Resultats de la cerca

Es mostren 62 resultats

International Commercial Terms

Partida
Relació de termes aprovats per les cambres de comerç internacionals utilitzats per a designar, en forma abreujada (CIF, FOB, CiF), els pactes que hom ha establert en la realització d’un contracte de compravenda.
Formulats per primera vegada per la cambra internacional de comerç de París el 1936, i actualitzats el 1953 i el 1974, tenen per finalitat designar qui ha de pagar el cost del transport, l’assegurança, el noli, etc, i assenyalar també el moment des del qual l’adquirent assumeix el risc de la pèrdua o avaria de la mercaderia
Gran enciclopèdia catalana

Aragó

Història
Forma simplificada, originada al segle XIII a la cancelleria catalana i generalitzada a partir del segle XIV, per a designar el conjunt d’estats de la corona catalanoaragonesa (regnes d’Aragó, corona d’Aragó o simplement, Aragó).
Alguna vegada, especialment en època moderna, aquesta designació és limitada als estats patrimonials Principat de Catalunya, amb els comtats de Rosselló i Cerdanya Regne d’Aragó, amb el comtat de Ribagorça Regne de València Regne de Mallorca, amb Menorca i Eivissa, i Regne de Sardenya amb l’exclusió d’alguns d’aquests territoris o amb la inclusió d’altres, segons les circumstàncies polítiques Els càrrecs i els organismes de govern comuns han estat sovint designats d’una manera semblant consell o consell suprem d’Aragó vicecanceller i tresorer general d’Aragó o del consell d’Aragó inquisidor…
Gran enciclopèdia catalana

Escil·la

Mitologia
Monstre que, juntament amb Caribdis, impedia el pas per l’estret de Messina. Personificava un escull de la costa italiana i sota la forma de dona envoltada de gossos devorava els qui s’hi acostaven.
Hom empra l’expressió entre Escilla i Caribdis per a designar una situació difícil
Gran enciclopèdia catalana

B

Música
Segon element de la notacióalfabètica utilitzada als països d’influència anglòfona i germanòfona que correspon a la nota si, per als anglòfons, i a la nota si bemoll, per als germanòfons.
També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota
Gran enciclopèdia de la música

A

Música
Primer element de la notació alfabètica utilitzada als països d’influència anglòfona i germanòfona, que correspon a la nota la.
També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota
Gran enciclopèdia de la música

D

Música
Quart element de la notació alfabètica utilitzada als països d’influència anglòfona i germanòfona que correspon a la nota re.
El terme també és emprat per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota
Gran enciclopèdia de la música

G

Música
Setè element de la notació alfabètica utilitzada als països d’influència anglòfona i germanòfona, que correspon a la nota sol.
També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota El signe actual de la clau de sol deriva de la lletra G
Gran enciclopèdia de la música

F

Música
Sisè element de la notació alfabètica utilitzada als països d’influència anglòfona i germanòfona, que correspon a la nota fa.
També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota El signe actual de la clau de fa deriva de la lletra F
Gran enciclopèdia de la música

C

Música
Tercer element de la notació alfabètica utilitzada als països d’influència anglòfona i germanòfona, que correspon a la nota do.
També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota El signe actual de la clau 1 de do bbbbbbb deriva de la lletra C
Gran enciclopèdia de la música

Malm

Geologia
Part superior del Juràssic, d’una edat compresa entre 163 i 144 milions d’anys, on predominen les calcàries de color clar, que de vegades arriben a ésser d’un gra molt fi (litogràfiques).
Sinònim de Juràssic superior i de Jura blanc, aquest nom, provinent d’unes pedreres angleses, fou utilitzat per Oppel per a designar, en la sèrie estratigràfica anglesa, el terç superior del Juràssic Se subdivideix de més antic a més modern en Oxfordià, Kimmeridgià i Portlandià
Gran enciclopèdia catalana