Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Praguerie
Història
Nom donat a la rebel·lió senyorial francesa contra el rei Carles VII (1440), per la seva semblança amb la dels hussites de Praga.
Una part de la noblesa, inquieta pel progrés de l’autoritat reial, sobretot en l’aspecte militar, s’alçà, comandada pel duc de Borbó i el delfí Lluís, però fou derrotada pel rei i amnistiada
partida del Requetè
Història
Nom amb el qual fou coneguda la partida manada per Pasqual Cucala i Joaquim Santés per terres del País Valencià i del Principat, durant la tercera guerra Carlina.
Inicià la seva actuació al Maestrat i es dedicà sistemàticament a la destrucció de línies telegràfiques i ferroviàries Posteriorment assaltà diverses ciutats derrotada a Iecla Múrcia, la majoria dels seus components es dispersaren o es refugiaren a França 1874
batalla de Lepant
Història
Militar
Combat naval que s’esdevingué el 7 d’octubre de 1571 al golf del mateix nom, suscitat per les potències integrants de la Lliga Santa contra Turquia, a causa de l’expansió d’aquesta per la Mediterrània oriental.
La presa de Nicòsia 1570 i l’atac contra Venècia 1571 per part dels turcs induïren la monarquia hispànica, els Estats Pontificis i Venècia a coalitzar-se Lliga Santa i a formar una flota —amb participació de naus catalanes i de marineria dels Països Catalans— de prop de 280 vaixells i de 30000 homes, que partí de Messina, dirigida pel capità general, Joan d’Àustria , sota comandament virtual de Lluís de Requesens i de Zúñiga La flota turca, superior, fou derrotada La lluita durà unes cinc hores, i hi moriren uns 35000 homes —un terç, de la Lliga—, però Turquia se'n refeu aviat…
Lliga Aquea
Història
Confederació de ciutats de l’Acaia, estructurada definitivament vers el 280 aC.
Adquirí importància a partir de l’entrada a la Lliga, gràcies a la política d’Arat de Sició, de diverses ciutats de l’Arcàdia i l’Argòlida Els seus membres acceptaren una política exterior única, decidida per un sínode comú, i eren comandats per un estrateg, el més important dels quals fou el mateix Arat 271-213 aC, el qual a partir del 245 aC fou reelegit cada dos anys fins a la seva mort Inicialment tingué un caràcter antimacedoni, però després s’alià amb Macedònia per lluitar contra Esparta, que fou derrotada a Sellàsia 221 Al s II aC esdevingué, amb l’ajut de Roma, la…
revolta de Las Alpujarras
Història
Aixecament dels moriscs granadins que tingué lloc a la regió de Las Alpujarras (1568-70).
L’existència d’una minoria racial no assimilada que podia actuar de cinquena columna en la lluita mediterrània amb barbarescs i turcs feia difícil l’equilibri entre les autoritats cristianes i la població morisca Entre el 1550 i el 1560, factors de caràcter econòmic augment dels imposts i jurisdiccional tensions entre l’aristocràcia autòctona, interessada en el manteniment del statu quo , i el poder reial contribuïren a endurir la situació L’intent de l’audiència de posar en vigor la pragmàtica del 1526 desencadenà l’aixecament Faraǧ ibn Faraǧ, tintorer de Granada, inicià la revolta i Aben…
Via Catalana 2014

Vista aèria de la V en el seu vòrtex
© Assamblea.cat
Història
Gran manifestació que tingué lloc a Barcelona amb motiu de l'Onze de Setembre de 2014.
Convocada i organitzada per l’ Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural , reivindicava la independència de Catalunya per mitjans democràtics Els participants, procedents de tot el territori català, formaren una gran “V” amb els colors de la bandera catalana al llarg de l'avinguda Diagonal i la gran via de les Corts Catalanes de Barcelona, amb el vèrtex a la plaça de les Glòries El moment culminant de la “V”, referida a “via", "voluntat", votar” i “victòria”, fou a les 1714, allusiva a l’any que Catalunya fou derrotada i perdé les seves constitucions i llibertats Amb el…
l’Expedició Reial
Història
Expedició que efectuaren els carlins contra Madrid (del 15 maig a l’octubre del 1837), per causes no enterament aclarides.
Ea part el pretendent, Carles Isidre, amb la seva cort Sortí d’Estella, travessà l’Aragó per Osca i Barbastre i entrà al Principat per Tragó de Noguera 7 de juny Derrotada, però no decisivament, pel baró de Meer a Gra 12 de juny, es refugià a Solsona 14 de juny Per Súria, Santpedor, la Segarra, Vinaixa i Margalef, l’expedició arribà a l’Ebre, que travessà a Xerta 29 de juny, emparada per Ramon Cabrera Prosseguí cap a Ulldecona i el País Valencià Sant Mateu, Borriol, Vila-real, Nules, Burjassot Des de Xiva, on fou lliurada 15 de juliol una batalla aferrissada, finalment favorable…
guerra del Peloponès
Història
Conflagració bèl·lica que, suscitada, segons Tucídides, per l’immens poder de l’imperi atenès, enfrontà durant vint-i-vuit anys Atenes i els seus aliats amb la lliga del Peloponès.
En foren les causes immediates la competència comercial d’Atenes amb Corint i Mègara, així com l’existència de sistemes polítics completament oposats en ambdós bàndols, i que cadascú intentava de fer extensius a les ciutats que dominava Atenes afavoria la causa democràtica, i Esparta els aristòcrates terratinents L’espurna que encengué la guerra fou un incident entre Corint i la seva antiga colònia Corcira, que cercà l’ajut dels atenesos 435 aC, però els peloponesis no hi intervingueren fins l’any 431 Malgrat que Atenes fou assolada per un fort flagell, víctima del qual morí Pèricles el 429,…
Partito Democratico
Política
Partit polític italià resultat de la refundació, l’octubre del 2007, de Democratici di Sinistra, a partir de la incorporació d’altres partits menors de centreesquerra.
En les eleccions generals de l’abril del 2008, fou la primera força de l’oposició, amb 239 escons a la Cambra dels Diputats i el 37,5% dels vots Després de la dimissió de Silvio Berlusconi el novembre del 2011, el PD prestà suport extern al govern tècnic de Mario Monti i, després de les eleccions generals del febrer del 2013, fou la força més votada i Enrico Letta, un dels líders del partit, esdevingué primer ministre al capdavant d’un govern de coalició de centre En les eleccions al Parlament Europeu del 2009 aconseguí 22 diputats, que augmentà a 30 el 2014 En aquesta cambra forma part del…
Cementiri de Sinera
Literatura catalana
Poemari de Salvador Espriu escrit entre el 1944 i el 1945 i publicat el 1946.
Desenvolupament enciclopèdic El jo poètic, passejant i observant minuciosament l’interior i els entorns d’un cementiri, transmet dos sentiments essencials la proximitat de la mort i el record d’un temps perdut Si el cementiri es pot identificar amb el d’Arenys de Mar, situat dalt d’un dels darrers relleus de la serralada litoral, el temps perdut seria l’anterior a la guerra civil de 1936-39, interpretació que ha convertit el llibre, dins l’imaginari collectiu català, en una elegia a la pàtria derrotada i devastada per la guerra L’autor té molta cura, però, de deixar oberta la…