Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Reichsrat
Història
A l’imperi austrohongarès, nom donat al parlament (1867-1918).
Es componia de dues cambres la dels senyors, o Herrenhaus , de membres hereditaris o designats vitalíciament per l’emperador, i la dels representants, o Abgeordnetenhaus , els membres de la qual eren elegits per les dietes provincials
Comissió Mixta de Traspassos
Dret
Òrgan que té per finalitat la negociació, l’elaboració i l’aprovació d acords de traspàs de funcions, serveis i mitjans personals, materials i financers corresponents a les competències de la Generalitat previstes en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
És integrat paritàriament per vocals designats pel govern espanyol i pel govern de la Generalitat de Catalunya Els acords de la Comissió Mixta prenen la forma de proposta en el govern espanyol, que les aprova mitjançant reial decret
Seanad Éireann
Senat de la república d’Irlanda.
Compost de seixanta membres, forma, amb la cambra de representants Dáil Éireann , l’Oireachtas o parlament Creat per la constitució del 1922, fou mantingut per la del 1937 i la modificació d’aquesta, feta el 1949 Renovats cada cinc anys, onze dels membres no són electius i són designats directament pel primer ministre
Pontificia Accademia dei Virtuosi al Pantheon
Institució de Roma fundada l’any 1543 per Desiderio d’Auditorio, monjo cistercenc, juntament amb un grup d’artistes.
Els seus membres foren designats amb el nom de virtuosos per tal com professaven les belles arts per decòrum i per a glòria de la fe Fou característica de la seva activitat una exposició anual de pintura El seu estatut actual és del 1947 Dedica una atenció particular a l’art sacra Consta de 60 membres residents i 60 de corresponents A diferència de les altres acadèmies pontifícies, hi són admeses les dones
conveni de Rāmsar
Tractat intergovernamental signat a Rāmsar (Iran) el 1971, que serveix de marc per a l’acció nacional i la cooperació internacionals per a la conservació i l’ús racional de les zones humides i els seus recursos.
Entrà en vigor l’any 1975, en què es creà una secretaria permanent amb seu a Gland Suïssa El 2009 tingué 159 estats signants i 1 839 llocs designats, que reuneixen un total de prop de 180 milions d’hectàrees Els estats membres es reuneixen cada tres anys a la Conferència de les Parts Contractants COP Tenen per objectiu la preservació i la gestió sostenible de les zones humides a través d’accions locals, regionals i nacionals, i, gràcies a la cooperació internacional, contribueixen al desenvolupament mundial respectuós amb el medi ambient
Comissió Mixta d’Administració i Control de la Propietat Urbana
Organisme definit pel decret de 9 de gener de 1937 ( pla Tarradellas
) i constituït l’1 de febrer del mateix any.
S'encarregà d’estudiar la qüestió de l’estatge a Catalunya i d’administrar els béns immobles urbans Fou formada per nou vocals tres de designats pel conseller de finances de la Generalitat de Catalunya, tres pel Sindicat de la Construcció de la CNT i tres pel Sindicat de la Construcció de la UGT En ésser aprovada la municipalització de la propietat urbana 11 de juny de 1937, hauria hagut de desaparèixer, però davant les dificultats de creació de la Caixa Immobiliària, continuà les seves funcions fins el 1939
Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39)
Nom que rebé la Universitat de Barcelona el 1933 en ser-li atorgat un règim d’autonomia en virtut d’un acord entre l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya.
Té els precedents en el Primer i Segon Congrés Universitari Català 1903 i 1918 i tingué un assaig previ a les facultats de filosofia i lletres de Madrid i Barcelona La comissaria de la universitat barcelonina, integrada per Jaume Serra i Húnter, Josep Xirau, Eduard Fontserè i August Pi i Sunyer, preparà el seu estatut d’autonomia El decret de l’1 de juny de 1933 pel qual es creava la Universitat Autònoma tenia el nucli central en un patronat compost a parts iguals per cinc membres designats pel govern de la República i cinc pel Consell de la Generalitat El rector n’era membre…
Tractat de Funcionament de la Unió Europea
Dret
Tractat resultant de la reforma del tractat constitutiu de la Comunitat Europea arran de l’anomenat Tractat de Lisboa que fou signat pels representants dels estats membres de la Unió Europea el 13 de desembre de 2007 i entrà en vigor l’1 de desembre de 2009.
Organitza el funcionament de la Unió i determina els àmbits, la delimitació i les condicions d’exercici de les seves competències Juntament amb el Tractat de la Unió Europea, també reformat per l’anomenat Tractat de Lisboa, constitueixen els tractats sobre els quals es fonamenta la Unió Tant el Tractat de Funcionament de la Unió Europea com el Tractat de la Unió Europea, que tenen el mateix valor jurídic, són designats en ocasions com els “Tractats Constitutius” per distingir-los del “Dret derivat” de la Unió Europea, que és aquell dret aprovat pels òrgans i d’acord amb les…
Comissió d’Acció Política
Política
Organisme de direcció política de la Lliga Regionalista
, creat el 1904 per resoldre les qüestions immediates que es plantejaven en el partit.
Funcionà fins el 1933, però no es conserva cap testimoni escrit de les seves deliberacions Format per un grup d’unes 5 persones, en foren designats per a la primera Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Albert Rusiñol i Ramon d’Abadal i de Vinyals Posteriorment, en formaren part Lluís Duran i Ventosa, Josep Puig i Cadafalch, Joan Ventosa i Calvell i Josep Maria Trias de Bes Redactà, entre altres documents, les bases per a l’estatut d’autonomia del 1919, la declaració contrària a la Conferència Nacional Catalana del 1922 i la proposta de transformar la Lliga Regionalista en Lliga…
Tribunal de Justícia Europeu
Dret internacional
Cort de justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg.
Creat el 1951 pel Tractat de París, la seva missió consisteix en l’aplicació i recta interpretació de les lleis de la Unió i en l’exercici del control judicial d’aquesta Dirimeix també les controvèrsies entre els estats membres entre ells i amb la Comissió Europea És format per un jutge de cada estat membre, assistits per advocats generals, un secretari i diversos assistents designats pels estats membres per un període de sis anys El 1989 fou instituït el Tribunal Europeu de Primera Instància, que en depèn Els jutges escullen entre ells el president, qui s’encarrega de la …