegenda, Pāṇḍu no escapà finalment a la maledicció del ṛiṣi , i morí en trencar el seu vot de continència en…
sentència arbitral de Baiona
Història
Decisió formulada per Lluís XI de França, que actuava de jutge (23 d’abril de 1463), amb la finalitat de posar fi a l’antagonisme existent entre Joan II de Catalunya-Aragó i Enric IV de Castella, el darrer dels quals la Generalitat de Catalunya, en rebel·lia contra el primer, havia proclamat sobirà de Catalunya.
En virtut de la sentència, Enric IV havia de tornar a Joan II les places que li havia pres dins Navarra i es comprometia a deixar d’ajudar la Generalitat de Catalunya Per part seva, Joan II havia de lliurar Estella i la seva merindad a Castella, havia de renunciar a les seves rendes castellanes i de comprometre's a concedir una amnistia general als catalans, i d’acceptar els privilegis del Principat, en el cas que Lluís XI aconseguís, en el termini de tres mesos, que la Generalitat cedís en la seva hostilitat a Joan II La sentència, que fou admesa a Castella 29 abril i a Aragó 4…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina