Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Jankovic
Música
Nom de família de les etnomusicòlogues sèrbies Ljubica S. Jankovic (Aleksinak, Sèrbia 1894 - Belgrad 1974) i la seva germana Danica S. Jankovic (Lešnica, Sèrbia 1898 - Belgrad 1960) són conegudes pels seus treballs pioners sobre dansa tradicional, que obriren el camí de la moderna etnocoreologia.
Totes dues es formaren a Belgrad, i Danica estudià també a les universitats d’Oxford i Londres 1923-24 A més, treballà a la biblioteca de la Universitat de Belgrad 1931-51, i Ljubica fou cap del departament de música tradicional al museu etnogràfic de la mateixa ciutat 1939-51, on fundà la secció de dansa tradicional Treballaren sempre conjuntament i, a partir dels seus treballs de camp, realitzaren detallades descripcions de més de 900 danses, degudament contextualitzades i amb les seves melodies, procedents bàsicament de Sèrbia, Macedònia, Montenegro i Dalmàcia Desenvoluparen…
Acadèmia Medicopràctica de Mallorca
Reial cèdula d’aprovació de la constitució i estatuts de l'Acadèmia Mèdico-pràctica de Mallorca (1789)
© Fototeca.cat
Medicina
Institució fundada a Palma per la Societat Econòmica d’Amics del País, de Mallorca, el 1787, amb l’objecte d’observar les malalties ‘‘esporàdiques, endèmiques i epidèmiques’’ i fer investigacions sobre la història natural i mèdica.
Les collisions amb la decadent Universitat de Mallorca i les dificultats econòmiques determinaren una curta durada L’última sessió acadèmica és registrada el 1800 El seu arxiu es conserva a l’actual Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca són interessants les descripcions medicotopogràfiques de diferents poblacions de l’illa
Blandín de Cornualla
Novel·la anònima de 2.386 versos, en noves rimades, del darrer terç del segle XIV, escrita en un provençal en què predomina el dialecte de la zona avinyonesa.
Narra, tot parodiant els tòpics artúrics, les aventures dels cavallers Blandín i Guiot Ardit de Miramar, i es clou amb llur matrimoni amb les donzelles Brianda i Yrlanda La narració és lineal, sense digressions, i és escrita en un estil senzill i planer amb un cert realisme en les descripcions, amb pocs elements meravellosos, i es decanta sovint cap a l’humor i la ironia
,
cançó de Guillem
Cançó de gesta francesa, segurament la més antiga del cicle de Garí de Monglane (final del s XI o començament del XII).
Fou trobada el 1903, i es compon de 3 553 versos assonants, bé que hom considera que des del vers 1 980 pertany a una altra cançó de gesta, la Chanson de Rainoart Narra les lluites contra els sarraïns a l' Archamp , una suposada regió costanera entre Barcelona i Girona, i es destaca, sobretot, pel realisme en les descripcions guerreres i per la bellesa i el sentit tràgic d’algunes situacions
Brāhmana
Col·lecció d’obres en prosa, que constitueixen una sèrie de comentaris i ampliacions dels Vedes.
Escrits probablement entre el 700 i el 600 aC, contenen comentaris als himnes vèdics, descripcions del ritual sacrificial i pregàries, i són destinats a servir de guia per al cerimonial dels bramans Donaren lloc a un corrent de la teologia postvèdica, caracteritzat per una evolució vers el ritualisme, i relacionat amb un creixement del poder sacerdotal Representen la prosa més antiga en una llengua indoeuropea, bé que no tenen gaire mèrit literari
International Standard Archival Description (General)
Norma internacional per a descriure documentació d’arxiu, elaborada per la Comissió ad hoc
de Normes del Consell Internacional d’Arxius sota els auspicis de la UNESCO, presentada oficialment l’any 1992 al Congrés Internacional d’Arxius i difosa a partir del 1993.
Permet descriure la documentació arxivística a qualsevol nivell, des d’un document o expedient fins a un fons sencer, passant per les sèries i els subfons o seccions Distribueix la informació sobre la unitat de descripció en sis àrees —àrea d’identificació, àrea de context, àrea de contingut i estructura, àrea de condicions d’accés i ús, àrea de documentació relacionada i àrea de notes— i en vint-i-cinc elements de descripció, dels quals només cinc són obligatoris, els que es consideren essencials per a l’intercanvi internacional d’informació Un pas més en la normalització de la descripció…
De re metallica
Obra de Georgius Agricola publicada el 1556 a Basilea i que durant dos segles constituí el tractat bàsic i no superat en el camp de la tècnica minera.
Conté descripcions àmplies i detallades de filons, instruments, canals, màquines i forns relacionats amb la tècnica metallúrgica i de mineria, acompanyades de dibuixos i esquemes molt elaborats Agricola hi parla de l’existència d’una crisi del pensament científic, i propugna una descripció sistemàtica, analítica i acurada de les dades observades Juntament amb atacs metodològics i tècnics a l’alquímia, Agricola emprengué una reivindicació de la tècnica metallúrgica i de les arts mecàniques en general com a sabers indissociablement vinculats a la producció científica
Agnus Dei

Reproducció de l’Agnus Dei de Sant Pere de Rodes (Sant Pere de Rodes)
JoMV
Representació al·legòrica de Jesucrist, especialment en la iconografia paleocristiana i romànica, inspirada en les descripcions de l’Apocalipsi.
A Catalunya es troba, entre d’altres llocs, a Taüll, on decorava la clau dels arcs triomfals als absis de Santa Maria i Sant Climent Museu d’Art de Catalunya i al timpà de la portada de Sant Pere de Rodes, obra del Mestre de Cabestany Museu Marés, Barcelona
Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana
Revista fundada a Palma, Mallorca, per Antoni M. Alcover com a òrgan de l’Obra del Diccionari.
És la primera revista filològica dels Països Catalans aparegué el desembre del 1901 En sortiren catorze volums fins el 1926 —gairebé tots redactats per Alcover—, que tenen una gran importància per a la història de la llengua catalana durant aquests anys i recullen un bon nombre d’articles —de dialectologia sobretot— de primer ordre, al costat de descripcions dels viatges del mateix Alcover i de pintorescs treballs de polèmica contra Ramon Menéndez Pidal i contra Pompeu Fabra i l’IEC, especialment El gener del 1933 Francesc de B Moll en reprengué la publicació, amb el subtítol de…
Sinuhe
Història
Personatge central de l’obra Aventures de Sinuhe, narració egípcia, escrita vers el 2000 aC, en forma d’autobiografia i de la qual han pervingut fragments de còpies diverses.
Quan el faraó Amenemhat mor en una conspiració, Sinuhe, alt funcionari de la cort, tem d’ésser implicat en el magnicidi i decideix de fugir a l’est Després de penalitats diverses és acollit per una tribu de beduïns, a Palestina, entre els quals es casa i adquireix prestigi i riquesa Ja vell, sent, però, l’enyorança d’Egipte i, quan el faraó Sesostris el crida, deixa tot allò que ha aconseguit i afronta un retorn insegur que esdevindrà triomfant Considerada una obra mestra de la literatura de l’antic Egipte, no hi ha en ella cap intervenció de poders supraterrenals, i a través de les seves…